Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.12.04

Cap al 2005calaixos per somnis
Tot i córrer el risc de semblar poc original i repetitiu, he de confessar que per encarar el nou any no he trobat res millor que aquest poema de Miquel Martí i Pol:

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.


Aquí podeu escoltar com el canta el grup Espiral d'Embulls.

Per molts d'anys!

     11:50 - [ enllaç ]



28.12.04

Els ordinadors domèstics del 2004 (segons el peu d'aquesta foto)

Home Computer 2004

Atribueixen a Niels Bohr l'afirmació que "Fer prediccions és molt difícil, especialment si són sobre el futur". Segons el peu d'aquesta foto, científics de la Rand Corporation varen arribar a imaginar que, per l'any 2004, tothom tendria a casa seva un ordinador com aquest. Això passava vers el 1954. No he pogut esbrinar -ningú no ha pogut- quina era la funció del volant que hi surt. La foto ve d'aquí. I demà és dia 29 de desembre.

     11:09 - [ enllaç ]



20.12.04

Per què no en ogg-vorbis?

Acab de rebre una renyada (amable) per e-mail. Ve de part d'en Cheli, de la Universitat d'Alacant (crec) i em diu que s'ha quedat sorprès en veure que he deixat la conferència d'en David Bravo en mp3, quan als servidors del Hackmeeting estan en ogg-vorbis. Desprès de comentar que "amb lo defensor dels formats oberts i el programari lliure que és Llorenç i que no deixe la conferència en ogg-vorbis es almenys estrany. Estaria be que posares també l' enllaç al ogg-vorbis". I afegia aquests dos enllaços

(1) http://hackandalus.nodo50.org/ftp/

(2) .../ftp/LasMentirasMasFamosasSobreLaPirateria.hack04ndalus.ogg

Té tota la raó en Cheli: és allò que diuen que a cal ferrer els ganivets són de fusta. M'havien passat la conferència en mp3 i no vaig acudir a cercar-la en ogg-vorbis. Així que, amb aquest apunt, queda subsanada, al menys en part, la badada. I gràcies Cheli!

     20:38 - [ enllaç ]



19.12.04

Trenta anys d'ordinadors personals
Altair: kit automuntableAvui fa trenta anys que es va posar a la venda el primer ordinador personal, conegut amb el nom d'Altair 8800. Aquí va començar tot, per a bé i per a mal (cal no oblidar que un dels primers productes de Micro-Soft, així amb un guionet, va ser justament l'anomenat Altair BASIC).

Hi ha dues versions ben diferents sobre les raons que varen empènyer els constructors de l'Altair. D'una banda, hi ha la d'Ed Roberts president de la companyia responsable del llançament, dedicada a fabricar equips electrònics, i que diu que estava a punt de fer fallida. L'Altair era, simplement, el darrer cartutx que li quedava per salvar l'empresa i va funcionar.

Per l'altra banda hi ha la versió del vice-president de marketing de la mateixa empresa, David Bunnell que va "vendre" als autors del llibre Approaching Zero una versió força més romàntica que parla d'un projecte de llei del govern americà que pretenia exigir una espècie de llicència per poder programar un ordinador: Amb l'Altair [volíem] fer avinent la informàtica a milions de persones i fer-ho aviat, abans que l'estúpid govern dels Estats Units pogué fer-hi res. I afegeix: Arribàrem a la conclusió que calia fer arribar una partida de centenars d'ordinadors a la gent, abans que es consolidés una idea tan perillosa. Altrament 1984 seria com a 1984. Justament aquesta és la idea que va fer servir Ridley Scott -9 anys desprès- per a confegir el memorable espot de presentació dels ordinadors Macintosh.

Tanmateix, de ben segur que, com sempre, la veritat deu estar en algun indeterminat punt a mig camí entre les dues versions. El nom d'Altair va ser cosa de la filla de Roberts, el qual li va demanar un nom que tengués l'aparença d'alguna cosa d'alta tecnologia i la filla li va dir el nom d'una estrella que sortia a Star Treck. Tanmateix, podria ser que una bona part de l'èxit de l'Altair sigui degut a que la revista Popular Electronics li dedicava la portada un ampli reportatge interior del seu número de gener de 1975. La foto mostra com eren els kits amb les peces -que d'això es tractava- que rebien els compradors de l'Altair.

David Bunnell és el fundador de revistes com PC Magazine, PC World, Macworld, Macworld Expo, New Media i BioWorld, entre d'altres menuderies. Finalment, aquí podeu trobar una entrevista amb en Roberts.

     23:39 - [ enllaç ]



15.12.04


Perquè ens ajudarà a guanyar

Així de divertits (interessats) escoltàvem ahir en Mark Shuttleworth a l'Espai Jove Bocanord de Barcelona: Na Mercè -prenia apunts- en Xavi De Blas (Linuxshow) i jo mateix. La foto la va fer en Ricardo Galli. Després na Mercè li va fer una entrevista amb la meva inestimable nosa. Parlàvem de l'especial sensibilitat lingüística del manifest i de la distribució Ubuntu, i na Mercè li va demanar les raons d'aquesta sensibilitat. En Shuttleworth va contestar, clar i llampant, entre d'altres coses: Perquè ens ajudarà a guanyar, és a dir: Because it will help us to win. I va afegir Així podrem arribar a ser molts més. Abans, ens havia parlat de que el programari lliure era la única forma que hi havia per superar la barrera entre rics i pobres i fineses consemblants. Esper amb impaciència l'entrevista de Na Mercè. Mentre tant, els vaig demanar permís per esmentar això en aquest bloc.

     19:52 - [ enllaç ]



14.12.04

Amb en Mark Shuttleworth, de l'Ubuntu


Des de la mateixa sala de l'Espai Jove de Bocanord de Barcelona, on s'estan fen les jornades de Badopi, hem parlat amb en Mark, l'arífex de la distribució Ubuntu i ens hem fet aquesta foto.

     21:48 - [ enllaç ]



13.12.04

Això sí que deuen ser festes de Nadal!

RoSPA són les sigles de la Real Societat Britànica per a la Prevenció d'Accidents. Sembla que la seva feina principal és educar i informar dels riscos de tota mena que hom pot trobar a la llar, a la feina, al carrer, per tal de prevenir-ne les conseqüències. No sé si haurà estat un excés de zel o què, però segons informava Reuters, el divendres passat la RoSPA va emetre un comunicat en el qual avisava dels riscos per a la salut laboral vinculats a les festes de Nadal d'empresa, es veu que allà, per comptes dels sopars d'aquí, fan festes "in situ". Doncs bé, entre els riscos habituals vinculats als abusos gastronòmics d'aquestes festes, el comunicat de la RoSPA avisava, per exemple, que ballar sobre les taules era perillós perquè es podien esfondrar, ja que no estaven pensades per a aquesta funció. Tanmateix, el més cridaner dels avisos és un que diu Resisteix la temptació de fotocopiar parts de la teva anatomia. Si el vidre es trenca tendràs un Nadal amb vidres a llocs dolorosos. Vaja unes festes de Nadal! Sobre tot devora els tradicionals -i força més insulsos- dinars o sopars de per aquí. Tanmateix, hom no pot negar l'eficàcia i minuciositat dels serveis de prevenció de riscos laborals britànics.

He pillat la notícia de les festes de Nadal aquí. Després he intentat anar a les fonts i tot i que hi ha una referència, quan he intentat llegir la notícia sencera a la web de la RoSPA m'ha sortit un missatge que m'informava que aquesta havia desaparegut del servidor.

P.S.: El 21 de desembre aquí torna a estar accessible el comunicat complet de la RoSPA.

     01:33 - [ enllaç ]



8.12.04

El màster del moix

La Trinity Southern University era fins fa pocs dies una universitat que estava ben orgullosa de poder oferir als seus alumnes “la possibilitat de fer servir la seva experiència i educació prèvies per a obtenir titulacions acadèmiques, per comptes d'haver d'assistir a classes.” Un concepte revolucionari que, gràcies a una hàbil utilització d'Internet havia procurat a molts professionals la felicitat de veure recompensada la seva llarga i dura carrera de feina amb el reconeixement d'un títol universitari, el qual podia anar des d'una simple diplomatura fins a un màster, entre els quals, el més preuat és el mític MBA, Master in Business Administration. La idea, simple i brillant consistia a demanar el currículum dels candidats i, previ pagament de les taxes, expedir el corresponent títol d'acord amb els mèrits esgrimits. I no era gaire car, tanmateix que són 300 o 400 euros, si el que es tracta és de reconèixer tot allò que s'ha hagut d'aprendre a base d'esforç i suor i no assistint simplement a avorrides classes. El problema, ja s'ho poden imaginar, ha sortit quan el fiscal general de l'estat de Pennsylvania va decidir matricular el seu moix a aquesta universitat virtual. En el seu currículum constava que havia cursat tres anys de l'equivalent a l'ESO d'allà, i que havia estat l'encarregat de dues botigues locals. A més el currículum del moixet també assegurava que havia fet de cuiner a un restaurant de menjar ràpid i de cangur de nens petits. Total que, per comptes de la diplomatura, al gatet li va ser atorgat el títol de MBA per aquesta universitat. Ara els propietaris d'aquesta "universitat" estan acusats d'un caramull de coses, entre les qual cal incloure falsificació i estafa, perquè van gosar enviar un certificat acadèmic personal en el qual constaven les hores de classe a les quals havia assistit, les matèries que havia cursat i les notes que havia tret.

Mentre anava llegit la notícia, a més de recordar que cada dia rep tres o quatre correus que m'ofereixen títols universitaris sense haver d'anar a classe, en deman qui hi ha darrera de tots aquests cursos de formació -en el que sigui- que ja fa un temps s'ofereixen a través d'Internet i quan de temps estarà en arribar aquí la moda de la titulitis universitària virtual i ful. I és que, sense assenyalar ningú, ja fa estona que hi ha per aquí centres presencials que ofereixen titulacions universitàries de fantasmagòriques universitats europees. Jo no apuntaria ni a la meva moixeta -de nom Clapada- a un curs d'aquests, encara que fossin gratuïts. I és que, fet i fet, a casa l'estimem i la valorem pel que és i no pel que té. Tanmateix, si parau esment a la foto, veureu que tampoc no sembla que tengui gaire fal·lera per estudiar.

     19:54 - [ enllaç ]



6.12.04

El Doctor Franz de Copenhague revisitat

Aquesta web conté les aventures i desventures d'un grapat de científics afeccionats que no paren d'explicar els seus experiments, alguns dels quals recorden molt més la història de l'aprenent de bruixot que no el memorable doctor Franz de Copenhaguen del TBO, reivindicat i homenatjat per ells. I si no ho teniu clar això de l'aprenet de bruixot, podeu fer un cop d'ull a aquest experiment el nom del qual ja significa tot un regiró el nom del qual ja significa tot un regiró: fusor de confinament electrostàtic que aconsegueix la fusió de nuclis de deuteri en nuclis d'heli. S'empren tècniques de buit, alt voltatge, detecció de neutrons y maneig de gasos. El seu nivell de perillositat es equivalent a la pujada del Naranco de Bulnes. Tanmateix, no em puc desprendre d'un cert dubte sobre la seriositat de tot això, encara que sembla que hi ha una extensa xarxa de científics afeccionats que fan coses com aquestes.

La imatgre està agafada de la web dels científics afeccionats. M'ha fet arribar l'enllaç en Pau Genestra de Gradis. Gràcies.

P.S.:Per cert, en Ricardo acaba de posar en marxa el Planeta d'amics del programari lliure de les Balears. La llista de blocs està oberta, qualsevol que en tingui un i cregui que hi pot encaixar està ben convidat a formar-ne part.

     17:46 - [ enllaç ]



4.12.04

És millor educar que reprimir

El govern australià ha demostrat tenir seny i ha rebutjat imposar als proveidors d'Internet l'obligatorietat de posar filtres per tal de parar la pornografia infantil. Això, al menys és el que diu
aquesta notícia, la qual m'ha arribat a través de Slashdot. La ministra de comunicacions ha dit que el seu govern ha estudiat camins per a prevenir la pornografia infantil, entre els quals ha considerat la imposició d'un filtre nacional com el que sembla que hi ha a Anglaterra, però l'han rebutjat. Primer perquè seria molt car sense que això garantís la solució al problema. Per contra diu que el que seu govern propugna és una major informació i la supervisió dels pares, per la qual cosa ha dotat amb 30 milions de dòlars australians un programa destinat a educar els pares.

I aquí, per si no estava clar que som a les antípodes, el govern autònom va anunciar -el mes passat-per a l'any que ve tot un seguit d'inversions tecnològiques en el sistema educatiu, entre les que ocupa un lloc ben visible un sistema de control d'accés als continguts per part dels alumnes. Segons Vilabew la cosa aniria així: Dins el pla de comunicació, dotat amb 600.000 euros, les escoles disposaran d'una intranet educativa que, entre altres coses, controlarà l'accés dels estudiants als continguts d'Internet. Tanmateix, i sigui dit de passada aquí també en parlen, tot i que sembla que hi passen així com si res, de cop descuit. No deixa de ser ben significatiu que entre els objectius que destaca la informació sobre els plans de la conselleria, llueixin amb llum pròpia els que tenen connotacions repressores sobre els altres.

La imatge deriva d'una que està a la web de la Internet Free Expression Alliance.

     20:30 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?