Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

29.7.04

Ja fa vuit anys

Ja fa vuit anys que el Congrés americà va aprovar la CDA (Comunications Decency Act), un dels primers de tots els barroers intents que -amb una excusa o l'altra- s'han prodigat tant per tal de limitar les llibertats que Internet ha possibilitat. La CDA, aprovada el dia primer de febrer del 1996, volia protegir -deien- els infants i amb aquest objectiu limitava la llibertat d'expressió amagada sota la brillant excusa de limitar l'accés a la pornografia. Tanmateix, la cosa va durar poc ja que avui també fa vuit anys que el tribunal suprem federal va considerar que era massa ambiciosa en allò que volia limitar i va declarar inconstitucional algun dels aspectes més importants d'aquesta absurda llei. Tot plegat un triomf pels defensors de les llibertats civils en el món digital, com John Perry Barlow, qui pocs dies després de l'aprovació de la llei va aprofitar la seva participació en Fòrum Econòmic Mundial de Davos per fer pública la seva «Declaració d'Independència del Ciberespai», tota una declaració de principis contra aquests intents de limitar les llibertats civils a Internet. Aquí podeu trobar la traducció al català que varem fer d'aquesta declaració en Teo Vidal Sol i jo mateix. Aquell mateix any vaig convidar en Barlow a participar en el curs d'estiu «Tendències a la Societat de la Informació». La foto està feta a casa meva, a l'estudi, des d'on es connectava -via RTC- a Internet per a consultar el seu correu.

A l'apunt de dia 9 de juny parlava de la segona edició d'aquests cursos d'estiu.

     00:00 - [ enllaç ]



21.7.04

Els ídols -o falsos fantasmes- de la ment humana segons Bacon

Sir Francis Bacon, advocat, filòsof, polític, escriptor i pensador, va ser un dels primers en defensar l'experimentació com a base del mètode científic i va denunciar la contaminació per supersticions i creences religioses dels mètodes d'aprenentatge -essencialment escolàstics- del seu temps. Bacon -que va morir el 1626- deia que el pensament humà estava corromput per ídols o falsos fantasmes, els quals havien de ser eliminats per tal d'aconseguir entendre el món. Aquests ídols, eren els de la Tribu, els de la Caverna, els del Mercat i els de Teatre. Cada un dels quals era responsable d'una casta d'errors; així, els ídols de la Tribu eren els responsables dels errors deguts a la subjectivitat que generava opinions falses. Els de la Caverna eren la font dels errors característics de la manca de formació; els del Mercat ho eren de les supersticions i de l'afebliment del coneixement degut a l'us imprecís del llenguatge i, finalment, els del Teatre eren els grans dogmes dels llargs tractats filosòfics, els sistemes complets, els principis o axiomes en ciència que, per tradició, credulitat i negligència havien estats acceptats sense més. L'objectiu final de Bacon era la millora de la condició humana a través de la total reconstrucció de les ciències, les arts i de tot el coneixement humà.

Una tasca ben ambiciosa i necessària, que avui encara resta per fer en la seva major part. No deixen de ser sorprenents, encara ara, aquests plantejaments de Bacon, un personatge que, a més, està envoltat d'una aureola de misteri generada a partir de remors sobre si era o no el fill secret de la reina Elisabeth I d'Anglaterra, o si és el veritable autor de les obres signades per Shakespeare.

De Sir Francis Bacon ja n'havia parlat en aquest apunt del passat mes de març.

     11:39 - [ enllaç ]



17.7.04

En Richard, encara

La contraportada del Diario de Mallorca d'avui està dedicada a l'entrevista -certament brillant- que va fer en Matías Vallés dilluns passat a Richard Stallman. De ben segur que en el decurs de la mateixa, tal i com es desprèn del text, degué saltar més d'una espira.

En Joan Cabot també n'hi va fer una, aquesta enregistrada, i ha promés que la posarà a la xarxa. A veure.


La foto està agafada d'aquí i la va fer en Benjamí durant l'entrevista.


Per la seva banda, aquí hi ha les que va fer en Ricardo Galli en el transcurs del viatge que ens va portar des de Bourg-Madame a Barcelona. I, ja que hi som, tampoc no estan gens malament les fotos de la feta que va fer en Pep Torró i que són aquí.

     23:12 - [ enllaç ]



13.7.04

Sense alternatives acceptables

Ahir al Campus de la UIB, més de tres centes persones varen escoltar i aplaudir amb ganes les paraules de Richard Stallman.

Abans vaig poder veure -divertit- la remarca que va fer a una jove periodista que li preguntà sobre com valorava ell el fet que el programari lliure havia esdevingut la única «alternativa» al monopoli de Microsoft. Ràpidament va dir que no era una «alternativa» ja que seria com considerar que son igualment acceptables una societat lliure i una d'esclaus. Una contundència i claredat d'idees que rematà amb l'afirmació que la llibertat ha de ser valorada i defensada sempre, en qualsevol moment, circumstància i àmbit, perquè sempre hi ha ofertes per a canviar la llibertat per coses aparentment més útils a curt termini. Tampoc no s'està de dir, per exemple, que la Unió Soviètica ha ressorgit als Estats Units de la mà de George Bush. Una afirmació que ens féu a Ricardo Galli i a mi mateix, en el decurs del viatge que ens va portar els tres a Palma des de Bourg-Madame, la contrapartida francesa de Puigcerdà, tot passant pel Parc Güell de Barcelona.

Un viatge que ens va servir per conèixer de ben aprop alguns de les peculiaritats personals -llegendàries, per altra banda- d'aquest personatge, venerat per tots aquells que tenen intuïció sobre la importància i profunditat del seu discurs, basat essencialment en la reivindicació de la llibertat dels usuaris d'ordinador, una llibertat que els garanteixi el control total de les seves màquines.

No em puc estar de dir que, fet i fet, Richard Stallman no somriu gaire, tot i que té un gran sentit de l'humor, materialitzat a través d'una ironia eficaç. Tanmateix un dels somriures més expressius que li he vist aquests dies ha estat quan el meu fill ha afirmat, en la seva presència, que «Yo no uso windows: windows me usa a mi»

     23:20 - [ enllaç ]



6.7.04



Richard Stallman a Palma

Avui hem començat a repartir els anuncis de la conferència de Richard Stallman a Palma:

Richard Stallman, el creador del moviment del programari lliure, del Projecte GNU i de la Free Software Foundation, serà a Palma el proper dilluns dia 12 de juliol de 2004.

Farà una conferència a la sala d'actes de l'Edifici Jovellanos del Campus de la UIB, a les set de la tarda. És oberta al públic en general i, atès que el conferenciant parla castellà, la conferència serà feta en aquesta llengua.

L'hem organitzada des del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB amb el suport del Consell de Mallorca.

Hem cregut convenient afegir a l'anunci aquesta curta reflexió sobre el programari lliure:

El programari (software) lliure es distingeix del programari propietari o privatiu per la metodologia emprada en la seva elaboració i pels principis ètics que presideixen la tasca de les persones que el fan i de les que l'empren. El coneixement, en totes les seves formes, és patrimoni de la humanitat i ha de ser compartit lliurement. Actualment, el programari lliure ha esdevingut la única alternativa viable per a aprofitar a nivell local i regional tots els beneficis que la societat de la informació i del coneixement ofereix.

Aquí podeu trobar detalls addicionals sobre aquesta visita. Aquest apunt (haureu de devallar una mica per la pàgina que surt per trobar-lo) el vaig escriure després d'haver assistit a la conferència que Stallman va fer a la Universitat de Girona, i aquest altre és el que vaig escriure just abans d'anar a Girona a escoltar-lo.

     18:32 - [ enllaç ]



1.7.04

Patents contra la innovació i la llibertat d'expressió

Fa un temps que la Electronic Frontier Foundation (EFF) va llençar l'anomenat The Patent Busting Project, amb l'objectiu de contrarestar les perversions que l'actual sistema de patents permet. Entre d'altres coses, amb aquest projecte l'EFF perseguia fer una llista documentada de patents que fossin invàlides i/o emprades en contra de la innovació. La llista conté tota casta de detalls sobre els danys vinculats a l'atorgament d'aquestes patents, amb l'objectiu d'aconseguir que siguin revocades. Segons que informa la revista Wired ahir, l'EFF ha fet pública la llista de les deu patents més perjudicials, elaborada a partir de les informacions que han estat enviades a aquesta organització. La qual cosa no deixa de ser una acció ben necessària i oportuna, sobre tot ara que hi ha fortes pressions per reformar aquest sistema de patents, que ha permès a Microsoft patentar el doble clic, ara que fa més de vint anys que és emprat de forma habitual per tots els sistemes informàtics; o les xarxes d'àrea personal, inventades fa deu anys per un estudiant del MIT becat per IBM i que DoCoMo havia anunciat la seva intenció de comercialitzar ara fa dos anys, el temps just que acostuma a transcórrer entre la sol·licitud i l'atorgament d'una patent.

Per cert, l'orginal del dibuix aquest del ninot és un dels que hi ha a la documentació de la patent de les xarxes d'àrea personal presentada i atorgada a Microsoft.

     23:14 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?