Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.1.04

Ell el va programar, però ...
David J. Bradley, l'informàtic responsable del codi que permet reiniciar els ordinadors personals amb la combinació de tecles Crtl+Alt+Del, en el que no sembla ser precisament un gest de modèstia, va declarar que si bé era cert que ell havia redactat el programa, el responsable de la seva popularització era Bill Gates. En principi, aquesta opció anava dirigida essencialment als programadors, als quals havia de facilitar reprendre el control dels seus ordinadors quan les proves dels seus programes ho fessin necessari. El que no estava previst és que el comportament habitual de les successives versions dels windows convertís aquesta combinació de tecles en una de les més emprades cada dia arreu del món.

És fàcil trobar imatges a Internet que fan broma de la necessitat d'aquesta combinació de tecles. A mi m'ha agradat particularment aquesta de la ma. Per cert, Bradley va fer el programa del Control+Alt+Del entre els anys 1980 i 1981, quan feia cinc anys que havia començat a fer feina en un dels centres de recerca d'IBM. Aquests dies ha estat notícia perquè ahir es va jubilar d'aquesta feina, amb 55 anys ara farà classes a la North Carolina State University. La passada tardor també va ser notícia perquè la pregunta final de l'edició per a estudiants d'un concurs televisiu era justament el nom de qui havia fet el programa del Control+Alt+Del.

Ha estat En Benjamí qui m'ha posat sobre la pista d'aquesta notícia

     15:40 - [ enllaç ]



26.1.04

Pensar, divulgar i dubtar, en català ...
Aquestes paraules em van fer servir per a començar la meva intervenció a la presentació de «La seducció de les noves tecnologies» a l'Espai Mallorca el passat dijous 22. Tanmateix, la frase no és meva, sinó que és de n'Andreu Manresa i la fer servir a la presentació del llibre a Palma. La frase completa diu així:

Pensar, divulgar i dubtar, en català, cosa rara i més si ho escriuen i no és ferro vell ni idees de pedacer

Va venir molta de gent i tant les intervencions d'en Josep Maria Solé i Sabaté, d'en Miquel Serra -que em van posar un nus a la gola- com la de la Consellera de Cultura de la Generalitat -Caterina Mieras, de Sant Joan- van fer que l'acte fos molt agradable sembla que per a tots els assistents. Òbviament també hi va contribuir la presència de molts amics i de molta altra gent que no coneixia. Moltes gràcies a tothom. La gent de l'Espai, amb n'Amanda Vich al davant, van cuidar molt bé de tots els detalls. Bon vi i un poc de sobrassada i formatge, com estava promès.

Vaig estar molt satisfet de poder esmentar dues frases estretes de ressenyes fetes per alumnes de la UIB. Aquesta és d'un alumne de «Les seduccions de la tecnologia informàtica»

... ja que abans de llegir el llibre començava a dubtar que la carrera que acab de començar, telemàtica, era realment el que volia fer, però m'he adonat que el que realment importa no és el que estudiïs sinó l'ànsia d'aprendre, aprendre i aprendre.

I aquesta és d'un alumne de cinquè de Filologia:

Si alguna cosa he après d'aquest llibre és que hem de tenir un esperit obert i tolerant, que hem de saber defensar allò que ens defineix i allò que ens importa, però, sobretot, que en Gates és l'hereu de Satanàs.

Per si un cas no havia quedat clar, tot plegat pot donar, entre moltes d'altres coses, una idea de com n'estic de cofoi de les reaccions que ha provocat el llibre. Una vegada més, gràcies a tothom.

     20:28 - [ enllaç ]



25.1.04

Qui deu que pac
Aquest és el títol del contundent i lúcid article d'opinió de Gabriel Bibiloni que va publicar el passat divendres dia 23 de gener el Diari de Balears. Naturalment la cosa va sobre les mesures lingüístiques anunciades recentment pel govern de les Illes Balears. En Bibiloni és professor de sociolingüística de la UIB i en el seu article diu coses molt necessàries, com per exemple:
El Govern de les Balears no es pensa limitar a veure des de la finestra com la llengua catalana fa la pell, sinó que pensa participar activament en la matança (...)
(...)Tristament, el menyspreu cap aquesta llengua, que ara no tenen escrúpols a sacrificar als seus mesquins interessos electorals, és una constant històrica de les classes més reaccionàries que han tingut el poder en aquesta societat, sigui la botifleria borbonista o la faramalla contemporània d'especuladors i encimentadors.


Podeu trobar l'article complet d'en Gabriel Bibiloni a la seva plana web, és a dir, aquí. Que jo hagi vist, de moment, les bestieses lingüístiques del govern han generat tres autèntiques perles en forma d'articles d'opinió publicats la setmana passada: Dilluns, els d'en Jaume Lladó, dimarts, el d'en Llorenç Capellà i divendres, el d'en Gabriel Bibiloni. No podran dir que no els ho hagin explicat fort i clar. Per cert, l'article d'avui d'en Llorenç Capellà tampoc no deixa res per verd.

Avui, tornat ja de Barcelona, tocava fer un comentari sobre la presentació de dijous de «La seducció de les noves tecnologies», però com que va anar molt bé, no ve d'un dia i ja el faré demà, si lleu.

     21:59 - [ enllaç ]



21.1.04

Demà, dijous 22, a Barcelona
Si no hi ha res de nou, demà dijous 22 de gener hi haurà la presentació de La seducció de les noves tecnologies a l'Espai Mallorca del carrer del Carme 47 de Barcelona. La cosa serà a les 19:30 i està previst que facin de padrins en Miquel Serra, director del Diari de Balears i en Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història de la UAB i conductor dels «Postres de músic» de Catalunya Ràdio.

M'han dit que hi haurà un poc de vi de la terra i, naturalment, sobrassada. Òbviament tothom hi serà benvingut.

     13:42 - [ enllaç ]



20.1.04

Més fort, però no més clar
Molt bé avui el Rector de la UIB, segons la primera plana del Diari de Balears, ha recordat al Govern de les Illes Balears que l'Estatut d'Autonomia atorga a la UIB tota l'autoritat científica pel que fa al català i que «els criteris científics són els màxims i no n'hi pot haver de prevalents enfront dels que marca la UIB» Encara que no m'estigui bé dir-ho, sembla que s'han llegit el meu article «Irracionals», publicat el passat 17 de desembre i en el qual també recordava aquesta competència, arrel dels silencis de la UIB sobre el decret del valencià. Aquí podeu trobar aquest darrer article en la forma que fa servir l'arxiu de premsa de la UIB, és a dir una imatge escanetjada de la plana del Diari i guardada en format pdf.

Per altra banda, en Llorenç Capellà en el seu article d'avui, publicat també en el Diari de Balears deixa ben clara quina és la única interpretació possible dels darrers moviments del Govern pel que fa al català. El títol ja ho diu tot: Una estratègia criminal. Com sempre, en Llorenç ho podia haver dit més fort, però no més clar. Ho paga de bon de veres llegir aquesta excel·lent anàlisi del perquè de tot plegat. Paraula.


     12:03 - [ enllaç ]



19.1.04

Més sobre les recents bestieses lingüístiques
Magnífic l'article d'opinió de Jaume Lladó que publica avui el Diari de Balears. Tot i que té per títol L'ensenyament de les matemàtiques, la cosa va de fer entenedora, més enllà de qualsevol dubte, la ridiculesa de les mesures lingüístiques que va anunciar el govern de les Illes Balears el passat divendres. Una autèntica perla. L'enllaç només durarà uns deu dies, però faré mans i mànigues per poder incorporar-lo de forma permanent a aquest bloc. No us ho perdeu.

     21:58 - [ enllaç ]



18.1.04

Postman a Fry's Electronics
Devers l'any 1992 vaig tenir l'oportunitat de conèixer una de les botigues -la de Palo Alto- de la cadena «Fry's Electronics» i en vaig quedar meravellat. Una gran superfície en la qual hom hi podia trobar des del més petit component electrònic fins al darrer crit en televisió-home cinema o com es digui. En aparença, un paradís dels geeks i de tots aquells que, per la raó que sigui, hagin de fer alguna cosa que tengui a veure amb l'electrònica. Desprès he sabut que la mísera presència oficial d'aquesta cadena a la web està àmpliament compensada per la quantitat de webs muntades per clients insatisfets a les quals canten les seves penes i tribulacions (per trobar-les, n'hi ha prou amb demanar al Google per «Fry's Electronics»). A Fry's hom també hi pot trobar llaminadures, llibres, revistes i, fins i tot s'hi pot menjar.

Com a les grans superfícies de per aquí, un dels inconvenients de comprar a Fry's és el llarg temps d'espera a les caixes per poder pagar. En una de les meves primeres incursions, mentre esperava en la cua, vaig veure entre els llibres que hi havia a l'expositor un que tenia un títol ben curiós, especialment per les característiques de l'activitat principal del lloc. El títol era Technopoly. The Surrender of Culture to Technology. I just en aquest lloc -i de forma ben paradoxal- vaig descobrir Neil Postman, l'autor d'aquest llibre i d'altres com «Divertir-nos fins a morir» o «Fi de l'educació». Algunes de les seves idees han estat, tot sovint, emprades de forma esbiaixada pels neo-luddistes, és a dir, els seguidors de Ned Lund que s'oposaren amb força al maquinisme per les seves conseqüències socials. Però les obres Postman també m'han estat freqüent font d'inspiració i l'he esmentat moltíssimes vegades. Un fet que m'ha recordat en un correu electrònic en Jordi Solé i Camardons, ensems que em deia que Postman va morir el passat mes d'octubre als 72 anys. No m'hauria d'haver passat per alt.

P.S.: Hi ha una traducció catalana «Tecnópolis. La rendició de la cultura a la tecnologia» del llibre de Postman. És prràcticament introbable.

     20:13 - [ enllaç ]



17.1.04

Diu Vázquez Montalbán ...
En el seu darrer assaig, «La aznaridad», Manuel Vázquez Montalbán fa una interessant i aclaridora distinció entre bilingüisme i cohabitació lingüística. Diu que, en tant que el bilingüisme és una situació social, la cohabitació lingüística és, a la vegada, situació i disposició cultural. També es mostra totalment partidari de marcar les regles del joc per tal que sigui possible una cohabitació normal, una situació que considera molt millor que la del bilingüisme. I això ho diu algunes pàgines després de autoinculpar-se com a membre d'un exèrcit d'ocupació lingüística. Bé aniria que tots els membres dels diferents exèrcits d'ocupació lingüística que hem hagut d'anar patint tenguessin la claredat de pensament d'en Vázquez Montalbán. Tanmateix, així i tot quedarien els enemics més perillosos de la cohabitació, és a dir, els ignorants i tots aquells que abjuren de la seva identitat i es camuflen sota un fals bilingüisme anihilador.

Justament aquesta setmana recordava el fiscal reial Fernández de Córdoba, un dels artífexs principals de la clausura de la Universitat Literària de Mallorca el 1821. La seva dèria era eliminar els «vicis catalanistes» de les Illes, i no era tant perquè fossin catalanistes sinó perquè no eren espanyols. Els diaris d'avui, amb les notícies sobre les mesures que acaba d'adoptar el govern de les Illes Balears sobre el català, hauran reconfortat els hereus d'aquest Fernández de Córdoba i, sobre tot, signifiquen una perversa mesura en contra de la necessària -i esper que inevitable- cohabitació lingüística a les Illes. Sembla que es tracta d'estendre per tot l'estratègia de confrontació, la qual potser sigui bona als efectes electorals, però terriblement contrària a qualsevol esperança de convivència normal.

Per altra banda, aquestes notícies també m'han recordat una vella cançó de «La Trinca» en la qual retreuen als bisbes que, davant tots els problemes que hi havia a l'Espanya de la transició, en temps de la UCD, ells només estaven preocupats per la possible legalització del divorci. Anàlogament, al govern del PP de les Illes d'ara només li preocupa l'ensenyament de les «varietats lingüístiques» i que, aquells que ho vulguin, puguin demanar que els seus fills no hagin d'aprendre català. Segur que això servirà per arreglar de forma fefaent el greu problema que significa que la xifra del fracàs escolar a les Illes estigui per damunt del trenta per cent. Ja ho veureu.

     13:45 - [ enllaç ]



13.1.04

L'emperador trajà de la filosofia
El meu article d'aquesta setmana del Diari de Balears conté una cita de Francesc Pujols, filòsof català que, segons Dalí, «era, és i serà l'emperador trajà de la filosofia». Autor del tractat «Concepte General de la Ciència Catalana» la figura de Pujols ha estat sempre discutida, especialment per la forma que tenia de dir les coses. Jo en vaig tenir notícia gràcies a l'afirmació que hi ha més avall, extreta de la seva obra magna i que, certament, l'empràvem per fer broma:

Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, (...) també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, (...) ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà (...)

La qual cosa no treu cap valor a la cita que faig servir a l'article. De fet, em vaig comprar el llibre, i el guard com un tresor, a partir de la constatació que m'havien convidat a sopar a llocs tan diversos com els Estats Units, Canada o Suècia, només pel fet de parlar català. No era ben bé la profecia de Pujols, però s'hi atansava bastant. El dibuix de Dalí que acompanya aquest apunt està agafat d'aquí

     23:12 - [ enllaç ]



12.1.04

Mallorca es mou també a través d'Internet

Amb aquest títol, n'Araceli em fa arribar el següent llistat de webs mallorquines reivindicatives:

Contra l'autovia Inca-Manacor

A favor del tren

Contra el segon cinturó

Per la continuïtat de Somràdio

Del GOB contra el Parc temàtic d'Inca

Del GOB contra l'ampliació de l'aeroport

Acaba el seu missatge amb una lacònica i retòrica pregunta Servirà de res?

Servirà, si més no, per tal que sàpiguen que en som molt més dels que ells pensen i diuen, que no és poc, i també per tal que quedi constància que no tothom s'havia begut l'enteniment. Per la meva banda, a mi en cal afegir aquesta:

De l'Obra Cultural Balear per una televisió i ràdio públiques en català i de qualitat (i d'altres reivindicacions)

I, ja que hi som, dir que els de l'OCB han fet cas de la meva indicació sobre la inconveniència de fer servir formats propietaris i han posat els documents en versió pdf. Gràcies.

     21:52 - [ enllaç ]



10.1.04

Maleït Spam!
L'any 1937 George Hormel va començar a vendre carn enllaunada, el nom del seu producte era Hormel Spiced Ham, un nom massa llarg, per la qual cosa va convocar un concurs d'idees per trobar un nom més comercial. La brillant idea que va guanyar proposava emprar només les dues primeres lletres de Spiced i les dues darreres de Ham, per donar com a resultat final el nom que va quedar, Spam. Diuen, els de can Hormel, una empresa que encara existeix, que l'Spam va ser essencial per poder guanyar la segona guerra mundial, atès que era la menjua bàsica de les tropes americanes. Encara avui, als Estats Units, es consumeixen diàriament milions de llaunes d'Spam. Aquí trobareu, fins i tot, un museu de l'Spam

Tanmateix, avui per avui, el nom d'Spam es fa servir tots aquests correus electrònics, també n'hi ha milions cada dia, que ofereixen des de viagra fins a pegats per allargar el penis, passant per qualsevol cosa inútil i/o absurda que un hom es pugui imaginar. Pel que sembla l'origen de l'actual ús d'aquesta paraula està en un famós sketch de la sèrie Monty Python Flying Circus -tot i que els membres d'aquest grup no admeten responsabilitats- en el qual un client d'una cafeteria és informat que pot triar entre: Spam, Spam, ou i Spam, o Spam, Spam, Spam, Spam, Spam, mongetes i Spam o llagosta a la termidor amb gambes guarnida amb paté de trufa, brandy, ou fregit al damunt i Spam

Els consumidors de l'Spam primigeni varen rebre, el 1992, el premi Ig Nobel, pels seus 54 anys d'indiscriminada digestió. En tant que el rei de l'Spam electrònic, Sanford Wallace, va rebre el del 1997 de comunicació perquè ni la pluja, ni la neu, ni la foscor de la nit l'han privat d'inundar el món sencer amb correu escombraria des de la seva auto assignada feina de carter.

Òbviament, als de can Hormel no els agrada gaire aquest ús de la seva marca comercial i han posat plet per evitar-ho, però no sembla que els hi hagi anat bé.

     19:59 - [ enllaç ]



7.1.04

La saviesa dels antics
L'edició del desembre passat de L'Observador del Pla de Mallorca publica un notable article d'opinió de Francesc Casadesús, professor del Departament de Filosofia de la UIB i, en aquell moment, recent dimitit vicerector de projecció cultural de la UIB, un càrrec que havia ostentat des del passat mes de juny. Amb el títol Teoria de la incapacitat l'article comença d'aquesta forma:

La saviesa antiga exigeix imperativament que els governants siguin un model de competència en la convicció que una una societat mal governada esdevé miserable i mesquina

Tot seguit, recorda les recomanacions Lao Tse al Tao te King relatives al bon govern, el qual, diu, consisteix en una equilibrada i subtil barreja de fluïdesa, flexibilitat i capacitat i adverteix que tot sembla anar contra aquests principis taoistes, atès que predomina tot el contrari, és a dir, la barroeria, la caparrudesa i la incapacitat. Desprès fa algunes reflexions sobre la intel·ligència emocional dels directius de les empreses, i acaba per concloure que els errors i la contumàcia dels dirigents públics es perpetuen arreu generant angoixa i perplexitat entre els ciutadans. Diu que a Mallorca tenim moltes manifestacions d'aquesta ineptitud pública, representades per personatges que desconeixen -com diu el llibre del Tao-

que la competència d'un governant es mesura per la seva capacitat per absorbir els problemes sense que vessin, esquitxin o perjudiquin els altres.

No sé si hauria convingut més reproduir l'article complet, però ja està bé així. Tot plegat, un seguit d'arguments que justifiquen, en essència, la lapidària frase de Mencken que els recordava l'altre dia sobre el fet que Qualsevol persona decent està avergonyida del govern sota el qual viu.

     22:25 - [ enllaç ]



6.1.04

El primer apunt del 2004
Comencen a acabar-se les festes i les vacances, també en aquest bloc. I per començar res millor que aquesta impressionant reflexió:

... va servir per obrir-se uns cap als altres perquè és ben clara una qüestió: qui sap qualque cosa i ho transmet a la resta sempre s'enriqueix. N'hi ha que pensen que per tenir-ho en secret són els més rics del món i van ben equivocats: el que és més guapo és passar-ho sense cap tipus de complex i les persones que reben de tu, automàticament o bé per agraïment o com a senyal d'alegria et transmeten el que saben ells. I això funciona sempre.

La pregunta és: qui va dir aquestes sàvies paraules?
Un guru del programari lliure?
Una persona del món de l'ensenyament?
Encara que s'hi sembli molt, tampoc no està treta del famòs video d'IBM sobre Linux, quan diuen allò de que "Acumular dades és la primera passa cap a la saviesa, compartir-les és la primera pasa cap a la creació d'una comunitat"

No, de cap manera.

En Benjamí les ha trobades en una entrevista que li varen fer -el 2002- a Francesc Pomar, nét dels fundadors de la Pastissseria de Can Pomar. Això que va servir per obrir-se uns cap als altres no és altra cosa que una escola de pastissería que ell va fundar devers el 1968. Aquí trobareu l'entrevista completa, la qual va ser originàriament publicada a la revista Ressó de Campos.

Ja es veu que això de compartir coneixement no és una dèria exclusiva de quatre pirats del programari lliure.

     18:20 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?