Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

25.2.04

Més sobre el Capità Crunch

L'apunt d'ahir ha motivat un missatge d'en David Martín :: Suki_ :: en el qual em fa arribar enllaços a planes web amb imatges de les capses de cereals Cap'n Crunch i del mític xiulet que va permetre a John Draper penetrar en els secrets dels sistema telefònic americà. Aquesta conté una llista d'imatges de capses amb diferents ofertes dels cereals i aquest és l'enllaç directe a la imatge del xiulet. Gràcies, :: Suki_::

     18:10 - [ enllaç ]



24.2.04

El Capità Crunch
Aquest senyor amb el cabell blanc que surt a la fotografia, envoltat d'adolescents, és ni més ni menys que John Draper, el mític Captain Crunch. La fotografia està presa a l'edició del 2001 de la conferència Hackers at Large, HAL 2001, és a dir una LAN party, d'aquestes que ara s'han prodigat tant que es va fer a Holanda.

Els anys 70 John Draper, un veterà del Vietnam i tècnic electrònic, va esdevenir un dels mites de la història de la revolució digital quan va descobrir com podia fer «meravelles» en el sistema telefònic americà gràcies a un xiulet que venia de regal en els cereals Cap'n Crunch (i d'aquí el nom, usurpat al personatge que estimulava els nens a menjar aquests cereals) El xiulet del Capità Crunch va obrir la porta a les mítiques «blue boxes», capsetes que permetien emular els tons de freqüència necessaris per fer aquestes meravelles. Dit altrament, John Draper, aka Captain Crunch, és un dels «phreakers» més coneguts. Els hereus naturals dels «phreakers» són els hackers i devem a membres d'aquesta comunitat la creació dels ordinadors personals. També cal destacar, entre els amics i admiradors de Draper, a Steve Wozniak, responsable, juntament amb Steve Jobs, de la creació dels ordinadors Apple

Aquí trobareu la foto original. La qual forma part d'aquesta web personal de l'autor de l'entranyable foto. En Benjamí, que m'ha sentit parlar moltes de vegades amb admiració del Captain Crunch, és qui m'ha fet arribar aquests enllaços. Gràcies.

     19:59 - [ enllaç ]



23.2.04

23 de febrer

Avui ha fet 23 anys del 23 de febrer del 1981, una data que no cal oblidar, sobre tot avui quan són molts els que ens preguntem si els colpistes no han acabat guanyant.

Tanmateix, i ben bé per casualitat, acab de saber que avui també és l'aniversari de de l'inici de la primera publicació de llibres en sèrie, atès que fou el 23 de febrer del 1455 el dia que Gutenberg va començar a imprimir les seves bíblies. Així s'assegura a l'entrada corresponent a Gutenberg de la Wikipedia, la primera enciclopèdia «on line» lliure, és a dir, feta d'acord amb la mateixa metodologia i ètica que el programari obert. La versió catalana d'aquesta enciclopèdia rep el nom de Viquipèdia.

Sigui dit de passada, celebració per celebració m'estim més celebrar la de la impremta de Gutenberg que l'altra.

La fotografia de la biblia de Gutenberg que acompanya aquest apunt està agafada d'aquí.

     23:22 - [ enllaç ]



22.2.04

El circ americà






Va passar a l'anterior campanya electoral, és a dir, la de les municipals i autonòmiques del 2003. Resulta que, aquells dies, a Felanitx es va instal·lar el Circo Americano i, és clar, no va faltar qui hi va veure la gran oportunitat de fer servir la publicitat del circ amb fins electorals, de tal manera que una bona part dels cartells de propaganda del circ varen aparèixer adornats com el de la fotografia, feta a un cartell que hi havia a davant el forn del moll de Portocolom. Va ser interessant veure com eren d'insistents els «adornadors» i els altres ja que, tan aviat com aquests arrancaven les siluetes postisses, aquells les tronaven tornaven a posar. Una fotografia d'aquestes va ser publicada en el Diari de Balears.



Aquí hi ha una versió més gran d'aquesta mateixa fotografia.

     23:15 - [ enllaç ]



19.2.04


N'hi ha que no van de bromes... i d'altres que fan riaalles

Una dona de New Jersey als Estats Units s'ha enfadat amb la RIAA, l'associació de discogràfiques americanes, i l'hi ha posat plet amb l'argument que amb les seves tàctiques per aturar l'intercanvi d'arxius musicals per Internet ha violat les mateixes lleis que s'acostumaven a aplicar per combatre les màfies i el crim organitzat. La idea de la demandant, que s'ha vist involucrada en una de les múltiples demandes posades per la RIAA, surt del fet que la tàctica habitual de la RIAA consisteix a demandar primer els usuaris de les xarxes p2p que tenen més tràfic i desprès intentar aconseguir un acord extrajudicial amb l'argument que una sentència desfavorable els pot costar un prebe (una fortuna) i l'advocat de la demandant considera que això és una extorsió i una violació de les lleis contra bandes organitzades.La notícia completa la podeu trobar aquí (en anglès).

Ja ho havia dit alguna vegada que aquesta gent estaven predestinats a fer RIAAlles.

     20:49 - [ enllaç ]



18.2.04

Més enllà de la por
Beyond Fear és el títol del darrer llibre de Bruce Schneier un dels millors experts mundials en criptografia i seguretat informàtica. Argumenta, de forma contundent, contra les mesures de seguretat als aeroports americans, especialment les que tracten d'identificar els terroristes mitjançant el reconeixement automàtic de fotografies emmagatzemades en immenses bases de dades. Dues perles seves serien aquestes:

«Els futurs terroristes identificables són rars, i els innocents són més abundants, Independentment de quines siguin les característiques buscades, sempre hi haurà molts més innocents que les tendran que terroristes, perquè el nombre d'innocents supera de llarg el de terroristes»

I l'altra podria ser aquesta:

«No són només les limitacions del programari de reconeixement de cares. El sistema suposa que hi ha una base de dades de fotografies de terroristes. No sembla plausible que els terroristes donin facilitats per a que els facin fotos clares i nítides. (...) Hem d'assumir que es disfressaran amb barbes, barrets, ulleres i cirurgia plàstica per tal de fer el reconeixement més difícil. En aquestes condicions, els sistemes de reconeixement automàtic fallen miserablement.»

He trobat aquesta darrera cita en un article de Bruce Schneier que publica aquest mes la revista Queue de l'ACM, l'associació americana d'informàtics. L'article de Schneier encara no està a la web, però sembla que l'hi posaran un dia o l'altre.

Per cert, diu també Schneier que el problema bàsic de la seguretat és que hom no vol protegir-se de tothom, sino que el que habitualment hom pretén és que només algunes persones puguin accedir a la informació o al lloc a protegir. I que quan més gran és aquest grup més difícil és mantenir la seguretat. Per exemple: potser -i dic només potser- el quadre de la dona que llegeix que acompanya l'apunt d'abans d'ahir contingui un missatge secret. Si només el conec jo, està ben protegit. Si hi una altra persona que el pugui entendre, ja el pot conèixer més gent, sempre i quan l'hagi llegit i l'hagi entès, i així successivament.

Per cert hi ha algú que hi vegi alguna casta de missatge en la inclusió del quadre a l'apunt? Si és així agrairia alguna indicació sobre el contingut ;-))))

     16:55 - [ enllaç ]



17.2.04

La política

Escoltat avui en un dels primers vídeos que ja hi ha disponibles a la web Aznar en 30 segundos:

La política és l'art d'aconseguir els diners dels rics i els vots dels pobres amb l'excusa de protegir el uns dels altres

L'autor d'aquest vídeo atribueix la dita a Abraham Lincoln.

Notable aquesta web d'Aznar en 30 segundos, rèplica espanyola de l'americana Bush in 30 seconds . Fa poques setmanes que va ser notícia la negativa de les televisions americanes de passar el curt guanyador del concurs americà en el descans de la Superbowl. Tanmateix la controvèrsia no va faltar atesa l'exhibició pectoral de la Janet Jackson. No sé que hauria convingut més. Hom pot enviar vídeos al concurs espanyol fins el proper 5 de març, crec.

     16:19 - [ enllaç ]



16.2.04

El forat del pany

El País Semanal d'ahir té dues coses ben notables. La primera és una article titulat Asegure su ordenador signat per una tal Mercè _Molins_. El to i contingut de l'article em van deixar ben clar que no podia ser d'altra que na Mercè Molist, li vaig enviar un correu tot confessant les meves sospites i, efectivament, es tracta d'una errada: l'autora és ella. M'agrada molt la contundència inicial l'apartat de Programas a evitar. En general, el sistema Windows ..., tot i que la frase continua amb l'obligat -per ara- ... es el más atacado, por ser el más popular. A ello se añade un histórico déficit de seguridad en sus programas. Es conveniente evitar estos programas de masas .... Bé per la Mercè i, també, bé per El País Semanal. Ja passa d'hora que els medis de comunicació generals comencin a fer-se ressò d'aquestes coses en aquests termes.

L'altre cosa notable és d'una natura ben diferent. Tot l'article de Juan José Millás sobre na Nevenka Fernández és impressionant i no hi ha manera per fer-ne cap resum mínimament significatiu. Però hi ha una frase que m'ha agradat per moltes i variades raons. La traduesc (més o menys):

Internet és com el forat d'un pany pel qual dues persones es poden observar mútuament sense que l'una sigui conscient de la presència de l'altra

Tampoc no crec que sigui per menystenir l'opció en la qual dues persones s'observin indirectament a través d'Internet i que totes dues ho sàpiguen. També deu tenir el seu encant, possiblement més que en el cas d'ignorància mútua que descriu en Juan José Millás ;-)))))

Per cert, la imatge que acompanya aquest apunt correspon al quadre «Woman Reading in a Garden», pintat el 1880 per la pintora impressionista americana Mary Cassatt.

     21:42 - [ enllaç ]



15.2.04


Una de pirates (i no mestres d'aixa)

L'any 1941 John Mauchly enginyer i professor de la Universitat de Pennsylvania, va anar a visitar a John Vincent Atanasoff de la Iowa State University, el qual com un al·lot petit amb una joguina nova, no va tenir cap inconvenient a mostrar a Mauchly la seva màquina de calcular electrònica feta a base de vàlvules de buit. Aquesta visita va servir de base per tal que, trenta anys més tard, un jutge retiràs les patents sobre els ordinadors electrònics que tenia Mauchly gràcies a la construcció de l'Eniac i atorgués la paternitat dels ordinadors a Atanasoff, que havia va contat amb la col·laboració de Berry per fer la seva màquina.

Una història que es va repetir amb una altre invent cabdal dels nostres temps: el telèfon. El juny del 2002, el Congrés dels Estats Units va atorgar oficialment la paternitat d'aquest estri a Antonio Meucci, un immigrant italià que havia intentat vendre el seu invent a la Western Union la qual cosa va donar ocasió a Bell de copiar els detalls de l'invent.

A la dreta Atanasoff, amb una fotografia de la seva màquina, de nom ABC; i a l'esquerra Meucci, víctimes els dos -més el segon que el primer- de la falta d'escrúpols dels seus corresponents malfactors i, també, d'un sistema de patents que, de vegades, més que protegir la innovació, protegeix -i de quina manera- el pirateig. Queda dit.

     23:24 - [ enllaç ]



14.2.04

El Windows, també
Segons informen els diaris d'avui -des del New York Times fins a El Periódico- part del codi font d'algunes versions del Windows ha estat distribuït a través d'Internet, justament a través d'algunes xarxes p2p. Tanmateix, tot i que Microsoft i el FBI diuen estan buscant desesperadament els possibles autors de les filtracions, tot indica que el codi que s'ha desvetllat no suposa cap compromís addicional de seguretat pels usuaris del Windows. En qualsevol cas, la notícia destaca que això és -a tot estirar- un dur cop per a la credibilitat(?) de Microsoft pel que fa als seus mecanismes de seguretat.

Ningú no ho diu, però aquesta és una d'aquelles notícies que fa pudor, en primer lloc per les advertències que ja han fet «experts» en seguretat sobre els perill que això suposa per a la indústria informàtica. La qual cosa anuncia mals de cap grossos addicionals per aquells que han fet de missatgers, vull dir les xarxes p2p que han possibilitat la ràpida distribució del codi. Tot això sense oblidar que també augmentaran les sospites sobre la comunitat del codi obert, igual que va passar amb el Mydoom, el qual com que no afectava els usuaris de Linux va dur a algunes ments preclares a proclamar les seves sospites sobre d'on venien els autors del virus.

Com sempre, jo m'estim més mirar-ho des d'un altre costat i, fet i fet, quan em pregunt a qui beneficia més tot aquest enrenou, com us ho diria?, em costa molt i molt trobar la resposta en el cantó de les xarxes p2p o del programari obert.

En qualsevol cas, sigui voluntàriament o no, el cert és que d'aquesta manera el Windows s'haurà afegit a la llarga llista de programari de codi font obert. Està ben clar que si no pots vèncer el teu enemic, no et queda més remei que afegir-t'hi. Fins i tot a Redmond sembla que ho saben.

     18:35 - [ enllaç ]



9.2.04



Encara que molt vista
Darrerament, s'ha fet molt popular aquesta fotografia d'una manifestació marciana i com que m'ho han demanat i no sembla que el seu autor estigui gaire gelós dels seus possibles drets, aquí la teniu. Vendria a corroborar la remor que deia que la pluja de meteorits que hi va va haver fa algunes setmanes no era altra cosa que la resposta a l'arribada de les diverses naus terrestres a Mart. ;-)))

Per altra banda, recorda extrordinàriament un vell acudit de La Codorniz que mostrava un pobre soldat americà al Vietnam fent un grafiti amb el mateix text de la pancarta.

Avui aquest servidor sembla que ha estat fora de servei devers cinc hores, a partir de les quatre de la tarda.

     23:01 - [ enllaç ]



8.2.04

Im-pressionat
Li he demanat al Google "Botella" i "Moncloa" i entre les primeres respostes he trobat aquesta web, que sembla tractar de fenòmens paranormals. I dic sembla perquè aquesta frase m'ha obert un seriós dubte sobre si el tòpic era aquest o un altre, més relacionat amb anàlisi política fina:

Un antiguo empleado de la Moncloa asegura que durante los ultimos 18 años, aproximadamente desde 1982, "una impresionante y poco normal cantidad de fantasmas _a_ visitado los muros de este Palacio", construido en 1642 por el Conde de Lerma, y nunca llegado __a vitar__ por causas poco claras.

(Els subratllats són meus. Sens dubte, la forma d'escriure "a habitar" encaixa perfectament amb allò de "les faltes de punteria" de Les Luthiers: ni una que no ha encertada el/la valent/a redactor/a de Valientes Platillos)

No em pregunteu que hi feia un dissabte a les tantes fent aquesta casta de preguntes al Google ;-))))

     00:10 - [ enllaç ]



6.2.04

Diu Postman ...
... que Korzybski va dir que els humans som "«captadors de temps», mentre que les plantes són «captadores de química» i els animals són «captadors de l'espai». Captar la química és la capacitat de transformar la llum del sol en energia química; captar l'espai, la capacitat moure's i controlar un entorn físic." Els humans tenim també aquestes capacitats, "peró són únics en l'habilitat de transportar la seva experiència a través del temps."

Aquesta destresa, que ens converteix en les màquines del temps de l'univers, la podem manifestar gràcies a l'ús dels símbols. A partir d'aquestes idees Korzybski va fer importants contribucions a la Semàntica General. He trobat al llibre de Postman Fi de l'educació, la referència a aquestes idees.

     09:59 - [ enllaç ]



5.2.04

Qui no corre ...
Ahir oferia als lectors d'aquest bloc la possibilitat de rebre una invitació -gratis et amore- per formar part de la xarxa virtual orkut.com. Doncs, avui, m'han fet arribar la url d'una web que ofereix aquesta possibilitat per 2 $:

Buy an Orkut Invitation

Orkut is google's new, invitation only social software program like friendster. I'm willing to open my doors and invite whomever wants to come in for cheap. Currently these invitations are going on ebay for $10, but I'm going for $2.


Paypal me $2.00 and I will invite you to orkut. [i aquí hi havia una adreça]


{N.B.: The above is simply a quotation, I'm not giving this possibility to anyone. O.K.?}

I és que, qui no corre vola. Tanmateix jo no faig comptes canviar el meu oferiment i si hi ha algú més que estigui interessat/da en rebre una invitació, n'hi ha a bastament amb que m'envii el seu e-mail, sense pagar res, com ja han fet d'altres persones. Estic segur que els de can Google no hi havien pensat en aquesta possibilitat de que algú pogués fer negoci amb les invitacions per formar part de la xarxa orkut.com.

     19:47 - [ enllaç ]



4.2.04

orkut.com
L'article d'avui del Diari de Balears està dedicat a parlar d'aquesta moda de les xarxes socials virtuals, de les quals el darrer exemple -avui per avui- seria orkut.com, que està vinculada a Google. No deixa de ser ben interessant explorar les possibilitats que aquesta xarxa ofereix i, també, perquè no dir-ho, no deixa de ser una manera com qualsevol altra de perdre el temps. Tanmateix, per ser membre i poder tafanejar-hi cal la invitació d'algú que ja hi estigui apuntat, us puc obrir la porta a aquells i aquelles que hi estiguin raonablement interessats: només cal que em feu arribar la vostra adreça electrònica i rebreu la corresponent invitació. El nexe de relació? Aquest bloc, òbviament.

     11:01 - [ enllaç ]



3.2.04

Diversificar el negoci
Diuen que la diversificació és una de les millors estratègies per solventar els problemes de virus, cucs i similars. Jo sempre havia entès que això volia dir que calia diversificar algunes de les característiques del windows d'ordinador a ordinador, de tal manera que, ben igual que passa amb els humans, les epidèmies no afectassin de forma uniforme a tothom. En Benjamí m'ha fet trontollar aquesta creença quan m'ha fet saber que havia trobat això que venen a una cadena de grans magatzems:



Ensems, el mateix Benjamí, en el seu missatge fa suggeriments publicitaris:
«Para que no se peguen tus mejores platos» ...

I es fa preguntes de l'estil:
On estan les indispensables tecles Ctrl, Alt i Supr?
Fa falta antivirus?
Varias medidas? Home, Pro o Server?
...
En qualsevol cas, se m'acut un plat: truita resetejada per MyDoom amb actualitzacions de pernil.


Potser serà cert això de la diversificació, però tanta?

     19:41 - [ enllaç ]



2.2.04

L'aventura és l'aventura
Algunes notícies relacionades amb el virus Mydoom m'han recordat la magnífica comèdia de Claude Lelouch, L'aventure c'est l'aventure. Interpretada per Lino Ventura, Jacques Brel i d'altres, la cosa va d'un grup d'atracadors de bancs que se'n adonen que el seu negoci ja no és negoci -precisament per mor de les noves tecnologies del moment- i decideixen convertir-se en segrestadors de personalitats i demanar un rescat. Han passat prop de 32 anys des de la seva estrena, però no crec que hagi perdut gaire vigència. De fet, per poder triar bé els seus objectius segueixen un curset accelerat de formació. Les lliçons de política són impartides per un que, segons ell mateix confessa, cobrava de l'extrema dreta per atemptar contra polítics també de l'extrema dreta. De l'extrema esquerra el corregeix un dels alumnes. A la qual cosa replica que ja ho havia dit bé, ja que l'objectiu de tot plegat era inculpar l'extrema esquerra.

Tot i que no sé si avui un acudit com aquest seria considerat com a gaire políticament correcte, una vegada vistes les insinuacions sobre els orígens del Mydoom, tant les que parlen que ho han fet gent propera SCO i Microsoft com les que diuen que són gent de la comunitat del programari lliure (basant-se en el fet que Google i IBM no n'han patit les conseqüències) tot apunta a que no deixen de ser clares intoxicacions. Això sí, molt més la segona que la primera.

     17:06 - [ enllaç ]



1.2.04

Aquí no anem de bromes ...
Són innombrables les ocasions en les quals m'he hagut de lamentar llargament de no haver tengut a mà una màquina de retratar. Entre aquestes una destaca una, ja fa una dotzena d'anys, al control de seguretat de l'aeroport de San Diego, on vaig quedar bocabadat per un gran rètol que advertia que allà no anaven de bromes i que "si vostè diu que duu pistoles, nosaltres actuarem com si les dugués de debò." Tanmateix, aquests dies repassant el llibre de Postman "Fi de l'educació", he pogut saber que, des de molt abans de l'onze de setembre de 2001, als Estat Units hi ha en vigor una llei que prohibeix fer qualsevol casta de broma mentre passes un d'aquests controls. Postman fa servir aquesta llei per exemplificar la importància de les definicions, per què, qui determina que una determinada afirmació feta en el decurs d'un d'aquests escorcolls és o no una broma?

Per cert l'acudit d'avui de (máximo) a les planes de "El Pais" és una mostra fefaent de com es poden dir coses molt serioses i assenyades fent servir un format que hom habitualment associa a la broma. El text de (máximo) diu una cosa com ara:

Manuscrit trobat a Guernika.
Les víctimes no ressuscitaran els seus morts.
Els terroristes no podran esborrar la sang de les seves mans.
Els polítics no recuperaran el temps de pacificació perdut.
I, així, mentre el Dia de Demà arriba (s.d.h.v.),
pobres víctimes, obtusos terroristes, polítics ineptes.


Potser sigui arribada l'hora de canviar els papers: posar alguns humoristes a fer de polítics i, recíprocament, enviar a fer d'humoristes alguns polítics.

     18:38 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?