Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

28.4.04

Les respostes del Google

En Benjamí m'ha demanat que busqui al Google «ladrones». M'he quedat astorat en veure quina era la primera web del llistat del Google, ja que el que m'ha contestat és el que hi ha a les captures de més avall. Tot i la diferència entre els dos navegadors (Safari a l'esquerra, amb 226.000 resultats i Mozilla a la dreta, amb 220.000 respostes), en els primers llocs hi ha una coincidència total.

Serà cert que el Google fa servir «agents intel·ligents»? I sí és així, sembla que, finalment, hi ha «agents intel·ligents» que deuen ser, efectivament, intel·ligents? Podria ser, però no, la cosa sembla que és el resultat d'un «Google bombing». Sense anar gaire enfora, aquí està explicat en què consisteix una acció d'aquestes. La intel·ligència, com sempre, haurà d'esperar.



     14:28 - [ enllaç ]



25.4.04

GNU's not Unix

El dia 27 de setembre de 1983, Richard Stallman va enviar un missatge al grup de notícies net.unix-wizards.net.usoft en el qual anunciava que «A partir del proper Thanksgiving (1) començaré a escriure un programari completament nou que serà compatible amb Unix i que anomenaré GNU (per Gnu No és Unix), i el donaré gratuïtament (o lliurement) a tothom que el vulgui fer servir»

D'aquesta manera començava la història del programari lliure, tot i que, per diverses raons no va començar de debó fins el gener de 1984, moment en el qual Stallman va abandonar la seva feina al MIT per dedicar-se completament al seu projecte. Tanmateix, més que començar, el projecte de Stallman recuperava l'esperit inicial dels pioners de la informàtica basat en el principi que la informació i el coneixement han de ser lliures i oberts, l'esperit que va inspirar la creació dels ordinadors personals i d'Internet. La impossibilitat de modificar els drivers d'unes impressores del laboratori d'Intel·ligència Artificial del MIT, on treballava Stallman, sembla que va ser el detonant de la seva decisió. El fabricant es va negar a facilitar el codi font necessari per fer aquestes modificacions, cosa que havia estat usual fins al moment i que havia permès a la gent del MIT adaptar a les seves necessitats el funcionament de tot l'equipament informàtic del laboratori. De la resta s'han escrit i se seguiran escrivint megas i megas de text, però avui venia bé esmentar aquesta fita perquè el proper divendres dia 30 d'abril, i en el marc de les celebracions del setzè (10000 en base 2, o 10 en base 16) aniversari dels estudis d'informàtica a la Universitat de Girona, Richard Stallman impartirà una conferència titulada El movimiento para el software libre i el sistema operativo GNU/Linux, la qual cosa no deixa de ser -per moltes i variades raons, que ara no esmentaré- una magnífica activitat per a una celebració com aquesta. Tant que, si no hi ha res de nou, jo faig comptes ser-hi.

L'acrònim del moviment GNU, a més de ser recursiu, també correspon al nom en anglès del nyu, un mamífer que recorda el bisó, la qual cosa ha fet fàcil l'adopció d'una mascota, que no és altra cosa que un cap de nyu, com el de la imatge que acompanya aquest apunt, a la qual el cos, la posició i la flauta són característiques del fundador del moviment. I ja que hi som, cal dir que aquesta imatge està agafada d'aquí i, naturalment, llur reproducció en aquest bloc està feta d'acord amb el copyleft, és a dir, allò que estableix la GNU General Public License de la Free Software Foundation. Va bé dir-ho perquè, fet i fet, tot el que hi ha en aquest bloc va d'acord amb aquesta llicència. Vagi per dit.

(1) És a dir, el pont del Dia d'Acció de Gràcies, que sempre és un dijous.

     09:31 - [ enllaç ]



23.4.04

Els misteris de la caché o la història interminable
Per una d'aquelles coses que no acab d'entendre, això del canvi de servidor d'aquesta web comença mostrar un comportament absolutament erràtic. Avui, quan ja semblava que tot estava regularitzat i que els servidors de domini ja apuntaven cap al nou servidor, ara mateix -les nou del vespre de divendres 23, dia de Sant Jordi- torna a sortir la web del servidor antic i no surt la del nou. Ho sé perquè l'apunt d'ahir -i segurament aquest- no surt. Diuen que això forma part dels misteris de la caché del «proxy»: quan un hom suposava que ja estava actualitzada, ara li ha pegat per tornar mostrar l'antiga. Potser algun dia tot tornarà a ser com antes, és a dir, tornarà a funcionar com toca. He rebut missatges de visitants de la web que deien que ja ho veien tot bé: quina enveja! Per aquí, l'alegria ha durat poc.

Pe cert, entre una cosa i l'altra, no ha vengut bé esmentar que Alan Kay, de qui parlava a l'apunt del dia 18, l'últim abans que tot començàs a funcionar d'aquella manera, acaba de ser guardonat amb el «Turing Award» de l'ACM, l'associació americana d'informàtics. Aquests premis són considerats com els premis Nobel de la informàtica. Quan vaig escriure l'apunt no sabia ni que n'era candidat. Aquí trobareu més detalls de la notícia. A mi m'ho va fer saber en Ricardo ahir vespre.

     21:33 - [ enllaç ]



22.4.04

Qui barata ...

... el cap es grata
. Aquesta és una dita mallorquina, terriblement conservadora, que adverteix dels mals de cap associats als canvis. Tot i les connotacions negatives, no em queda més remei que esmentar-la avui, perquè entre els uns i els altres ja fa prop d'una setmana que el servidor no funciona. Diumenge va caure el primer, degut als canvis de propietat i ubicació. Ahir, quan encara no s'havia acabat de recuperar del tot la normalitat, va caure el segon, al qual ens havíen traslladat el dilluns a corre-cuita. Això sí, gràcies a bon nas d'en Benjamí, ja havíem iniciat el procés de canvi cap al tercer i definitiu, per ara. I en aquests moment estam entrampats en el complicat procés de propagar el canvi de l'adreça del servidor a través del sistema de servidors de nom de domini. Vull dir, ahir al vespre vaig canviar l'adreça del servidor associat al domini lvalverde.net, però els servidors de nom de domini no es faran ressò d'aquest canvi mentre no refresquin les seves llistes (caché, que en diuen) i per consegüent, els possibles visitants de lvalverde.net tenen una alta probabilitat d'anar a parar al servidor antic, que no funciona, per la qual cosa la resposta que rebran és que no poden trobar la web. Paradoxalment, el servidor de noms de domini de blogger.com ja te la nova IP de lvalverde.net i això em permet afegir apunts al bloc, però per veure'ls hi ha d'anar a través de gttcp01.30u.com/~valverde. Les imatges no es veuran fins que s'hagin actualitzat les llistes del servidors de dominis corresponents al servidor on hi ha instal·lada lvalverde.net. Tot això és com un jeroglífic, si no ho enteneu, no en feu cas. Tanmateix no s'ho paga., només cal esperar que tot es regularitzi. A veure.

Per cert: si us heu pogut connectar através de lvalverde.net, us agrairia un e-mail de confirmació. a l'adreça lvalverde_arrova_uib.es (òbviament no he posat el signe que correspon a l'_arrova_ per no incrementar les llistes de spam)



     16:49 - [ enllaç ]



20.4.04



Els tres dies del Còndor

O, dit altrament, tres dies sense llum o -equivalentment- sense que funcioni el servidor on està instal·lada aquesta web. Sense cantar victòria, sembla que la llum -de mica en mica- va retornant. Tot ha estat origint en un canvi de propietat i d'ubicació dels servidors. Tampoc no cal llençar coets, perquè el funcionament és intermitent i, per exemple, estan fallant estrepitosament els primers intents de publicar aquest apunt. De tota en manera, en Benjamí ha posat fil a l'agulla i també ha decidit canviar d'empresa. A veure si en en sortim en tant de canvi! Per cert, aquesta avaria no té res a veure amb la de la UIB, feliçment reparada en el termini previst.

El contundent cartell -molt popular per les webs dedicades a senyals curioses- me l'ha enviat en Miguel, inspirat per l'apunt del dia 15 d'aquest mes. Gràcies.

     22:19 - [ enllaç ]



18.4.04



La prospectiva segons Alan Kay

Alan Kay és un dels personatges essencials de la història de la informàtica. Les seves contribucions inclouen la idea d'ordinador personal, la metàfora de les finestres com a interfícies i la programació orientada a objectes. El seu "dynabook", projecte d'ordinador portàtil que havia de servir per la feina i per l'entreteniment, data del 1969 i se sembla extraordinàriament als ordinadors de posteta, més coneguts com "Tablets PC".

Kay va ser un dels fundadors del mític Xerox Palo Alto Reseach Center, conegut com Xerox PARC, el lloc on va ser concebuda una bona part de la informàtica, tal i com l'entenem encara avui, allà hi varen coincidir genis com Bob Taylor -un dels artífexs d'Internet- o Bob Metcalfe, l'inventor d'Ethernet. Conten les cròniques que hi havia una total manca de sintonia entre les iniciatives i atmosfera que hi havia en aquest centre i la línia corporativa oficial de tota una institució que s'havia instal·lat en el món gràcies a les fotocòpies. Una manca de sintonia que generava no pocs enfrontaments entre l'equip de Xerox PARC i els executius de Xerox, especialment aquells que veien el futur com una caixa de Pandora que amagava perills infinits, en contraposició als innovadors que el veien com un espai ple d'oportunitats il·limitades. Va ser en una discussió aferrissada entre els un i els altres que Kay va deixar anar una frase que ha passat a la història de la informàtica (i de la prospectiva). La frase en qüestió és

La millor manera de predir el futur és inventar-lo

i que té certament un valor afegit, si hom pensa que Kay va inventar, efectivament, una bona part del futur. Per altra banda, aquesta metodologia proposada per Kay no deixa de ser una brillant aproximació a la prospectiva.

La imatge de l'esquerra és una de les que il·lustrava un reportatge -certament escandalós- de la revista Rolling Stone, titulat Spacewar: Fanatic Life and Symbolic Death Among the Computer Bums i que no va ajudar gaire a llimar les diferències entre els executius de Xerox i els virguers del Xerox PARC. Si clicau aquí podreu veure la imatge més gran.

     20:01 - [ enllaç ]



16.4.04

Els regles de càlcul i la prospectiva

Diu G.E Rawlins en el seu llibre Moths to the flame que, el 1967, una empresa dedicada a fer regles de càlcul -les calculadores científiques de butxaca que hi havia abans de les calculadores electròniques- va comanar un estudi sobre el futur. L'estudi va preveure moltes de coses, com la televisió en tres dimensions abans de cent anys i coses així, però no va ser capaç de preveure la desaparició en un termini de només cinc anys, dels regles de càlcul, desplaçats per les calculadores electròniques. Un exemple clar que la única manera de sobreviure en el negoci de fer prospectives és cobrar per avançat o, com a molt, en el moment d'entregar l'estudi. Sigui dit de passada, la primera calculadora electrònica fou construïda el 1961 amb l'objectiu de mostrar les possibilitats que oferien els xips que havia inventat Jack Kilby el 1958.

Els regles de càlcul han desaparegut -jo en vaig arribar a tenir-ne un de ben simple- però no han desaparegut els col·leccionistes que n'han fet objecte de culte. He trobat aquestes tres webs que en parlen, però n'hi ha moltes més:

http://slide-rules.com/
http://www.sliderule.ca/
http://www.reglasdecalculo.com.ar/

La fotografia està agafada de la segona.

     14:15 - [ enllaç ]



15.4.04

Fotos que hauria d'haver fet

Ja fa una partida d'anys -devers una dotzena- que vaig anar a San Diego. Tres coses em van impressionar d'aquell viatge. La primera passar amb l'avió per enmig dels gratacels del downtown de San Diego immediatament abans d'aterrar, i això que l'11S de 2001 era molt enfora. No sé com ho faran ara. La segona va ser veure a l'autopista, camí de Tijuana, el senyal de tràfic de l'esquerra, expressiva com ella sola. I, la tercera, a l'aeroport quan anava a embarcar per marxar cap a San Francisco, topar amb un avís com el de la fotografia de la dreta: el mateix text, només que amb un acabat no tan elaborat. Durant tot aquest temps m'ha sabut greu no haver retratat aquests dos darrers cartells i, avui, aprofitant les vacances -aquí en tenim fins dilluns que ve- m'he entretingut a cercar-les amb amb el Google i, aquí les teniu. No és ben be el mateix, però s'hi acosta bastant.

Aquí he trobat la de l'autopista a Tijuana, i aquí la de l'aeroport de San Diego, feta, segons sembla l'any passat, però el cartell és molt anterior. Tanmateix tampoc no he oblidat el que ens va dir el taxista que ens va dur de l'aeroport a l'hotel: era de Texas i ens va confessar estar ben tip de Califòrnia, entre d'altres menuderies, perquè allà no el deixaven dur pistola i, per ell, això era com anar nu pels carrers. Tampoc no feia bromes. Al capdavall va resultar ser un viatge ben fructífer ;-)))

Per cert, per no haver, a la UIB no hi ha corrent elèctric aquesta setmana: és a dir, ni correu, ni telèfon, ni res de res. Ja veurem si dilluns torna a funcionar.

     09:38 - [ enllaç ]



14.4.04

Contra les patents de programari

     08:37 - [ enllaç ]



13.4.04


Intrusió i telèfons mòbils

Un equip d'investigadors de la Universitat de York han fet un experiment que demostra que les converses per mòbil en públic són considerades més molestes i intrusives que les mantingudes entre dos o més interlocutors. La recerca tenia, entre d'altres, l'objectiu d'identificar factors que puguin millorar la usabilitat dels telèfons mòbils. La mecànica de l'experiment ha estat la següent: els investigadors mantenien converses davant els enquestats potencials en llocs públics, trens, autobusos o les corresponents estacions. En la meitat dels casos, les converses eren entre dues persones i en l'altra meitat eren a través d'un mòbil. El volum de la conversa, en cada cas, era canviat a mitja conversa de normal a molt alt. Acte seguit els que havien escoltat eren interrogats sobre diversos aspectes de la conversa (intrusiva, molesta i visibilitat). En mitjana, la pitjor puntuació ha estat per a les converses amb mòbils. La qual cosa ha permès d'inferir als investigadors que una solució per evitar les molèsties de l'ús de mòbils en públic passa per anar amb esment i parlar baix, la qual cosa requeriria la millora de la qualitat dels micros i altaveus emprats en la seva construcció.

No sé si calia tant d'embalum per arribar a aquesta conclusió, més si es té en compte que, per afegitó, l'ètica de l'experiment ha estat objecte de crítiques, ja que els enquestats no n'eren conscients que en formaven part. La imatge l'he agafada d'aquí(!). I aquí podeu trobar tots els detalls de l'experiment. En Benjamí m'ha passat l'enllaç. Gràcies.

     23:57 - [ enllaç ]



12.4.04

L'herència del vent
El Baltimore Evening Sun publicava, el dia 29 de juny de 1925, el primer d'una sèrie d'articles d'Henry Louis Mencken sobre l'anomenat Judici de Scopes, contra un mestre que havia gosat explicar als seus alumnes la teoria de l'evolució de les espècies, cosa que anava contra les lleis de l'Estat de Tennessee i que va ser objecte de la pel·lícula L'herència del vent. Aquest primer article, titulat Homo Neanderthalensis era previ a l'inici del judici. La contundència del paràgraf inicial prometia un sucòs seguit de cròniques sobre aquest judici:

Tals obscenitats, com el proper judici de l'evolucionista de Tennessee, si no serveix per a altra cosa, al manco crida l'atenció de forma dramàtica, sobre el fet que la il·lustració, entre la humanitat, està distribuïda de forma molt limitada. És habitual assumir que el progrés humà afecta per un igual tothom --que fins i tot el més obtús dels humans, en aquests dies brillants, sap més que qualsevol humà del, diguem-ne, segle divuit, i que és molt més civilitzat. Aquesta assumpció és bastant errònia. Les persones de la minoria educada, sens dubte, saben més que els seus predecessors i d'alguns d'ells, per ventura, hom pot dir que són més civilitzats --encara que no m'agradaria haver de donar noms-- però les grans masses de persones, àdhuc en aquesta república, són precisament al mateix lloc on eren les guardes als inicis de la història. Són ignorants, són deshonestes, són covardes, són innobles. Saben molt poc d'allò que paga la pena saber, i entre elles no hi ha cap senyal del més petit desig natural per augmentar els seus coneixements

M'ha vengut bé retrobar aquest punt en el meu navegador avui, dilluns de Pasqua de 2004, desprès de fullejar els diaris i trobar la notícia que als Estats Units, els creacionistes ataquen de nou, fins el punt que ha fet necessari que científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, creassin una web que serveixi de guia docent per ensenyar correctament l'evolució de Darwin i contrarestar les tesis religioses que continuen bramant contra aquestes teories.

Tanmateix, el contundent i cru comentari de Mencken també hauria pogut servir per a il·lustrar el capítol següent de la disputa musical de Felanitx. A L'Encontrada no va sonar la marxa reial, sinó que, com volia el rector, va sonar l'Al·leluia a través d'un sistema de megafonia contractat per la parròquia a l'efecte. Continua pagant la pena veure la diferència de tractament de la notícia per part de diferents diaris de Palma:

Diari de Balears
L'Església s'imposà i l'himne espanyol no sonà a la processó de l'Encontre.
Escampen fulls en els quals declaren «persona non grata» el rector de la localitat.


Diario de Mallorca
'Encontrada' con el Aleluya pero sin palomas.

El Mundo
Desencuentros en la 'Encontrada'.
Vecinos de Felanitx llaman 'pesemero' al párroco por impedir la interpretación del himno nacional en la 'Encontrada'.
La banda de música permaneció en silencio mientras por los altavoces sonaba el 'Aleluya' - La alcaldesa dice que el próximo año recuperará la 'Marcha Real'


En qualsevol cas, no deixa de ser impressionant -i trist- l'intent de linxament contra el rector de la parròquia de Felanitx: tot plegat per intentar fer realitat, una vegada més el principi que Cal donar al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Ja veurem com acaba tot això.

     17:17 - [ enllaç ]



8.4.04

Tres versions de la mateixa notícia
El proper Diumenge de Pasqua promet ser mogudet per devers Felanitx, el lloc on vaig néixer. Tots els Diumenges de Pasqua, com a la majoria d'indrets de Mallorca, hi ha la processó de L'Encontrada, és a dir, l'escenificació pels carrers del retrobament entre la Verge Maria i el seu fill ressuscitat. A Felanitx, el retrobament té lloc a la Plaça de Santa Margalida, i en el moment de produir-se deixen anar un esbart de coloms i la banda de música municipal tocava la marxa reial, és a dir, l'himne nacional. Però l'any 98 varen entrar en conjunció diverses circumstàncies que varen servir per a modificar aquesta música, la qual va ser substituïda -sense gaire èxit o encert, sigui dit de passada- per l'Al·leluia de Haendel. Les circumstàncies que van propiciar aquest canvi varen ser, d'una banda, que hi havia instruccions del Vaticà en el sentit de només admetre himnes religiosos en els actes de l'Església; per una altra banda, hi havia un decret del govern Aznar que especificava clarament on es podia fer servir l'himne nacional i que no contemplava els actes religiosos; per una altra, l'ajuntament estava governat per un pacte d'esquerres i, finalment, les notables sensibilitat i intel·ligència del rector de la parròquia Mn. Llorenç Lladó. A les passades eleccions municipals, el PP va guanyar per majoria absoluta i ara la batlessa ha manat a la banda de música municipal que torni a tocar l'himne nacional, a la qual cosa s'hi ha oposat el rector amb el suport del consell parroquial, del Bisbat, del Vaticà i, si m'apureu, d'un decret del govern Aznar. Com que la batlessa no vol afluixar, el rector ha llogat un sistema de megafonia per fer sonar -per damunt de la banda si és necessari- l'Al·leliua. Ara la batlessa ha amenaçat públicament al rector i li retreu que no s'ha avingut al diàleg, una paraula i un concepte que només ha recordat la batlessa quan ha sabut que, contra la megafonia, la banda hi té poc a fer. El diaris de per aquí han tractat extensament la notícia, però avui m'ha cridat poderosament l'atenció el diferent tractament -sobretot els titulars- que fan de la mateixa notícia el Diari de Balears, el Diario de Mallorca i El Mundo a la seva edició local. Aquí teniu els titulars amb els seus corresponents enllaços al que diuen les edicions digitals.

Diari de Balears:
Felanitx. El rector lloga altaveus per tal que l'Al·leluia s'imposi a la marxa reial. La banda anirà a l'Encontre amb la intenció d'acatar l'ordre del PP.

Diario de Mallorca:
La alcaldesa de Felanitx cede y dice que el día de Pascua la banda no interrumpirá el 'Aleluya'

El Mundo:
El Encuentro: el párroco de Felanitx boicoteará el himno español porque 'es franquista'


No deixaria de ser ben interessant veure -o escoltar- la versió de l'inefable Urdaci d'aquesta notícia, encara que em fa molt l'efecte que no es faria gaire enfora d'aquesta darrera.

P.S.: Acab de rellegir aquest apunt i he vist que aquests titulars podrien ser, perfectament, els dels diaris "Qué País!", "La Sinrazón" i el "Vaya Mundo!", respectivament, de l'espai final del programa Pecado original de Tele5.

     12:08 - [ enllaç ]



3.4.04

La llibertat d'expressió i l'orientació sexual de la Barbie

Els missers de l'ajuntament de New York han arribat a un acord extrajudicial amb el de la família d'una alumna de 15 anys d'una de les escoles públiques municipals, mitjançant el qual l'ajuntament pagarà a aquesta alumna una indemnització de 30.000 dòlars per haver estat injustament expulsada temporalment de l'escola per dur una camiseta amb la inscripció: «Barbie is a Lesbian». Segons l'agència Reuters, aquest acord hauria estat la sortida pactada al plet que va interposar contra l'ajuntament de New York la mare d'aquesta alumna davant els motius de l'expulsió i l'exigència per part de l'escola que, per poder tornar a ser admesa, no podia dur mai més aquella camiseta. Segons el misser de la demandant, una aital pretensió, va en contra de la primera esmena de la Constitució americana, és a dir, la que garanteix la llibertat d'expressió. Més cofoi que un al·lot amb sabates noves, aquest misser assegurava que, d'aquesta manera, quedava garantida la llibertat d'expressió per a tots els alumnes del sistema escolar públic de New York. Per la meva banda, mai no m'hagués pogut arribar a imaginar que l'orientació sexual de la Barbie servís per a abastar tan elevades fites de llibertat. I nosaltres que sempre l'havíem tenguda com un dels símbols per excel·lència de tot allò que calia canviar! De tota manera, aquesta llibertat d'expressió, com tot en aquesta vida és més que relativa ja que, segons comenta la mateixa notícia, les camisetes dels alumnes podran dur eslògans contra la guerra d'Iraq però no a favor de Bin Laden.

La notícia és del dia primer d'abril, però he esperat a tenir diverses confirmacions: com la dels pollastres, aquesta tampoc no és una innocentada, segons tots els indicis.


     18:51 - [ enllaç ]



2.4.04

El dia d'enganar: La versió menorquina de l'April Fool's Day

Entre moltes d'altres coses, la dominació anglesa de Menorca que es va perllongar la major part del segle XVIII, va deixar el costum de l'April Fool's Day, de tal manera que el dia primer d'abril de cada any és -a Menorca- el dia d'enganar i les innocentades dels diaris, habituals a altres indrets el 28 de desembre, allà són publicades el dia primer d'abril. Avui, el Diari de Balears es fa ressò d'aquestes innocentades o, més ben dit, «enganades».

Encara no he aconseguit esbrinar si ahir n'hi va haver alguna de sonada, però si hi va haver un desmentit sobre una notícia que ho semblava i, no, no n'era. La cosa anava d'unes mines terrestres nuclears que l'exèrcit britànic havia projectat, i no sé si fet, vers el final de la dècada dels 50, el 1957 per ser exactes. Segons el projecte, desvetllat aquests dies per haver caducat el seu caràcter de secret, l'exèrcit hauria previst de posar pollastres vius a l'interior d'aquestes bombes per tal que, amb la seva calor, protegissin els detonadors de les possibles gelades i assegurar el seu bon funcionament. Aqui podeu trobar un dels desmentits que això fos una broma del primer d'abril, i.e. un hoax. I és que, tot sovint, les coses tal com són resulten més increïbles que qualsevol broma, per fantàstica que pugui semblar.

     20:14 - [ enllaç ]



1.4.04

April Fool's day: el dia dels innocents anglosaxó

Avui, primer dia d'abril, és el dia que tenen els anglesos, els americans i assimilats per fer innocentades. Ben igual que el dia 28 de desembre de cada any per aquí, avui diaris, emissores de radio i cadenes de televisió de per allà, aprofiten per deixar anar alguna broma creïble -o no- com a notícia. L'any 1984 Internet també es va incorporar a aquesta moda de la mà d'un internauta nòrdic, de nom Piet Beertema, que va enviar un missatge de correu electrònic des de l'adreça falsa «chernenko@kremvax.UUCP» anunciant que el Kremlin ja tenia un node -de nom Kremvax- connectat a la xarxa Usenet. En el missatge. el que aleshores era el líder rus, Chernenko, feia palesa la seva alegria per poder accedir a un fòrum obert que possibilitaria l'intercanvi entre americans i europeus, d'una banda, i els ciutadans de la Uniò Soviètica, de l'altra. La qual cosa va produir un cert esglai, atès que l'existència d'aquest fòrum anava contra els supòsits de la guerra freda. Aquesta és la primera innocentada transmesa per Internet coneguda i la cosa va anar tan grossa que, sis anys després, quan Moscou és va incorporar de debò a Internet, van donar el nom de «kremvax» a llur primer domini.

Hi ha d'altres innocentades cèlebres del dia primer d'abril, com la que va fer el diari «The Guardian» que dedicava, dia 1 d'abril de 1997, un suplement de set pàgines a unes illes de l'oceà Índic. El nom d'aquestes illes era «San Serriffe» i tota la toponímia i l'onomàstica estava agafada del món de les arts gràfiques: les illes «Upper Caisse» i «Lower Caisse», la capital era «Bodoni», el president era el general «Pica» i finesses consemblants.

Una altra innocentada d'abril notable és la que varen fer a Holanda quan varen avisar que el govern havia trobat un nou mètode -ben bé infal·lible- per detectar les televisions que hi havia a les llars, ja que en aquell moment calia pagar un impost per tenir televisió. Tanmateix, deia la notícia, algú havia comprovat que hi havia una manera d'enganyar aquests nous detectors i que consistia a tapar els televisors amb paper d'alumini. La broma va tenir com a resultat que a tot Holanda es varen esgotar les existències de paper d'alumini. Aquí podeu trobar una llista de les 100 innocentades més famoses de tots els temps i d'altres informacions relacionades amb aquest dia.


I també, l'aniversari de la fundació d'Apple Computer

Per altra banda, també va ser un primer d'abril -i això no és una innocentada- que Wozniak, Jobs i Markkula varen fundar l'empresa Apple. Justament va ser el dia primer d'abril del 1976 que aquests tres pioners varen signar un préstec de 250.000 $ per poder començar a fabricar els ordinadors Apple I, fruit del geni dissenyador i de l'esperit hacker de Steve Wozniak. Aquí trobareu més detalls sobre aquesta efemèride, tot i que no em puc estar d'esmentar que durant molt d'anys, els Macintosh d'Apple eren ben bé l'únic contrapunt al pensament únic representat per el poderós «Big Blue», és a dir, IBM. Ara, tot i que no acaba de ser programari obert en sentit estricte, el sistema operatiu OS X és -com diu la publicitat- «open at the source». Menys és res.

P.S.: N'Arnau R., des de Barcelona, m'avisa d'un «typo» a la primera versió d'aquest apunt: havia escrit Wrozniak per comptes de Wozniak. Aprofita per fer-me arribar aquest enllaç a la pàgina de Wozniak. Gràcies.

     17:52 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?