Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.12.03

Felanitxer i profeta
Possiblement hi hagi moltes persones -especialment entre els felanitxers- que creguin que el títol d'avui és una redundància en el seu sentit més pur, atès que, com és ben sabut, els felanitxers som una cosa especial. El fet és que, per ventura no tots ho som d'especials, però el que si és ben segur és que n'hi ha hagut molt de felanitxers especials. O tal vegada sigui que n'hi hagi tants com a d'altres indrets, només que aquí passam gust de parlar-ne. I per acabar un any, res millor que el pronòstic que ens va deixar Mestre Pere Esperança per al 2004, el qual trobareu reproduït una mica més avall, segons la publicació -del 1859!- que recull aquest pronòstic perpetu. N'hi ha 27 de diferents: els que corresponen als anys que van del 1635 fins al 1662, i la teoria de Mestre Pere era que les coses es repetien en cicles de 28 -un nombre màgic en tractar de calendaris- així que amb el pronòstic amb una mà i una calculadora amb l'altra, podeu saber el futur que ens espera, o veure que va endevinar del passat. Més detalls sobre aquest geni felanitxer del segle XVII, teixidor d'ofici i astròleg de vocació els trobareu durant dues setmanes aquí. Molts d'anys!

     13:36 - [ enllaç ]



28.12.03

Innocentades

Avui ha estat el dia dels innocents, és a dir, el dia en el qual no es pot despenjar el telèfon sense anar amb esment o que cal cercar entre les notícies dels diaris la tradicional innocentada, com si no ho fossin com a innocentades (de mal gust) una bona part de les notícies de cada dia. La contrapartida, a la cultura anglosaxona, del dia dels innocents judeocristians, és l'anomenat "April Fool's Day", que si no vaig errat és el primer d'abril: la cosa sembla que vé de que aquest dia era l'inici del nou any fins que la reforma del calendari el va canviar al primer de gener, i n'hi va haver molts -els innocents- que no s'ho varen creure i seguien fent la celebració el dia primer d'abril

És per això mateix que m'he pres seriosament l'article The IT industry is shifting away from Microsoft, que publica justament avui el diari digital anglès The Inquirer. L'autor, Charles Demerjian, diu menuderies com aquesta:

Tots aquells que desafiaven [Microsoft] eren comprats, apartats fraudulentament de la tecnologia o, en general, arruïnats amb trampes brutes, amb competència deslleial o, rares vegades, amb un producte millor.

De fet, tot l'article gira a l'entorn de l'afirmació que

Esteim experimentant un canvi major en la industria de les tecnologies de la informació, i si sabeu cap on mirar, podreu realment veure com s'està produint. Aquest canvi és tot sobre Microsoft i el codi obert [open source]

La resta ho podeu trobar a l'article que no deixa res per verd. Està clar que ni The Inquirer ni en Demerjian estan a sou de Microsoft.

     23:35 - [ enllaç ]



26.12.03

Hackers i pintors

Paul Graham es va doctorar en informàtica (Computer Science) a Harvard i després se'n va a anar a estudiar pintura a Florència. És un expert en LISP, el llenguatge emblemàtic de la Intel·ligència Artificial. A la seva web ha publicat un assaig titulat Hackers and Painters d'on he extret aquest fragment, el qual m'ha interessat particularment, sobre tot si teniu en compte que el nom oficial de la meva àrea de coneixement és Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial. Diu Graham que

Mai no m'ha agradat el terme "Ciències de la Computació". La principal raó per a això és que no existeix una aital cosa. Ciències de la Computació no és més que una etiqueta per identificar un conjunt d'àrees vagament relacionades i posades juntes per un accident de la història, com Iugoslàvia. A un extrem hi trobeu gent que realment són matemàtics, però que reividiquen que fan ciències de la computació per tal d'aconseguir finançament de DARPA. Al bell mig, hi ha gent que fa feina en una cosa com ara la història natural dels ordinadors, tot estudiant el comportament dels algorismes per moure dades a través de xarxes, per exemple. I, finalment, a l'altre extrem hi ha els hackers els quals tracten d'escriure programari interessant, i per a qui l'ordinador és simplement un mitjà d'expressió, com ho és el ciment pels arquitectes o la pintura pels pintors. És una cosa com ara si els matemàtics, físics i arquitectes haguessin d'estar tots al mateix departament.

I, mireu per on, justament, aquesta interdisciplinarietat és un dels trets que més m'agrada de la meva àrea de coneixement, una interdisciplinarietat que, per altra banda, ell sembla practicar fervorosament. Diu més coses interessants en el seu llarg assaig en Graham. Però ja teniu l'enllaç per anar a la seva plana i llegir-les en versió original. Potser un altre dia hi tornaré, especialment si aconseguesc superar els inevitables i habituals estralls de les festes de Nadal

     18:09 - [ enllaç ]



22.12.03

La meva felicitació de Nadal

Ara que sembla que s'hagi posat de moda felicitar els Nadals amb poemes, aquí teniu el meu, tot un clàssic ple d'uns desitjos tan bons com necessaris. I els veïns d'aquí al costat no podran dir que no ho sabien perquè l'edició que jo tenc de La pell de brau és bilingüe:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


I no és ben bé que Espriu s'anticipés al futur, és que mai no han faltat els energumens que s'han cregut els portadors de la veritat universal i, per consegüent, no els cal ni parlar ni escoltar ningú més.

P.S.: Avui també he afegit -tocava- a la web del llibre un article que vaig escriure fa uns anys en aquestes dates sobre els Nadals. Justament té per títol Contra els Nadals. Tota una declaració de principis.

     17:22 - [ enllaç ]



21.12.03

Mencken
Avui he descobert com n'és de desafortunada la referència que faig a un tal Mencken a la pàgina 22 de La seducció de les noves tecnologies. I no és que sigui desafortunada pel que dic que havia dit: que no hi havia cap idea que fos el suficientment estúpida com perquè no fos possible trobar un professor que hi cregués. De fet Mencken va dir això i moltes més coses en la seva llarga i prolífica carrera com a periodista i escriptor. Alabat per Gore Vidal en el pròleg del llibre The Impossible H.L. Mencken, publicat el 1991. Mencken va viure entre el 1880 i el 1956 i va tenir la possibilitat de fer un seguiment de ben a prop del in-famós (d'infame i famós) judici a Scopes, el mestre que va gosar -el 1925- desafiar les lleis de l'estat de Tennessee i ensenyar la teoria de l'evolució als seus alumnes i que va inspirar la memorable pel·lícula L'herència del vent protagonitzada per Spencer Tracy. Les cròniques de Mencken sobre aquest judici són accessibles totes en aquesta web. Hi ha a Internet nombroses planes web amb frases lapidàries de Mencken, entre les quals hauria d'ocupar un lloc estel·lar una que es bastant popular entre universitaris, especialment americans, que sosté allò que Els que poden fan, i els que no poden, ensenyen. En té d'altres igualment contundents, com per exemple la que assegura que Qualsevol problema complex té una solució simple, enginyosa i equivocada. Tanmateix, crec que si només fos per això, no el reivindicaria avui aquí. La frase seva que realment m'ha colpit és la següent:

Qualsevol persona decent està avergonyida del govern sota el qual viu

I és que, sempre segons Mencken, Les persones no esdevenen civilitzades en proporció a la seva voluntat de creure, sinó en proporció a la seva capacitat per dubtar. I coses per l'estil, algunes de les quals -que no totes- jo signaria encantat.

P.S.: Ahir va ser publicat el butlletí digital d'Hispalinux que, entre d'altres coses, conté una entrevista que em varen fer dies enrere. La podeu trobar aquí. Com ja vaig esmentar a l'apunt de dia 10 d'aquest mes, si hagués de triar una frase com a titular -sobre tot perquè l'entrevista està en castellà- seria aquesta El hábitat informático natural de las lenguas minorizadas es el software libre.

     22:27 - [ enllaç ]



18.12.03

Brecht versus Niemüller

Fins avui mateix, pertanyia la grup d'aquells que -sembla que equivocadament- creiem que Bertolt Brecht era l'autor d'un poema que ve a dir una cosa com ara:

Primer varen agafar els comunistes,
i no vaig dir res perquè jo no n'era de comunista.
Després se'n dugueren els jueus,
i no vaig dir res perquè jo no n'era de jueu.
Tot seguit vengueren a cercar els sindicalistes,
i no vaig dir res perquè no era ni obrer ni sindicalista.
A continuació vengueren a cercar els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era luterà.
Avui m'han vengut a buscar a mi,
però ja era massa tard per poder fer-hi res


Segons he pogut saber en aquesta web, l'autor va ser un tal Martin Niemüller, de qui també en trobareu més dades a la mateixa web. Tanmateix, amb independència de qui n'hagi estat l'autor, sembla que, a la fi, avui al congrés de diputats espanyol algú ho ha fet notar i finalment s'ha produït una mínima reacció contra la cacera permanent d'opositors dels últims temps.

M'agradaria estar segur que ja no és massa tard.

P.S.: La presentació d'Inca també ha anat molt bé. Gràcies a tothom per venir i escoltar.

     22:20 - [ enllaç ]


Avui a Inca

Si no hi ha res de nou, avui dijous, a les 19:30 al Centre Cultural del Consell de Mallorca d'Inca hi haurà una altra presentació del llibre La seducció de les noves tecnologies. Aquesta vegada, oficiaran de padrins en Ricardo i en Lluis Maicas, escriptor i articulista del Diari de Balears. La iniciativa i els detalls organitzatius han estat cosa del bon amic Pep de Luis (estudiant de Dret, empresari i pare). Aquesta és la nota amb tots els detalls de la presentació que hi ha a la web de la seva empresa. Gràcies.


La fotografia de la dreta està feta, a uns grans magatzems de Palma, per en Benjamí, bitòleg de professió i fotògraf d'afició. Està clar perquè la va fer i, encara més clar, perquè la pos aquí, no?

Per cert, no es tracta de cap fotomuntatge.

     08:09 - [ enllaç ]



17.12.03

Sobre el programari obert
Segons publica la revista New Science Factors, investigadors de la National Science Foundation i de la Universitat de Califòrnia a Irvine asseguren que el programari obert pot ser més ràpid, millor i més barat que el programari propietari. Aquí trobareu la notícia amb tots els ets i els uts. Per altra banda, aquest article explora la viabilitat dels intents d'extendre la seva metodologia i els seus principis al disseny de maquinari.

Si serà veritat que, també per això, en som molt més dels que ells pensen i diuen.

     22:53 - [ enllaç ]


Wittgenstein
Després de dos dies de no escriure res -essencialment per falta de temps- avui m'escau començar -i qui sap si acabar- amb la darrera proposició del Tractatus Logico-Phlilosophicus de Wittgenstein:

D'allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.

La qual cosa no vol dir que si un hom guarda silenci sobre alguna cosa sigui perquè no en pugui -o no n'hagi de- parlar, i no sé si m'explic. I que consti que la referència no té res a veure amb els incidents de dilluns a la UIB, tanmateix la diferència de nombres entre les versions dels diaris (que van dels 200 als 500) requeria d'altres comentaris més espesos.

Per altra banda, ben podria ser que els silencis eixordadors als quals faig referència en el meu article d'avui haguessin perdut, a hores d'ara, un dels seus aliats mes inesperats e imprevisibles. Vull dir que, segons m'ha informat un membre del Departament de Filologia Catalana de la UIB, avui horabaixa hi havia convocada una reunió del Consell d'aquest departament amb un ordre del dia que inclou prendre en consideració fer alguna declaració sobre el decret del valencià. A veure.

     19:52 - [ enllaç ]



14.12.03

Contra el decret del valencià
Aquí vos podeu adherir al comunicat de l'Institut Joan Lluis Vives sobre el decret del ministeri contra la unitat del català.

     21:52 - [ enllaç ]


Poca broma amb el Power Point!
El New York Times d'avui publica, amb el títol El Power Point t'idiotitza, aquesta informació relativa a la confusió que pot introduir l'ús d'aquest programari en les presentacions. El problema és greu, atès que es fa servir en pràcticament totes -comercials o no- i, de fet, el seu ús és tota una icona de modernitat, fins el punt que una presentació sense Power Point és com un jardí sense flors. L'autor de l'article, Clive Thompson, esmenta un breu assaig d'Edward Tufte titulat The Cognitive Style of Power Point en el qual explica com aquest programari pot obligar, a aquells que el fan servir, a mutilar les dades fins posar-les més enllà de qualsevol comprensió. Tot ve motivat per una part de l'informe de la NASA sobre l'accident que va desintegrar el shuttle en el qual s'argumenta que les dades foren presentades amb un Power Point absolutament confusionari i que amagava la magnitud de la possible catàstrofe. Conclou Thompson que:

Per ventura el Power Point està unívocament adaptat a la nostra edad moderna de l'ofuscació, en la qual manipular fets és tan important com presentar-los clarament. Si vostè no té res per dir, potser necessiti l'eina justa que l'ajudi a no dir-ho.

No deixa de ser tot un detall que un diari americà publiqui això justament el mateix dia que hem sabut que Saddam Hussein ha estat capturat per les tropes americanes a l'Irac.

PS1: L'entrada a la web del New York Times pot requerir apuntar-se, però és gratuïta.

PS2: Avui he afegit tres articles més a la secció En teniem més ... de la web del llibre: els que tenen per títol
Dois;
La credulitat del 2000, i
La histeria del 2000.

     21:39 - [ enllaç ]



13.12.03

Una (de bona) sobre la mediocritat
En paral·lel i, de forma independent, en Sebastià i en Ricardo m'han fet posible la lectura de l'article de The Economist sobre els herois locals del codi obert i del qual en parlava a l'apunt de fa dos dies. He de dir que, a la seva manera, tant en Ricardo com en Sebastià formen part d'aquests grups d'herois locals als quals està dedicat l'article. En particular, en Sebastià diu que ha estat involucrat en la traducció al català del KDE.

El contingut de l'article és, efectivament, el que havia comentat, però m'ha agradat particularment una frase d'un tal Neville Alexander, un sudafricà descrit com un antic lluitador per les llibertats, que ve a dir que:

L'anglès com a única -o fins i tot principal- llengua, condemna necessàriament a la majoria de la població, i per consegüent al país com un tot, a un permanent estat de mediocritat, atès que la gent no pot ser espontània, creativa i tenir confiança en ella mateixa si no pot fer servir la seva primera llengua.

És evident que aquesta no és, però, una característica exclusiva de l'anglès.

Gràcies, Sebastià i Ricardo, per la vostra ajuda.


     10:06 - [ enllaç ]



12.12.03

Linus Torvalds ho hagués pogut dir més fort ...
... però no sé si ho hagués pogut fer més entenedor. Bé, per situar en context la frase, convé recordar que, per una banda, Linus Torvalds és el creador del Linux, el sistema operatiu més emblemàtic de programari lliure que s'ha arribat a convertir en una alternativa viable al windows, com corrobora el fet que, entre d'altres menuderies, els caps visibles de Microsoft han arribat a dir que això del programari lliure era antiamericà i, segurament anticonstitucional, en tant que era contrari a l'esperit tan americà del lliure comerç, les iniciatives personals i tot això. Per l'altre hi ha aquest Darl McBride, "jefe" de SCO, l'empresa que ha posat una demanda multimilionària contra IBM, en base a que el Linux que fa servir aquesta empresa té parts que són copiades de l'Unix que es propietat de SCO.

Dit això, aquí va la frase de Linus que està treta d'aquí:

Si en Darl McBride comandàs, probablement també faria declarar anticonstitucional el matrimoni, atès que és clarament contrari a la naturalesa comercial de la interacció humana normal i, probablement, és un impediment per al creixement comercial de la prostitució.

Anar de bromes, allò que se diu anar de bromes, sembla que no hi van.

     12:17 - [ enllaç ]



10.12.03

Herois locals
The Economist publicava, dies enrere, un article titulat Herois locals del codi obert. Encara no he pogut llegir l'article perquè és de pagament, però si he pogut veure alguns comentaris que hi ha aquí i que destaquen que uns dels avantatges del programari lliure o de codi obert que esmenta l'autor de l'article és la facilitat que hi ha per poder-los traduir a qualsevol llengua. Dóna xifres que manifesten que el nombre de llengües a les quals han estat traduïts els diferents programes de codi obert és, en mitjana, el doble que el de programes de codi propietari equivalents. I això és degut, essencialment, a dos factors: un és l'esforç i dedicació d'aquests herois locals als quals sembla estar dedicat l'article. L'altre, igualment important, és el fet que no cal demanar permís a ningú per fer aquestes traduccions: n'hi ha prou a respectar les condicions de la llicència, GPL o la que sigui. Per contra, per poder traduir un programa de codi propietari cal tenir el permís explícit del fabricant. En aquest punt convé recordar que no fa gaire anys, Microsoft va prohibir de fet la traducció dels seus programes al català, una decisió que va haver de rectificar precisament per l'empenta que venia de la mà de les traduccions de programari lliure.

Encara que no m'estigui bé dir-ho, abans de saber d'aquest article i en una entrevista pel butlletí d'Hispalinux, la meva resposta a la relació entre el català i el programari lliure era, si fa no fa: L'hàbitat informàtic natural de les llengües minoritzades és el programari lliure. És a dir que, per això, no discutirem amb la gent de The Economist.

     17:44 - [ enllaç ]



9.12.03

Portocolom en perill de mort

Ja fa una partida d'anys que el pintor felanitxer Miquel Barceló va fer un cartell de suport a una campanya contra una de les amenaces contra la integritat i identitat d'aquest indret: Portocolom en perill de mort era l'anunci que feia aquest cartell. Fet i fet, les amenaces han esdevingut el pa nostre de cada dia i si ara fa uns mesos va agafar la forma de dos projectes de piscifactories, ara la cosa ve de part d'un fantasmagòric passeig marítim que, entre d'altres menuderies vendria a suposar la liquidació de tota la façana marítima de Portocolom. Ja s'ha constituït una plataforma ciutadana en contra de les destrosses que implicaria la construcció d'aquest arbitrari passeig i que sembla tenir en aquestes destrosses la seva única raó de ser. El primer document explicatiu d'aquesta plataforma fa servir el cartell de Miquel Barceló, el qual sembla condemnat a no perdre vigència. Per la meva banda, justament ahir, vaig retrobar una pel·lícula (en format Quick Time VR) feta fa dos estius per en Joan Carles Muntaner i que mostra una panoràmica d'un dels llocs que seria destruït per aquest projecte si tira endavant. Tot i que fa servir un format propietari que només es pot veure si teniu el complement (plug-in) escaient (que trobareu aquí, però no n'hi ha per Linux) paga la pena de posar-lo a l'abast: qui sap si d'aquí a poc aquest serà un dels pocs records que ens quedarà de com era aquest -encara- meravellós indret.

     21:19 - [ enllaç ]



7.12.03

De matances

Diuen que les matances -porquejades, a Menorca- estan en perill. A part de les normes sanitàries actuals que deixen aquesta activitat en una situació d'il·legalitat tolerada, els usos socials d'avui no conviden a la seva proliferació. La qual cosa no deixa de ser una llàstima atès que són molts ingredients que configuren aquesta tradició. Des del més estricte i pur del saber fer, el que ara en dirien know-how, fins als no menys importants aspectes gastronòmics, sense oblidar tot el que les matances tenen de tasca de col·laboració entre familiars, amics i veïns que ajuden a que les complexes i variades tasques del dia de matances puguin ser fetes en un dia. Diuen que una bona part de les matances han estat substituïdes per una moda més adaptada a la legislació vigent com és comprar només la carn i la xulla i la resta d'ingredients i fer només la sobrassada. Deu ser més correcte des del punt de vista sanitari però no acaba de ser ben bé el mateix. De tota manera de mantances, legals o no, encara se'n fan com mostren les fotos d'aquest treball escolar d'una alumna de l'Institut de Felanitx (d'on, per cert, he agafat la foto d'aquí devora). També hi ha la possibilitat d'anar de matances com si fos una activitat turística més. Per altra banda el contingut d'aquesta plana web, és tan oficial i asèptic que s'adiu poc amb la cançó popular que l'Alcover-Moll reprodueix sobre les matances:

Es dia de ses matances
és un dia de bordell,
perquè tothom vol porcell,
seguint antigues usances.

Doncs això: seguint antigues usances, ahir vaig anar de matances.

     13:06 - [ enllaç ]



5.12.03

Postres de músic
Ahir de la mà d'en Biel Majoral i des dels estudis de Catalunya Ràdio de Palma, vaig participar com a convidat en els Postres de músic, la tertúlia que s'emet cada dia feiner entre les tres i les quatre. Va ser tot un plaer, ja que tant en Majoral com En Josep Maria Solé i Sabaté s'havien llegit el llibre i em feren parlar molt amb preguntes molt concretes. Em va afalagar molt el comentari d'en Biel sobre l'ús de la llengua que faig en els meus escrits i també, veure l'interès tant del conductor del programa com dels altres participants. Si algú hi està interessat, pot trobar -durant una setmana, si fa no fa- el programa aquí. No en puc estar de fer un comentari sobre la petita meravella que significa poder fer una tertúlia com aquesta amb participants localitzats a indrets tan diferents com són Barcelona i Palma, de tal manera que la qualitat del so és la mateixa per tohom. Coses de les noves tecnologies.

Sembla que el dia 22 de gener hi haurà una presentació del llibre a l'Espai Mallorca del carrer del Carme de Barcelona. En tenir més detalls ja els donaré

     20:44 - [ enllaç ]



4.12.03

Va anar bé, molt bé
Com mostra la foto que va fer en Benjamí, va venir molta de gent al bateig d'ahir (el del llibre), i això que no hi va haver cava. Tot un èxit si pensau que la grandària de la sala va ser la justa pel nombre de persones que varen venir. N'Andreu Manresa i en Ricardo varen ser molt generosos en seus comentaris. El Diari de Balears, la Última Hora i el Diario de Mallorca en parlen avui d'aquesta presentació.

Però la cosa no acaba aquí: també avui, El País publica una extraordinariament generosa ressenya del llibre feta per na Mercè Molist. Ja n'hi ha hagut que m'han fet les bromes escaients pel fet que la foto que acompanya aquesta ressenya és més gran que la d'en Beckham que surt a la mateixa pàgina. Bromes a part, no em puc estar de reproduir un comentari final del correu electrònic que m'ha enviat n'Araceli Bosch (la conductora del programa Mallorca en xarxa d'Ona Mallorca):

També he llegit l'article de na Mercè a Quaderns. Està clar que tens molts bons amics i gent que t'admira. Fas senzilles les coses difícils d'entendre.

I a més, com deim per aquí, em fan molt de cas. Moltíssimes gràcies a tothom

     12:23 - [ enllaç ]



3.12.03

El bateig
Fet i fet, per aquí en diríem batiament però avui, justament avui, la cosa no està per alegries lingüístiques, després de l'anunci del projecte de decret del govern espanyol que té per objectiu segregar la llengua catalana amb l'invent aquest del valencià. Ara només falta un altre decret pel mallorquí, un pel menorquí, un per l'eivissenc i, fins i tot, un pel felanitxer, ja que no cal oblidar que els felanitxers, a més de fer només dues de les tres "e"del català, deim estrigasons als pèsols, la qual cosa deu obrir la porta al parlar felanitxer per ser considerat com una llengua diferent.

El bateig d'avui no es altre que la presentació del llibre La seducció de les noves tecnologies, a les vuit del vespre al Centre Cultural de Sa Nostra del carrer de la Concepció de Palma. I dic que és un bateig perquè en té gairebé tots es elements: es tracta de la presentació en públic d'un nadó, hi ha padrins, hom hi convida familiars i amics i, fins i tot, hi haura -crec- una mica da cava. Els padrins d'avui són n'Andreu Manresa, felanitxer, periodista de El País que va tenir el llibre abans que jo mateix, i el meu hacker de capçalera, en Ricardo Galli. Demà hauré de dir com ha anat i, si convé, hi haurà alguna foto.

     16:52 - [ enllaç ]



2.12.03

La web en colors

Divendres passat, l'edició digital del New Scientist donava compte dels primers resultats d'un projecte que té per objectiu fer una representació en colors de tota la web (a través dels enllaços entre els nodes). Aquí al costat en teniu una mostra.

A la web de projecte opte.org en podeu trobar de més grans i amb més resolució, els quals, a més, poden ser reproduïts lliurement sempre que sigui sense ànim de lucre. El color blau representa la part nordamericana de la web; en verd hi ha Europa, Orient Mitjà, Asia Central i Àfrica; el groc correspondria a la part de l'Amèrica Llatina; vermell per l'Asia del Pacífic i el blanc per les webs d'origen desconegut.

Amb aquesta representació, no hi cap casta de dubte que la web és, en efecte, una web, és a dir, una teranyina.

     12:40 - [ enllaç ]



1.12.03

No es tracta només d'una qüestió de forma
Dies enrere vaig llegir a diversos diaris que la UIB participava en un projecte europeu dirigit a aconseguir bones pràctiques en l'us d'Internet o una cosa similar. Avui he visitat -no sense algunes prevencions- la plana web del projecte en qüestió: Observatory For Safer Internet (OFSI). Conté tot un seguit d'informacions i consells dirigits a pares, professors, bibliotecaris i autoritats locals relatives a l'ús segur d'Internet per part dels infants. A benefici d'inventari, m'he quedat amb dos documents que hi ha a la web i que són de tarannà ben diferent. El primer, és de l'inefable FBI americà i conté un complet llistat d'indicis que permetin esbrinar els pares si els seus fills són objecte d'assajament sexual per Internet, i el que han de fer en cas que arribin a la conclusió que sí, la qual cosa requereix de tot un seguit de pràctiques i actituds parapolicials per part dels pares.

El segon dels documents, prové de la Junta de Andalucía i té per títol Atrévete con Internet. Educación Primaria. Una ullada superficial m'ha permès d'esbrinar que es tracta d'un manual que presenta tot això d'Internet ben explicat, d'una forma atractiva i llaminera, de tal manera que orienta i facilita a pares i educadors ajudar de forma responsable els seus fills en l'accés i l'ús d'Internet. Tanmateix era d'esperar que cada un d'aquests organismes elaborés el respectiu document. Nogensmenys no em puc estar de demanar si es una casualitat que el primer vagi en format .doc de Microsoft i l'altre, el segon, en format .pdf. Curiós, si més no. Ara només falta saber en quina línia s'inserirà l'equip de la UIB, si en la dels documents en format .doc o, ben al contrari, l'altra. I és que, fet i fet, comença a ser clar que no es tracta només una qüestió de forma ja que, pel que sembla, aquesta també condiciona el contingut. O és que va a l'inrevés això?

     22:50 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?