Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.10.04

Gutenberg, tampoc?

Un professor associat del Politecnico di Torino, de nom Bruno Fabbiani (a la foto), acaba d'armar un bon sidral en afirmar que, d'acord amb els resultats de les seves recerques, Gutenberg no va inventar els tipus mòbils. Bé, fet i fet, i un cop llegida la lletra menuda, el que de debò diu haver demostrat és que per a imprimir la Bíblia de Gutenberg, datada entre els anys 1452 i 1454, no va fer servir tipus mòbils, sinó que cada pàgina sortia d'un planxa sencera, és a dir, el mètode emprat pels xinesos i que fins ara, tothom deia que havia estat modificat per Gutemberg justament per imprimir aquesta Bíblia. Tanmateix, no m'ha semblat entendre que Fabbiani hagi dit que la idea d'emprar tipus mòbils no era de Gutenberg i, per contra, la majoria de titulars emprats per encapçalar aquesta notícia diuen -ben equivocadament, per cert- que s'ha descobert que Gutemberg no va inventar la impremta, cosa que ja fa molta d'estona que és coneguda, perquè, en tot cas, el que va introduir varen ser els tipus mòbils. No han faltat veus acreditades que han posat en dubte la validesa d'aquestes recerques. Tanmateix, segons diuen aquí el proper 11 de novembre, el professor Fabbiani exposarà els seus resultats en una conferencia a Roma, a la seu de l'Assoziacione Librai Antiquari d'Italia, com a acte previ a una exposició sobre llibres antics i rars.

De tota manera, si el que diu Fabbiani és cert, la Bíblia de Gutenberg seria una altra candidata a la -cada dia més llarga- llista de primers en fer (o ser) alguna que no ho han estat (o que no està clar que ho siguin). En aquest bloc, ja hi ha identificats tots aquests:

- La pila elèctrica
- Telèfon.
- Aviò.
- Ordinador electrònic.
- Walkman.

Tot això sense oblidar que les bombetes elèctriques tampoc no varen ser inventades per Edison, ja que l'alemany Heinrich Göbel les havia inventades una trentena d'anys abans.

     18:51 - [ enllaç ]



27.10.04


A l'especial de Vilaweb sobre el tractat europeu

Fa poc vaig rebre una invitació de part de Vilaweb a dir les meves raons per votar en contra -si era el cas- del tractat europeu. Avui han publicat aquest escrit que els vaig enviar en resposta a la convidada. El passat dia 18 d'octubre varen començar a publicar aquests escrits i sembla -segons diuen a la seva web que en publicaran un cada dia, mentre en tinguin. Els anteriors -i esper que els posteriors- són tots accessibles des de la part específica de web dedicada al tema. Són molt interessants. (i necessaris)

     21:45 - [ enllaç ]



25.10.04

El "Switch de Negroponte" més a prop?

Devers l'any 1989, Nicholas Negroponte autor -entre moltes d'altres coses- del llibre Viure en digital (Being Digital o "El mundo digital") va formular la teoria anomenada Negroponte Switch, segons la qual una de les conseqüències més notables de la revolució digital seria la inversió que es produiria en el transport de determinats senyals. Deia Negroponte que arribaria un dia que els senyals que anaven per l'aire (i.e. com els de televisió) passarien a ser transportats per fil, en tant que alguns que ara van per fil (i.e. telèfon) passarien a ser transportats per aire. Segons un estudi recent pagat per Nokia, aquest canvi s'acosta, al menys pel que fa a la part del canvi de mitjà de transport dels senyals telefònics. Diu l'estudi que l'expansió dels telèfons mòbils està a punt de convertir els telèfons fixes -els de tota la vida- en una espècie en perill d'extinció, dit altrament: els senyals telefònics estan en el camí d'abandonar definitivament els fils per passar a ocupar l'èter. Tanmateix, la segona part del canvi augurat per Negroponte queda -ara per ara- força enfora i és que, segons aquesta notícia d'avui mateix, ja n'hi ha que fan mans i mànigues per tal de poder aconseguir convertir el mòbil en un receptor de televisió. Pobre èter.

     21:47 - [ enllaç ]



20.10.04

La irracional efectivitat de les matemàtiques
Aquest ésel títol d'un article de Richard W. Hamming, publicat en American Mathematical Monthly l'any 1980. Hamming va ser el fundador de la teoria correctora d'errors: tots els estudiants d'informàtica del món toquen haver sentit parlar dels codis de Hamming i de la distància de Hamming. El text que ve a continuació, és un bell argument contra l'hàbit de criticar els ensenyaments teòrics i apuntar com a únic paradigma el d'una formació eminentment pràctica i experimental. Aquí el teniu:

Bé, Galileu era un home amb una bona formació i un mestre dels arguments escolàstics. Sabia ben bé com argumentar sobre el nombre d'àngels que hi pot haver al cap d'una agulla, com argumentar les dues cares d'una qüestió. Ell estava entrenat en aquestes arts molt millor que qualsevol de nosaltres ho pugui estar avui en dia. Me l'imagin assegut un bon dia amb una bola lleugera i una altra de més feixuga, una en cada mà, i llençant-les suaument. Diu, tot sospesant-les, "És obvi per a qualsevol que els objectes feixucs cauen més aviat que els lleugers i, tanmateix, Aristòtil ja ho va dir. Però suposa -segueix per a si mateix- que mentre cau, el cos es romp en dos trossos. És clar que, immediatament, les dues peces frenaran fins a les seves velocitats apropiades. Però suposa que, més endavant, una de les peces toca l'altra. Esdevindran una sola peça i acceleraran? Suposa que enganx les dues peces. Com de forta ha de ser la unió per tal que esdevinguin una sola peça? Amb una cordeta? Una corda gruixuda? Pega? Quan les dues peces esdevenen una?"
Quan més hi pensava -i més hi heu de pensar vosaltres- més irracional esdevenia la qüestió de quan els dos cossos esdevenen u. Simplement no hi ha una resposta raonable a la qüestió de com un cos sap com és de feixuc i si és una peça, o dues, o moltes. Com que els cossos que cauen fan alguna cosa, la única possibilitat és que tots ells cauen a la mateixa velocitat, llevat que algun sigui interferit per d'altres forces. No hi pot haver altra resposta. Més tard Galileu va fer alguns experiments, però tenc fortes sospites que va passar alguna cosa similar a la que els hi he descrit. Posteriorment vaig trobar una història similar en un llibre de Polya. Galileu no va trobar la seva llei experimentant, sinó que, simplement, la va trobar pensant, mitjançant raonament escolàstic.
Sé que sovint els llibres de text presenten la llei de Galileu com un fruit de l'observació experimental; sostinc que és una llei lògica, una conseqüència de com tendir a pensar.


Demà -o un altre dia- més sobre això, que per avui ja n'hi ha a bastament

La fotografia està agafada d'aquest bloc matemàtic fet per un vell conegut italià a qui he retrobat cercant justament una bona fotografia de Hamming.

     22:49 - [ enllaç ]



18.10.04

... doncs sí!

L'apunt d'ahir acabava amb una pregunta que era més retòrica que una altra cosa. Però no, avui mateix hem pogut saber que hi ha algú més que s'ha afegit a aquesta moda de fer electricitat de forma més o menys inversemblant. També del MIT i es tracta d'Alan Epstein, director del MIT's Gas Turbine Laboratory, qui assegura estar treballant en aconseguir fer electricitat a partir de micro-motors a reacció, és a dir motors com els dels avions però tan petits com un botó d'abric i que poden esdevenir, sempre segons Epstein, la clau per a resoldre els problemes energètics d'aquest segle.
A l'article hi ha algun argument curiós, com per exemple que els reactors de tres Boeing 747 poden generar la mateixa electricitat que una central nuclear. Diu també Epstein que aviat els seus motors serviran per substituir les bateries de l'equipament dels soldats i després per alimentar telèfons mòbils i agendes electròniques. Tanbé diu que somia en un futur, no gaire llunyà, en el qual un grup de generadors dels seus podrà generar tota l'electricitat necessària per a una llar. A veure.

La fotografia està agafada d'aquesta plana web, corresponent a un laboratori de micro i nano tecnologia de la Universitat de Birmingham

     22:03 - [ enllaç ]



17.10.04


... i ara, dels espinacs!


Cada dia que passa està més i més clar que el problema de l'energia està ben lluny de ser resolt. Ara fa unes setmanes era notícia el que un investigador australià progressava adequadament en els seus esforços per tractar d'aconseguir electricitat a partir dels plàtans. I ara, des del mític MIT, arriba la notícia que parla d'uns prototips de xips -orgànics, és a dir, fets amb silici i matèria orgànica- que farien servir algunes propietats de proteïnes presents en els espinacs per tal de fer electricitat a partir d'energia solar. Segons aquesta informació l'energia produïda seria suficient com per alimentar telèfons mòbils i ordinadors portàtils. Un dia abans, la mateixa font parlava d'altres experiments que permetrien convertir renous (surolls) també en electricitat, la qual podria ser emprada a l'espai.

Què hi ha algú més?

     21:45 - [ enllaç ]



9.10.04

El darrer crit -guau- en telefonia mòbil

Pet's Mobility és el nom d'una empresa -diuen que la primera- que ha començat a comercialitzar mòbils per a cans (gossos) en particular, i mascotes domèstiques, en general. L'invent que té la forma convenient d'os, tal i com es pot veure a la imatge adjunta, va lligat al collar de ca -o cusa- i té un altaveu i un micro per tal que el gos pugui escoltar la veu de qui el truca i, per la seva banda, aquest pugui escoltar com borda. Tanmateix la notícia no especifica si està previst, en un futur proper incorporar als PetsCell el Bow-Lingual, un sistema de traducció automàtic de canès a japonès o anglès, que ja fa un temps que es comercialitza amb èxit i, que va ser mereixedor del premi Ig-Nobel de la Pau de l'any 2002, per la seva contribució a la millora de l'harmonia entre espècies. Sens dubte la combinació dels dos sistemes: PetsCell+Bow-Lingual pot obrir expectatives inesperades en aquest complex món de la comunicació entre humans o entre el que sigui.

     20:47 - [ enllaç ]



2.10.04

Els IgNobel 2004 (i II)

Aquí van els premis IgNobel 2004 que no estan a l'apunt d'ahir. Sense cap casta de dubtes, el millor és el de les arengades, però cap dels altres no desmereix:

Psicologia: Daniel Simons de la University of Illinois at Urbana-Champaign y Christopher Chabris de la Harvard University, per demostrar que quan la gent fixa la seva atenció en alguna cosa en concret, fàcilment en passa per alt d'altres, àdhuc un home disfressat de gorila. L'article Gorillas in Our Midst publicat el 1999 a la revista Perception, recull els resultats d'aquesta recerca.

Economia: El Vaticà per les seves estratègies d'outsorcing amb sacerdots de la Índia, és a dir per llogar capellans de la Índia per suplir la falta de vocacions als Estats Units. Dit altrament, per traspassar al món de les pregàries les mateixes estratègies econòmiques que han triomfat en el món dels programadors informàtics.

Pau:A l'inventor del karaoke, el japonés de Hyogo, Daisuke Inoue, atès que aquest invent ha proporcionat una forma completament nova d'aprenentatge de tolerància entre els humans.

Biologia: Ben Wilson de la University of British Columbia, Lawrence Dill de la Simon Fraser University (Canada), Robert Batty de la Scottish Association for Marine Science, Magnus Whalberg of the University of Aarhus (Dinamarca), and Hakan Westerberg of Sweden's National Board of Fisheries, per les seves recerques sobre els sons produïts per les arengades del Pacífic i les de l'Atlàntic. No em veig amb cor de traduir l'abstrac de l'article, així que he optat per incloure aquesta imatge que el conté. Tanmateix, no em puc estar de ressaltar aquest fragment:

Atlantic herring also produce FRT sounds, and video analysis showed an association with bubble expulsion from the anal duct region (i.e. from the gut or swin bladder). To the best of the author's knowledge, sound production by such means has not previously been described

Que cadascú tregui les seves conclusions. Tot i que cal esmentar que el premi els hi ha estat atorgat per demostrar que les arengades "apparently comunicate by farting" i que segons l'Enciclopèdia Britannica, "to fart" és el verb que s'empra per indicar l'acció de to expel intestinal gas from the anus

Aquí trobareu completa aquesta joia de la recerca marina. Pobres arengades!

     11:54 - [ enllaç ]



1.10.04

Els Ignobel 2004 (I)

Ahir dijous dia trenta de setembre, va tenir lloc l'acte de solemne d'entrega dels premis IgNobel en la seva edició d'enguany. Aquests premis, són atorgats anualment per la revista Annals of Improbable Research, i tenen per objectiu distingir, en el context d'humor que caracteritza la revista, aquelles troballes científiques que són fruit de recerques que "no poden o no haurien de ser reproduïdes." Tanmateix, segons fan constar en la seva plana web tots els guanyadors d'aquests premis, primer han fet riure i, després, han fet pensar. Aquí hi la llista de guanyadors:

Medecina: Steven Stack de la Wayne State University, Detroit, Michigan, i James Gundlach de l'Auburn University, Auburn, Alabama, pel seu treball de recerca "The Effect of Country Music on Suicide.", publicat a la revista Social Forces, vol. 71, no. 1, September 1992, pp. 211-8.

Física: Ramesh Balasubramaniam de la University of Ottawa, y Michael Turvey de la University of Connecticut i de la Yale University, per la seva exploració i explicació de la dinàmica del hula-hooping. Les seves recerques són l'objecte de l'article "Coordination Modes in the Multisegmental Dynamics of Hula Hooping," publicat a la revista , Biological Cybernetics, vol. 90, no. 3, March 2004, pp. 176-90.

Salut pública: Jillian Clarke de la Chicago High School for Agricultural Sciences, per les seves recerques sobre la validesa científica de la regla dels cinc segons, que estableix que hom pot menjar sense problemes els aliments caiguts a terra, sempre i quan la durada del seu contacte amb el terra sigui inferior a cinc segons.

Literatura: The American Nudist Research Library de Kissimmee, Florida, USA, per preservar la història del nudisme, de tal manera que avui tothom la pot veure.

Química: La branca britànica de la Coca-Cola, per fer servir tecnologia avançada per convertir líquid del riu Tàmesis en una forma d'aigua transparent, de nom Dasani, la qual, per precaucions òbvies, no ha estat distribuïda al públic pel seu consum.

Enginyeria: Donald J. Smith i el seu pare, Frank J. Smith, of Orlando Florida, USA, per patentar el mètode, que il·lustra el dibuix adjunt, per aprofitar els cabells propis per tapar parcialment la calvície. U.S. Patent #4,022,227

Demà més. Que avui això ja és massa llarg. Aquí hi ha la llista completa.

Per altra banda, l'edició del 2003 d'aquests premis va ser l'objecte d'aquest apunt, i la llista va quedar completada, en aquest altre.

     21:11 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?