Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

30.9.04

Ja fa un any ...

Ja fa un any que vaig començar aquest bloc. Amb aquest són 189 els apunts que hi ha aquí. Avui els he mirat per sobre, mentre em preguntava si valia la pena. I he quedat convençut que sí, que ho pagava. Com a darrer apunt d'aquest primer any, m'ha vengut bé trobar aquesta reflexió del pare d'Esther Dyson, és a dir, de Freeman Dyson, físic i autor de la demostració de l'equivalència de dues versions primerenques de l'electrodinàmica quàntica. L'he trobada a un llibre de Virginia Postrel titulat The Future and Its Enemies:

Sempre que sembla que les coses es mouen per un camí predictible, algun canvi inesperat modifica les regles del joc i fa irrellevants les velles prediccions ... Un programa de desenvolupament del segle denou dirigit a la reproducció mecànica de música, podria haver produït un giny superb en forma de capsa de música o pianola, però mai hauria pogut arribar a imaginar una radio de transistors o subvencionat el treball de Maxwell sobre la física dels camps electromagnètics que va ver possible la ràdio ... Encara els legisladors humans actuen com si el món fos predictible. Legislen solucions a problemes tecnològics, i trien entre alternatives tecnològiques abans de tenir a l'abast l'evidència necessària per poder decidir de forma racional.

És a dir, una altra manera -això sí, més acadèmica- de dir allò que «Les bombetes elèctriques no les varen inventar els fabricants d'espelmes».

Freeman Dyson és professor emèrit de l'Advanced Studies Institut de Princeton.

     21:22 - [ enllaç ]



25.9.04


Vaja una tropa!

Per raons alienes a la meva voluntat vaig passar la nit del 22 al 23 de setembre a un hotel de 4 estrelles de Madrid. No sé quina gent hi va habitualment -ben bé sempre vaig a llocs de com a molt 3 estrelles- però diríem que no em vaig sentir gaire reconfortat quan vaig veure que hi havia un avís com aquest a sobre de la tauleta de nit. El vaig retratar amb el telèfon i, per això, la foto té la qualitat que té. Però, al menys, serveix de prova de la seva existència. O sigui que, com diríem per aquí, vius i ungles! ja que «Todos los objetos, toallas, etc. están inventariados y se comprueban diariamente».

Per si un cas, ho vaig preguntar i em digueren que n'hi ha un a totes les habitacions. Ja ho val.

     22:39 - [ enllaç ]



21.9.04

Electricitat de fa més de dos mil anys

Podria ser que haguéssim d'afegir Volta a la ja llarga llista de pioners que no ho han estat gaire o, al menys, tant com ens pensàvem. Sempre ens havien dit que l'any 1800 Volta va fer la primera pila elèctrica, dita «voltaica», però resulta que l'any 1937 l'arqueòleg alemany Wilheim König va descobrir una una curiosa gerreta de argila i de devers tretze centímetres d'alt i sis de diàmetre en la seva part més ampla, que tenia més de dos mil anys d'antiguitat. La gerreta, coneguda amb el nom de bateria de Bagdad estava revestida per dins de quitrà i tenia en el seu interior una barra de ferro envoltada per un cilindre de coure, del qual estava aïllat també per quitrà. Després de comprovar que alguns signes de corrosió que tenien, tant el coure com el ferro, eren deguts a la presència d'algun tipus d'àcid i de fer diverses proves, König va arribar a la conclusió que es tractava d'una primitiva pila «voltaica» capaç de generar un corrent elèctric de devers un volt i mig quan s'emplenava amb vinagre o un àcid similar.

Des d'aleshores no ha parat la controvèrsia sobre aquesta gerreta, la discussió va dels que neguen que això sigui una pila, als que asseguren que la gerreta era efectivament una bateria, ja que funciona com a tal. Aquests darrers argumenten que els xinesos ja coneixien les propietats curatives l'electricitat i fineses consemblants, encara que les raons de més pes vendrien del cantó d'aquells que asseguren que el corrent elèctric que aquestes bateries poden generar és suficient com per daurar o platejar -és a dir dipositar mitjançant l'electricitat una fina capa de plata o d'or- la superfície de joies i de monedes. Segons aquestes versions, els egipcis coneixien aquestes tècniques ja fa més de quatre mil anys.

Gràcies a la USA Patriotic Act, un ciutadà britànic va ser detingut per agents del FBI per haver cercat, amb els ordinadors d'una biblioteca pública de Florida, informació sobre la bateria de Bagdad. Una història que he trobat llegint aquesta notícia.

     23:26 - [ enllaç ]



17.9.04

Un gran article (i necessari)

Magnífic, contundent i necessari l'article d'en Joan Barril a El Periódico d'avui. Amb el títol La gran eina, l'autor fa una lúcida reflexió sobre el descrèdit i l'abandó de les matemàtiques a l'ensenyament no universitari. Amb el valor afegit que, com reconeix a l'escrit, ell també les va abandonar ben aviat. Aquí teniu el paràgraf final, però recoman la lectura completa de l'article. No sé si l'enllaç caducarà gaire aviat, però jo m'he guardat una còpia en format pdf de tot l'article, per si algú el vol.

Jo també era d'aquests. I l'edat m'ha portat a creure que els números són menys traïdors que les paraules. M'alimento d'aquestes, però són ells els que em tranquil·litzen. Les matemàtiques ens permeten la comprensió d'allò que els sentits ni sospiten. Les matemàtiques són el verdader idioma universal que salta continents i que unifica el saber dels segles. No hi ha gaire distància entre un nen que afirma que no li agraden les matemàtiques i l'home que vocifera: "Que mori la intel·ligència". Només la domesticació de les xifres pot equilibrar la fe cega de l'informàtic, el miratge del poeta o l'arrogància del científic. Les matemàtiques són l'eina que ens permet veure el que ni tan sols intuïm. Es mereixen un plus de prestigi. La vergonya i el dolor de l'analfabet van més enllà de la lectura.

Està clar que és absolutament innecessari afegir-hi cap casta de comentari.

     10:40 - [ enllaç ]



14.9.04

Flors que canten (i parlen)

Diuen els entesos que les flors i les plantes agraeixen que hom els parli. D'acord amb els plans de l'empresa japonesa Let's Corporation, a partir d'ara podria ser que les plantes també ens parlessin a nosaltres. Això vendria de la mà dels objectes de la gama del seu producte Ka-on, tot just acabada d'anunciar al món, encara que al Japó ja fa dos mesos que se'n venen. Els Ka-on són uns altaveus posats a la base de gerros de flors i que farien servir les propietats acústiques d'aquestes per a configurar una nova forma d'escoltar música i tota mena de sons. Aquests gerros florals vendrian a substituir -d'una forma molt convenient- els sempre antiestètics altaveus de tota la vida i podrien ser connectats a tota casta d'aparells: televisions, cadenes de música i, fins i tot, al telèfon. Justament, Ka-on vol dir una cosa com ara so de flor i, segons els seus constructors, aquesta nova forma d'escoltar sons té moltes avantatges addicionals respecte dels mètodes tradicionals. De moment, a Japó ja se n'han venut -en poc més de dos mesos- més de tres mil unitats i n'hi ha deu mil més de demanades. El seu cost és devers 40 euros.

He vist aquesta notícia de les flors que sonen en el web del Technology Review.

     18:19 - [ enllaç ]



13.9.04

Avui torna Mallorca en xarxa

A partir d'avui, cada dilluns -de 18 a 19- tornam amb el Mallorca en xarxa. En el 99.2 de la FM, amb repetició els diumenges de 16 a 17. També per Internet -en directe i a la carta- des de la web d'Ona Mallorca. Començam la temporada amb nova presentadora, Àngela Alfaro, que substitueix n'Araceli Bosch que ha fet part de l'equip durant les temporades anteriors. També provarem una nova sintonia. N'Ivan, el gran controlador tècnic, en Benjamí i jo som els mateixos, crec. A veure.

     17:06 - [ enllaç ]


L'art de fer allò que és possible

Amb el títol The art of the Possible Bob Colwell fa a la seva columna del mes d'agost de la revista Computer unes interessants reflexions sobre la tasca de l'enginyer. El títol ja il·lustra bastant de què va la cosa, però un dels textos ressaltats acaba de rematar aquest efecte:

Quan els enginyers fan coses estúpides, la tecnologia n'amplifica els efectes

Dit altrament, la contrapartida -per al món de l'enginyeria- d'aquella vella dita que assegura que la medecina és l'única professió que enterra els seus errors. Entre moltes d'altres coses, Colwell afirma que "L'enginyeria és l'art i la ciència del compromís, que tracta d'aconseguir resultats, amb el mínim necessari i que tengui un cost assumible". Explica més endavant que

De vegades, em demano si una de les raons que fan que el programari i el maquinari mostrin uns percentatges d'error en el disseny tan diferents rau en el fet que el maquinari està limitat per la mateixa natura, en tant que l'univers del programari està construït per humans que creuen que la manera correcta de procedir consisteix a llevar tota quanta restricció sigui possible llevar

La qual cosa m'ha fet pensar en les múltiples possibilitats activades per defecte amb les que ve segons quin programari i que són la principal causa i font de virus i problemes similars. Bob Colwell, ara és un consultor independent, però abans havia estat a Intel on va arribar a ser un dels caps dels equips que varen fer el Pentium II i el III.

     14:12 - [ enllaç ]



9.9.04

El primer bug informàtic

El 9 de setembre del 1945 -és a dir, avui fa 59 anys- una espècie de xinxa va provocar una aturada de l'ordinador Mark I de Harvard. Grace Hopper la va agafar i la va enganxar amb cinta adhesiva en el llibre que registrava les incidències en el funcionament d'aquest ordinador. D'aquesta manera ha quedat per a la posterioritat el primer exemple documentat de bug informàtic. Tanmateix, el terme bug aplicat a avaries de maquinària és anterior a l'adveniment dels ordinadors i n'hi ha que diuen que Edison ja l'emprava per descriure fallades mecàniques. L'aportació de Hooper seria, per consegüent, la translació del terme als ordinadors, possiblement influïda per l'ús que se'n feia en els radars.

Tanmateix, avui per avui, això dels bugs s'aplica més a les errades de programari, entre les que ocupa un lloc central les que provoquen que l'ordinador «quedi penjat». Des d'aquest punt de vista, la millor definició actual de bug informàtic és, al meu entendre, la que fa Guy Kawasaki en el seu llibre «The Macintosh Way», publicat el 1989. Diu Kawasaki que la definició informàtica de bug depèn de la filosofia i del tarannà de la companyia responsable del programa en què apareix: així, per exemple, per a algunes companyies es tractaria simplement d'una anomalia; n'hi ha que el definirien com a resultat no esperat; d'altres -com Microsoft- el tractarien de final equivocat i finalment, ocupant un lloc estel·lar, hi hauria Apple, que el titllaria de «característica no documentada». Quan Kawasaki va escriure això, però, els bugs no eren encara el pa seu de cada dia a can Microsoft.

     13:25 - [ enllaç ]



8.9.04

Relíquies

Remenant vells disquets he trobat això, escrit -i publicat- el maig del 1993:

Avui he sabut que s'han pagat de l'ordre de mil quatre-cents milions de pessetes per una calculadora feta el segle passat per un alemany anomenat Johan Christoph. La notícia especifica que es tracta d'un model en forma de tambor que amaga un mecanisme força complex. A la part del damunt hi ha uns cercles numerats del 0 al 9 -que recorden l'esfera d'un rellotge- en els que es poden indicar mitjançant una busca les dades d'entrada i l'operació a fer. Rodant una maneta més grossa es posa en marxa tot el mecanisme i a les esferes hi queda marcat el resultat.

Un hom ja sap que la enginyeria alemanya té molta fama per la seva precisió i fiabilitat, però em fa l'efecte que una raó com aquesta no justifica un preu tan exorbitant. Per contra, si un hom pensa amb la facilitat que el seu ús comporta: basta veure una fotografia de la calculadora per poder endevinar el seu funcionament, aleshores, tal i com estan les coses, potser comença a tractar-se d'un preu més raonable.


Desprès he vist que, de fet, és el darrer capítol de L'Endoll Foradat: Màquines i Humans, publicat el 1994, i que la història de la calculadora em servia d'excusa per parlar d' usabilitat dels estris tecnològics en general, i dels ordinadors en particular. Aquest era un tema important aleshores.

He trobat la fotografia de la calculadora ara gràcies al Google.

     15:50 - [ enllaç ]



2.9.04

L'E.T., el telèfon i els missatges escrits

Segons Christopher Rose, professor de la Rutgers University a New Jersey, les peripècies per la Terra d' E.T., el personatge de Spielberg, haurien pogut acabar molt abans si per comptes de telefonar, hagués escrit als pares. El cas és que, segons un article d'aquest professor que publica la revista Nature, una trucada a l'espai exterior hauria de tenir -per força- un segment sense fils -wireless- i com que les ones de radio s'esvaeixen amb la distància, caldria molta d'energia per fer que un senyal d'aquests arribàs tan enfora. Per això, i des del punt de vista d'eficiència energètica, hagués resultat molt més raonable intentar la comunicació amb missatges escrits que per telèfon. Òbviament, el treball de Rose no tenia per objectiu comprovar els encerts i els errors d'E.T., sinó que és una forma com qualsevol altra d'explicar que, per tal d'entrar en contacte amb els extraterrestres -si n'hi ha- els missatges per ràdio són força més ineficients que els missatges escrits es suports tradicionals i dipositats onsevulla. No sé que hi diran els del SETI a aquests raonaments.

He pillat la notícia del treball de Rose aquí.

     17:30 - [ enllaç ]



1.9.04

L'electricitat del plàtan

D'acord amb els resultats de les investigacions fetes per l'australià Bill Clarke, enginyer i professor de la Universitat de Queensland, el fruit de l'arbre Musa sapientum, també conegut com a banana o plàtan, pot ésser aprofitat per a generar electricitat. Clarke va començar les seves recerques a instància dels productors de plàtans australians, els quals no saben que han de fer amb els nombrosos excedents de producció que tenen. La resposta de Clarke, a més de ser molt brillant, dóna esperança a totes aquelles explotacions agrícoles que tenen el metà com a subproducte, car el procediment de Clarke consisteix a convertir en metà els plàtans. El prototipus de laboratori ja funciona, ara només falta arribar als sistemes de producció industrial. A veure que passa.

Aquí i aquí deçà podeu trobar més detalls d'aquesta interessant troballa.

La fotografía està agafada d'aquí.

     18:00 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?