Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

30.11.04

El Cangur 2005 i un concurs de relats amb contingut matemàtic

La Societat Catalana de Matemàtiques ha convocat les proves Cangur 2005. Com ha estat habitual en les darreres edicions, a les Illes Balears tenen cura del desenvolupament d'aquestes proves la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern i el Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB, amb el patrocini de la Banca March i d'altres entitats. Estem acabant els detalls de la convocatòria i està previst que, ben aviat, tots els centres de les Illes rebran una carta de la Direcció General d'Innovació convidant a la participació i amb les instruccions concretes per a la inscripció. El dia triat per fer les proves és el dimecres sis d'abril de 2005.

A més, enguany, per celebrar el desè aniversari que la SCM organitza aquestes proves, també ha convocat un concurs de relats amb contingut matemàtic. Les bases d'aquest concurs són aquí i, com podeu comprovar, està obert a tots els alumnes de segon cicle d'ESO i Batxillerat de parla catalana, ja que, Els relats han de ser redactats en català, la llengua de les terres on la gent diu "Bon dia!". Per a aquest concurs de relats, a diferència del que passa amb el Cangur, la convocatòria és única per tots els Països Catalans i, una vegada més, oberta a tots els centres. Així si coneixeu algú que estigui en edat de participar-hi, animeu-lo. El premi s'ho paga: un ordinador portàtil.

     11:48 - [ enllaç ]



29.11.04

Ubuntu en el meu vell Ibook

Tenia perdut per un racó un vell Ibook, d'aquells de coloraines. Buscava una màquina per posar-hi una distribució de Linux i en Ricardo Galli em va suggerir provar-hi una distribució Ubuntu. Li vaig agafar la paraula i, ja que hi era, li vaig passar l'Ibook. L'endemà em tornava el vell, i fins aleshores inútil, portàtil amb la seva nova vida aconseguida gràcies al programari lliure. Va com una seda, i mai no hauria cregut que el programaria lliure fós tan eficaç per a allargar la vida útil del maquinari. Fet i fet, aquest Ibook no va aguantar l'aparició del MacOSX i ara funciona amb una distribució que va sortir fa escassament un mes. En Ricardo va fotografiar l'Ibook mentre feia la instal·lació i aquí i aquí les podeu veure.

Per cert, el mot ubuntu expressa "la creença en una comunitat universal que connecta tota la humanitat amb l'objectiu de compartir". El projecte ha estat creat i impulsat pel multimilionari sudafricà Mark Shuttleworth, un els primers turistes espacials i que va fer la seva fortuna amb una empresa de seguretat per a Internet que feia servir programari obert. A més dels principis inspiradors del programari lliure, les idees bàsiques del projecte Ubuntu són les tres seguents:

1.- Qualsevol persona ha de tenir la llibertat per a executar, copiar, distribuir, estudiar, compartir, canviar i millorar el programari per a qualsevol objectiu, sense haver de pagar llicències;
2.- Qualsevol persona ha de poder tenir el programari dels seus ordinadors en la seva llengua. (I si mireu la foto gran -cliqueu sobre la petita- podreu comprovar que tot està en català).
3.- Qualsevol persona ha de tenir totes les oportunitats per fer servir el programari informàtic, àdhuc si ho fa condicionat per alguna discapacitat.


El finançament de l'Ubuntu ve a través de l'empresa Canonical Ltd. dedicada al desenvolupament i promoció de productes fets amb programari obert i, a més, també proporcionar eines i suport a la comunitat del programari obert. (Cal dir que l'Ubuntu manifesto fa constar que no veuen diferències entre programari lliure i programari obert)

No resulta gens sobrer esmentar ara i aquí les diferències d'actitud entre Gates i Shuttleworth: el primer dona peixet a la Unesco i el segon promou aquesta iniciativa, autèntica canya de pescar per tal que el tercer món superi efectivament la fractura digital.

La primera Ubuntu Conference serà a Mataró entre els propers 5 i 18 de desembre.

     10:58 - [ enllaç ]



28.11.04

El cost de la insularitat (versió Ikea)


Amb esglai acab de descobrir que els productes d'Ikea no costen el mateix a les Illes (Balears o Canàries) que a la Península. He constatat diferències de més de 60 euros en productes de devers 200 (per exemple: la mateixa cadira que a Espanya costa 219 euros, a les Illes en costa 295. I he fet algunes comprovacions més). Comptat i debatut i atès que, tanmateix, la cadira -i la resta de mobles- se'ls ha de muntar el client, és a dir, que te'ls donen en una capsa empaquetadets, ben mirat, surt més a compte agafar un vol de baix cost (i.e. de Vueling o similar) i anar a buscar la cadira en qüestió a Barcelona. Et surt més barat i, a sobre, et passetges. Tot això sense oblidar que el cost -pels residents balears- d'una anada i tornada a Barcelona amb Iberia o Spanair és justament d'uns 80 euros.

He sabut això de la discriminació illenca d'Ikea gràcies a Internet on, per cert, no hi tenen el catàleg de les Illes (ja que el que hi ha indica que correspon a Spain-mainland) i he pogut comparar amb el catàleg de paper que hi ha per casa. Hom pot entendre que siguin prou fins com per distingir preus de la "mainland" respecte de les illes, però posats a filar prim, no crec que els costos de transport siguin iguals per a les Canàries que per a Mallorca. Esperem que aquesta pràctica no s'estengui a d'altres sectors, com el dels cotxes, on encara, els preus són vàlids a la Penísula i a les Illes Balears.

A aquesta pràctica cal afegir l'agressiva política lingüística d'aquesta gran "sufície", la qual cosa huria de ser motiu més que suficient com per fer un pensament abans de comprar-hi res.

La imatge de la dreta és del catàleg que val per a les illes i la de l'esquerra del que val a la "mainland"

     20:18 - [ enllaç ]



21.11.04

El primer enllaç d'Internet

Diuen que avui fa trenta-cinc anys que va quedar establert el primer enllaç d'ARPANET, la xarxa que acabaria convertint-se en l'actual Internet. Aquest primer enllaç unia les dues primeres màquines IMP (Internet Message Processors) construïdes amb l'objectiu de fer de pont entre els diferents nodes d'Internet. Una d'aquestes màquines estava instal·lada a SRI (no gaire enfora del grup de Douglas Engelbart, sí el del ratolí) i l'altra estava a UCLA, la Universiy of California at Los Angeles. Tanmateix ja feia tres setmanes que s'havia produït el primer intercanvi de missatges entre aquests dos nodes. Segons ha explicat moltes vegades (per exemple, aquí) Leonard Kleinrock, un dels wizards que varen contribuir a la construcció d'Internet i impulsor de la commutació per paquets. A diferència del que va passar a la Lluna amb allò de Una petita passa per a un home ... , el contingut d'aquest primer missatge -generat el 29 d'octubre del 1969- va ser força més intranscendent i, això sí, molt més arrelat a la idiosincràsia del món informàtic. Resulta que per a comprovar que la comunicació entre els ordinadors anava bé, hi havia un membre de cada equip al telèfon. Així un d'ells, el de SRI va teclejar una "L" (de login) i va demanar confirmació: "Heu rebut la L?". "He rebut 1-1-4" (el codi octal per a la L) van contestar des UCLA. Després va teclejar la "O" i va demanar "Heu rebut la O?". "He rebut 1-1-7?, és a dir la "O". I fins aquí va arribar perquè desprès de teclejar la "G" i abans de rebre confirmació, el sistema va caure.

Per cert, això de wizards ve del títol del llibre Where wizards stay up late on s'explica la història de la gènesi d'Internet. És una bona lectura per a totes aquelles persones que encaren no saben que això dels orígens militars d'Internet -allò de la bomba atòmica que destruïa un node però que els altres seguirien en contacte- no és res més que una banal llegenda urbana. Les dues imatges d'aquest apunt estan agafades d'una presentació de Kleinrock

     23:06 - [ enllaç ]



19.11.04

Bill Gates ajudarà la Unesco a reduir la fractura digital: Que Déu ajudi la Unesco i la fractura digital.

Segons informava ahir el Technology Review, Bill Gates i la UNESCO han signat un acord de cooperació per a millorar l'accés als ordinadors i a Internet en els països en vies de desenvolupament. Què hàbil que pot arribar a ser Gates i què burros poden arribar a ser els de la UNESCO, amb Koichiro Matsuura al davant, en la seva condició de cap de la Organització. Potser haurien de revisar aquell vell principi del peix i la canya de pescar pel que té fam. Sense cap casta de dubte, i a tot estirar, això de Microsoft vendria a ser el peix. El programari lliure seria la canya de pescar de la tantes vegades oblidada historieta exemplar. Tanmateix, tot s'ha de dir, la notícia relaciona l'acord amb l'avanç del programari lliure.

Si totes les iniciatives de la UNESCO són del mateix gruix que aquesta, potser caldrà mirar si hi ha algú més que pugui ajudar a salvar la fractura digital, i les altres, entre rics i pobres. Ara només cal esperar que aquest acord no serveixi per retardar encara més el desenvolupament econòmic i social dels països afectats.

     10:48 - [ enllaç ]



18.11.04

En Perich ho sabia, però ...

En Benjamí m'envia aquesta notícia ben fresca. El titular és espectacular:

El 'eslabón perdido' es catalán

i no sé si té com a objectiu ofendre o afalagar, encara que venint d'on ve... Tanmateix Jaume Perich, crec que en el seu llibre "Autopista", ja ho deia ben clar:

La baula perduda entre els homes i les moneies existeix, el que passa és que no vull problemes i no penso donar cap nom.

Tanmateix no em puc estar de preguntar si, en el cas que haguessin fet aquesta troballa més cap al sud, diguem a prop de València, s'haurien atrevit a titular que El 'eslabón perdido' es valenciano. I ja que hi som aquest també és un bon moment per a recordar que la Unió Europea ha reconegut abans que el govern espanyol la unitat lingüística del català. Que no vagi per no dit.

El dibuix -un autoretrat- està agafat d'aquí

     21:44 - [ enllaç ]



17.11.04

Potser a Georgetown encara no ho saben ...

Aquí he trobat -sense buscar res en concret- aquest excel·lent avís atribuït a l'inefable Grouxo Marx:

Potser tengui pinta d'idiota i parli com un idiota, però no deixeu que us enganyi. Realment és un idiota.

Segur que hi molts de candidats amb mèrits suficients per ser el subjecte actiu d'aquesta observació, però aquests dies pens que n'hi ha un que mereix dur la banda d'honor i marxar en lloc destacat.

He agafat la fotografia d'aquí

     15:15 - [ enllaç ]



14.11.04

Ara és el moment de ...

Dimecres dia 17 farà 34 anys que l'oficina de patents americana va atorgar la patent #3,541,541, corresponent a un dispositiu anomenat "X-Y position indicator for a display system", més conegut actualment com a "computer mouse" o ratolí. La patent havia estat presentada 3 anys i escaig abans per Douglas Engelbart, i havia desenvolupat el seu invent en el sí d'un projecte que tenia per objectiu augmentar l'intel·lecte humà amb l'ajut dels incipients ordinadors electrònics. La primera imatge que va acompanyar un apunt d'aquest bloc va ser, justament, una fotografia del primer ratolí i la podeu veure aquí.

Tanmateix, avui quan he sabut d'aquesta efemèride he anat a buscar informació sobre la patent i he trobat, entre d'altres coses, la imatge que acompanya aquest escrit i que correspon a la primera figura de les set emprades per a la descripció del ratolí. M'ha encuriosit veure la sentència que hi ha dibuixada a la pantalla: Now is the time for i, com que ja l'havia vist en d'altres situacions he buscat informació addicional. Doncs resulta que és una cosa semblant al famós Loren Ipsum de la industria gràfica, només que el Now is time for sembla que forma part d'una frase concebuda com un exercici per un professor de mecanografia de nom Charles E. Weller. Aquesta frase seria: "Now is the time for all good men to come to the aid of the party". Després va ser adaptada, canviant "party" per "country.", així amb un punt final, ja que d'aquesta manera passava a tenir 70 espais, la mida estàndard de molts de llibres. Venia del teclat i va servir per a que no quedàs buida la pantalla del ordinador de la patent del ratolí.

     22:56 - [ enllaç ]



10.11.04

Salvem els iPods

Segons una informació de Wired, aquest és el crit de guerra d'un moviment d'estudiants universitaris americans que s'han organitzat a l'entorn del moviment Free Culture, nom agafat de l'extraordinari llibre del mateix títol de Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat de Stanford, impulsor del Creative Commons, una forma flexible de copyright, i defensor aferrissat de la cultura no comercial, la qual està essent ofegada pels representants dels mitjans de producció de la cultura comercial amb la seva barroera lluita contra les possibilitats de creació i comunicació que les tecnologies actuals ofereixen. Els arguments i fets de Lessig, molt ben documentats, vendrien a quedar ben resumits en aquesta mena de sil·logisme, el qual subscric amb entusiasme:

1.- La creativitat i la innovació sempre es construeixen sobre el passat.
2.- El passat sempre tracta de controlar la creativitat que munta en ell.
3.- Les societats lliures possibiliten el futur tot limitant aquest poder del passat.
4.- De cada dia que passa, la nostra és una societat menys i menys lliure.


Salvem els iPods és també el nom d'una web muntada per aquests estudiants, en la qual expliquen les raons de la seva oposició als abusos de les constants reformes de les lleis que, amb l'excusa de protegir la propietat intel·lectual, estan esdevenint ridícules barreres per a la creativitat. Els iPod s'han convertit en un símbol del que podria passar si tira endavant un projecte de llei que responsabilitza els fabricants de les pràctiques il·legals que es puguin fer amb els seus productes.

Des d'aquí hom es pot descarregar una versió .pdf del llibre original de Lessig, i aquí hom pot trobar una versió en castellà del llibre en diferents formats.

     22:28 - [ enllaç ]



7.11.04

Feina endarrerida: quatre textos i tres llengües.

Per mor d'un viatge aquest apunt ha quedat endarrerit des del divendres passat, que va ser quan hi vaig pensar, però -malauradament- no crec que arribi a perdre actualitat, per ara.

Ja fa una bona grapada d'anys que, amb un radar, van enxampar un amic meu metge per excés de velocitat. Era abans que es posàs de moda allò d'esperar els infractors una mica més enllà del radar i denunciar-los a l'acte. En aquell temps rebies una carta per correu "santificat", a la qual et comunicaven la infracció i et donaven l'oportunitat de fer al·legacions de descàrrec. En essència només podia al·legar que el cotxe era conduit una altra persona, que calia identificar amb ets i uts. Però el meu amic va argumentar que anava camí d'atendre una urgència vital en la seva condició de metge. La resposta que va rebre va ser molt simple: l'excusa no val i, a més, amb aquest argument vostè ha reconegut que, efectivament, anava més aviat d'allò que estava permès i li van clavar la multa, la qual va haver de pagar.

Les quatre versions -en les llengües cooficials de l'estat- que va presentar l'altre dia el president del govern espanyol a Brussel·les hauran tengut un efecte similar al de l'excusa del meu amic, atès que la versió valenciana i la catalana són iguals, la Generalitat valenciana ha reconegut -de fet i a la fi- la unitat lingüística del català. Tota la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.


Mil paraules o l'estreta visió del futur

Hauria pogut ser a qualsevol hotel, de qualsevol indret del món. Però només és una fotografia d'una finestra d'un hotel qualsevol d'un indret qualsevol, això sí, de les Illes. La vaig fer ahir.

Tanmateix, la imatge parla per ella sola i, en qualsevol cas, que cadascú faci les consideracions que cregui escaients.

     22:54 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?