Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.8.04


La venjança és, efectivament, dolça

Els mètodes d'exploració no intrusiva, aplicats al cervell humà, estan desvetllant virgueries sobre el seu funcionament. El darrer crit ve de part d'un grup d'investigadors de la Universitat de Zurich que han comprovat experimentalment que la venjança produeix plaer. Dit altrament, han detectat que la revenja, materialitzada a través de castics, estimula les regions del cervell vinculades a la satisfacció i al plaer. Aquí hi ha la informació sobre aquestes recerques, i aquí deçà, hi ha detalls sobre les tècniques d'experimentació no intrusives sobre l'activitat cerebral vinculada als sentits. Poca broma.

     23:04 - [ enllaç ]



28.8.04

Els germans Wright tampoc no varen ser els primers

El dia 18 d'agost del 1903 un alemany de nom Karl Jatho va aconseguir enlairar i volar amb l'aviò de la fotografia. Això passava una partida de mesos abans que els germans Wright fessin el mateix, en el que sempre ha estat considerat com el primer vol de l'aviació com a tal. O sigui, que la llarga llista de primers que no han estat primers augmenta de cada dia que passa:

-Telèfon: Meucci i Bell.
-Aviò: Jatho i germans Wright
-Ordinador electrònic: Atanasoff i Mauchly.
-Walkman: Pavel i Morita.

Per ventura no quedarà més remei que no tornar a repetir afirmacions de l'estil: «Aquella persona va ser la primera que va fer tal cosa» i canviar-ho per una cosa com ara «Aquella persona va ser una de les primeres en fer tal cosa». o quelcom de semblant.

Tanmateix mai no he cregut que això de ser el primer -sobre tot en algunes coses- sigui com per bravejar-ne.

     10:25 - [ enllaç ]



27.8.04

Tinta invisible (o metadades)

El passat dia 18 de febrer a les 11:10 del matí es va materialitzar un canvi estratègic que passarà a la història: algú de la innombrable SCO (l'empresa informàtica especialitzada en demandar judicialment grans usuaris de GNU/Linux) va decidir substituir el Bank of America de la seva llista de demandats per DaimlerChrysler. Què com s'ha sabut això? Doncs gràcies a una de les «prestacions» del Word, la coneguda com metadata o també tinta invisible, la qual està encarregada de dur un registre de tot el que es fa i es desfà en un document de Word: des de qui l'ha creat fins a totes i cadascuna de les correccions que ha sofert el document. Aquesta «prestació» també és la que va posar en evidència les manipulacions que havia experimentat l'informe sobre les armes de destrucció massiva iraquianes que manejava en Blair i els seus ajudants i, sigui dit de passada, sense discutir la seva presumible utilitat, és d'aquelles que venen activada per defecte, de tal manera que els usuaris normals ni tan sols saben que existeix. És a dir, és una més de les que fan tan vulnerables la majoria els que fan servir aquests programes, als quals els convindria més que estigués desactivada i només fos activada per aquelles persones que coneguin la seva existència i en tenguin necessitat, altrament esdevé un perillós i pervers bumerang.

Tanmateix, «prestacions» com aquesta són les que activen l'economia ja que igual que hi ha d'haver potents i lucratives empreses destinades a combatre els virus que proliferen en bona part per mor de «prestacions» consemblants, també n'hi ha, com la que té per nom Metadatarisk.org, que tenen entre els seus productes estrella precisament un destinat a eliminar les metadades dels documents de Word. O sigui, que si els de can Microsoft fessin be la seva feina i no hi posassin metadades i fineses consemblants, hi hauria un munt de famílies sense feina. En qualsevol cas, la notícia i la publicitat d'aquesta empresa deixa ben clar -pels incrèduls, que encara n'hi ha- que això de la tinta invisible no és una llegenda urbana. De cap manera.

Per cert, en Richard Stallman, a la seva conferència a Palma, es va referir a l'afer judicial de aquesta empresa com «el juicio a SCO»; pronunciat tot seguit: aSCO ;-))))

     11:17 - [ enllaç ]



25.8.04

Contra les Olimpíades

Fa una partida de dies que un diari alemany avisava que les Olimpíades havien esdevingut una amenaça per a la salut del públic en general, ja que havien calculat que durant els jocs olímpics el pes total dels alemanys hauria augmentat de devers 240 milions de quilos, és a dir, una mitjana de tres quilos per a cada un dels vuitanta milions d'alemanys. Avui hem sabut, gràcies a VilaWeb que ho ha tret de SiliconValley.com, que l'inefable COI, a més dels cada vegada més sofisticats controls antidoping, també ha establert controls antibloc, de tal manera que qualsevol participant, sigui atleta, entrenador, informador o empleat dels Jocs, que mantingui un bloc amb informacions i imatges dels jocs i de la seva rebotiga, s'exposen a ser desqualificats i/o expulsats. Només se salvarien de mesures tan dràstiques aquells involucrats que ja mantinguessin un bloc des d'abans dels jocs, o bé, aquells que no parlin de res de les Olimpíades. Tanmateix, el que resulta més cridaner de tot aquest afer, és la raó que ha esgrimit el COI per a la seva decisió. Diuen que ho fan per tal d'assegurar que els periodistes de debò puguin fer bé la seva feina i sense pressions, dit altrament, com que aquells altres no paguen al COI per les seves acreditacions com a mitjans de comunicació, no tenen dret a dir res, no sigui cosa que els que paguen s'enfadin. La qual cosa no deixa de palesar una curiosa forma de preservar la llibertat d'expressió i també, sigui dit de passada, que això de l'esperit olímpic ja fa estona que no és gaire present a les Olimpíades, o si més no, en alguns dels seus aspectes fonamentals.

P.S.: És clar que ja he tornat de Prada. Tot i que he rebut un correu seu en el qual em diuen que han aconseguit arreglar el problema de publicació, el Blogger encara funciona d'aquella manera. ;-)))

     15:19 - [ enllaç ]



19.8.04

Traïdories i deslleialtats

Diuen els diaris d'avui que el conseller de deseducació i contra la cultura del govern de les Illes Balears ha declarat que considerarà «deslleials» totes aquelles institucions que s'adhereixin a l'Institut Ramon Llull. Són unes declaracions en resposta a l'oferiment del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya d'obrir l'Institut a institucions com els Consells, la UIB o l'OCB, les quals han manifestat el seu interès per adherir-s'hi. Argumenta el senyor conseller de per aquí que el govern té competències exclusives en la promoció exterior de la llengua i la cultura de les Illes. Una competència que ha mostrat recentment amb, entre d'altres, accions com aquestes:


a) Un projecte de televisió balear bilingüe, a la qual estan garantits informatius en alemany i en anglès, però no en català.

b) Mesures diverses a l'àmbit de l'ensenyament que tenen per objectiu reduir, fragmentar i eliminar l'ensenyament de i en la nostra llengua, ensems que es despengen amb peregrins projectes de fer que els alumnes de secundària puguin seguir una de les matèries obligatòries en una llengua estrangera, novament alemany o anglès, essencialment.

c) La clausura de SomRàdio.

Dit altrament, la rabieta-amenaça del senyor conseller només pot venir de la por que li fa que, amb la seva integració al Ramon Llull, aquestes institucions donin la imatge que toca i ajudin de debò a promocionar la nostra llengua i la nostra cultura arreu. Per altra banda, si l'actual govern de les Illes tengués la més mínima intenció de promocionar la nostra llengua i la nostra cultura, no rebutjaria cap ajuda addicional que puguin aportar institucions serioses i documentades com les esmentades.

Per consegüent, i arribats aquí, la pregunta de qui són de debò els traïdors i els deslleials, queda reduïda estrictament a l'àmbit retòric.

P.S.: La publicació d'apunts del Blogger segueix funcionat de forma, diguem-ne, intermitent. Els primers intents de publicar aquest tampoc no han funcionat. Paciència.

     11:32 - [ enllaç ]


A Prada, fins dia 25

Demà vaig a Prada de Conflent per participar a la Universitat
Catalana d'Estiu
d'enguany.

A veure si hi ha sort i a la tornada això de publicar amb el Blogger s'ha arreglat.

     09:53 - [ enllaç ]



18.8.04

Efectes de l'agost?


Ja fa cinc dies que no puc publicar apunts nous. Sembla que el servidor del Blogger i el meu no s'entenen. De moment pensaré que són coses del mes d'agost, però no em puc estar de dir -i d'escriure- que no deixa de ser una gran casualitat que això passi justament quan ja fa algunes setmanes que estic pensant seriosament de canviar a WordPress i, per fer el canvi i recuperar els arxius, tot hauria de funcionar com un rellotge. Igual aquest apunt no arriba a publicar-se mai.

Per cert, els problemes varen començar ja fa cinc dies, però ssembla que al bell mig de la batalla hi ha hagut un moment de calma que és el que ha fet possible la publicació del primer esborrany de l'apunt de dia 16. Però no hi ha manera de publicar correccions posteriors ni, de moment, aquest apunt.

     17:30 - [ enllaç ]



16.8.04


A casa? No, i ara!


Finalment ahir, aprofitant que tenia a l'abast una màquina carregada de windows, vaig gosar desafiar el maligne per fer la reserva que m'havia estat negada fins aleshores, i vaig intentar connectar-me a viajar.com fent servir l'exploter. Va funcionar, tot i que, òbviament, no vaig reservar res, ja que prefereixo emprar una altra agència que m'accepti tal com som, i.e., sense imposar-me ni el navegador ni el sistema operatiu que he de fer servir. Tanmateix és una llàstima aquest canvi en la política de viajar.com, que fins fa poc m'havia permès fer servir els estris que jo consider més escaients.

O sigui que, de moment, van a la mateixa llista que, per exemple, capraboacasa.com, els quals t'obsequien amb el missatge adjunt que apareix a la seva web. Tanmateix no cal fer-se il·lusions, aquesta plana no ha canviat -crec- des de fa més d'un any. O sigui que tampoc no enganyen ningú, encara que sembli que ho intentin.

     11:32 - [ enllaç ]



14.8.04

Tres dies?
Fa una setmana que mantinc un tendre diàleg de besucs amb algú de viajar.com. Tot va començar quan ara fa una setmana justa vaig intentar reservar un hotel a Barcelona per dia 3 de setembre. Això és una cosa que he fet moltes d'altres vegades i, sigui dit de passada, sempre de forma completament satisfactòria.
Però aquesta vegada em va sortir el missatge adjunt: no puc fer cap reserva que no comenci al menys tres dies després de la data en la qual es fa la reserva. Jo sempre havia cregut que entre el dia 7 d'agost i el dia 3 de setembre hi ha més de tres dies, bastants més, però sembla que el sistema de «viajar.com» té una altra idea. Així que, desprès de canviar de navegador i de sistema operatiu -no, no he provat l'internet explorer amb windows, que tot té un límit en aquesta vida- sempre em sortia el mateix missatge. Finalment vaig optar per enviar-lis aquest correu:

Hola,
Su sistema, cuando le pido que me muestre opciones de hotel en Barcelona para los días 3 y 4 de _septiembre_ me dice que debo hacer las reservas con _al menos tres dias_ de antelación. Lo he probado con diversos navegadores y sistemas operativos y siempre obtengo el mismo resultado.
Saludos,
Llorenç Valverde


La primera resposta jo diria que, fins i tot va ser amable, però indicava una lectura, diguem-ne poc acurada, del meu missatge:

De: ayuda_arroba_viajar.com
Asunto: RE:{Referencia#003-127-093}imposibilidad buscar hotel
Fecha: 11 de agosto de 2004 17:03:16 GMT+02:00
Para: lvalverde_arroba_ lvalverde.net
Estimado cliente
En efecto la página no le permitirá hacer reservas con menos de 72 horas de antelación. La unica forma de reservar es acudiendo directamente a nuestras oficinas de fnac madrid o fnac barcelona

Gracias y saludos
Viajar.com


Els vaig indicar, en un altre missatge, la meva idea -sembla que equivocada- que entre avui i el tres de setembre hi ha més de tres dies, ells en varen contestar que els digués quin hotel volia i ho farien a ma i jo els vaig enviar la imatge adjunta, la qual cosa degué tenir un efecte fulminant perquè no m'han tornat a dir res més.

I jo em demàn: és que només em passa a mi o és que els altres callen?

Total que estic desolat i obligat a canviar d'agència virtual.

     18:56 - [ enllaç ]



10.8.04

Escape-A-Date: Una mà renta l'altra

Tot i que hi ha molta de gent que diu que Internet, en particular, i les tecnologies digitals, en general, són tecnologies que ajuden a l'isolament de les persones, alguns dels usos recents d'aquestes tecnologies van justament en la direcció contrària: Xarxes socials, cites a cegues a través d'Internet, mòbils amb Bluetooth que informen de la disponibilitat i dels gustos del seu portador(a) i tot un seguit de possibilitats que ajuden a salvar la barrera de l'aproximació inicial en aquest difícil -i de vegades subtil- art. Però no hi ha avantatge que no tengui inconvenient i, pel que sembla, això de les cites a cegues, no sempre va bé, de tal manera que si bé hom sap com començar, resulta més difícil acabar aviat i d'una manera, diguem-ne, digna si les coses no van per allà on convé. Per a ajudar en aquestes situacions, sembla que molt freqüents, l'operadora Cingular Wireless ha començat a oferir un servei de nom Escape-A-Date, que permet a l'usuari(a) ésser rescatat d'una cita d'aquestes. Com? Molt fàcil: pots contractar el servei per tal que et faci una telefonada a una hora convinguda que et faciliti una coartada creïble per a escapar de la cita, i d'aquí el nom. Virgin Mobile ofereix un servei similar amb el nom de Rescue Ring. Ja hi ha estadístiques sobre l'ús d'aquests serveis, de tal manera que els divendres a les vuit del vespre és l'hora en la que hi ha més demandes de telefonades salvadores.
Tanmateix la publicació d'aquesta notícia no haurà ajudat gaire a l'expansió d'aquests serveis, ja que els haurà restat credibilitat. En qualsevol cas, aquesta no és la primera vegada que s'ofereix un servei a través de mòbil que ajudi els usuaris a dir mentides, ja que fa uns mesos era una empresa europea la que oferia renous de fons per ajudar els usuaris a fer veure que eren a un lloc diferent del que realment eren.

     18:27 - [ enllaç ]



4.8.04

Ciberobjectors: Internet contra la guerra

Les forces armades finlandeses han optat per declarar inútils pel servei militar aquells joves que mostren seriosos símptomes de ser addictes a Internet. Els metges han considerat que aquests joves enyoraven massa els seus ordinadors com per poder-los obligar a fer els sis mesos obligatoris de servei. Un (o una) oficial ha declarat «Per aquesta gent que juga per Internet tota la nit i que no tenen ni amics ni afeccions, entrar a l'exèrcit és un gran shock». Segons sembla els donen una exclusió temporal de tres anys, transcorreguts els quals han de tornar a presentar-se per veure si s'han curat de l'addicció. Tot i que no hi ha xifres oficials sobre el percentatge d'addictes, el mateix oficial ha declarat que «Estem orgullosos dels homes finlandesos. El 82 per cent de tots els homes finlandesos aconsegueixen acabar tot el servei militar».

Sort que per aquí el servei militar obligatori va desaparèixer, ja que la veritat és que resulta difícil imaginar com serien les relacions d'un «sargento Arensívia» amb un d'aquests soldats.

Aquí podeu trobar més detalls d'aquesta curiosa notícia. I he obtingut la imatge que acompanya aquest apunt aplicant algunes modificacions a la que surt aquí, en la que sembla ser la web d'un fan de les aventures del «sargento».

     10:27 - [ enllaç ]



2.8.04


Pokia: la sensació telefònica de l'estiu

Un dissenyador britànic de nom Rooper sembla haver redescobert una cosa com ara la sopa d'all del disseny telefònic. Els seus Pokia, també coneguts com a «retro-phones», s'han convertit en l'últim crit tecnològic d'aquest estiu. La brillant idea de Rooper ha estat habilitar vells models d'auriculars de telèfon per tal que funcionin amb els mòbils, de tal manera que ha fet possible veure escenes pel carrer de gent parlant pels vells auriculars de tota la vida amb el fil que els surt de la butxaca, on hi ha -o no- el petit telèfon mòbil. A la seva web hi ha tota una declaració de principis, que intenta explicar l'èxit del seu invent, la qual si arriba a ser encertada, obre un magnífic -i inesperat- futur a aquestes tecnologies. Diu -més o menys- això:

«Els accessoris dels telèfons aviat seran més importants que el mateix telèfon, en tant que seran llur part visible. A mesura que el bluetooth esdevingui més universalment adoptat, permetrà que els usuaris mantinguin fora de la vista els seus aparells en tant que podran exhibir d'acord amb les darreres tendències de la moda- els auriculars. A més això també permetrà que els dissenyadors puguin fer auriculars sense cap necessitat de tenir grans coneixements tecnològics ni de fer cap gran inversió»

Qui sap el que podrem arribar a veure si l'ha encertada!

     00:34 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?