Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

29.11.03

Més sobre les jornades


La taula rodona final de les jornades sobre programari lliure i programari propietari va comptar amb algunes intervencions notables. Procuraré fer un resum per penjar a la web de les jornades, amb les altres ponències. Però avui m'agradaria remarcar una observació molt assenyada que va fer Amador Calafat, representant del projecte Xarxipèlag de la Conselleria d'Educació de la CAIB. L'afirmació del senyor Calafat, que jo ja vaig procurar que no passàs desapercebuda, anava en el sentit que el model de programari obert/lliure contribueix de forma decisiva a la regionalització dels beneficis econòmics de l'activitat econòmica vinculada a la informàtica. Poca broma.

La fotografia que acompanya aquest apunt és d'en Benjamí. Aquí n'hi ha més.

Escric aquest apunt mentre estic escoltant L'Internauta d'aquesta setmana, en el qual hi he intervingut com a convidat. Em serveix per comprovar, entre d'altres coses, que en Partal i en Jofre tenien tota la raó quan, durant el dinar, em feren broma sobre el fet que xerr molt. Massa, segons es miri.

     16:09 - [ enllaç ]


Perplexitat
Dimecres, dijous i avui han tingut lloc a l'Edifici Jovellanos del Campus de la UIB unes Jornades sobre Programari lliure i programari propietari. Organitzades per l'Associació de Joves Empresaris amb el suport del Consell de Mallorca i de la UIB, han comptat amb la participació de ponents notables com són representants de Linex d'Extremadura, de Microsoft, d'IBM i de la UIB, entre d'altres. A la web de les jornades hi ha les transparències d'algunes de les ponències. Són particularment notables les de Ricardo Galli de la UIB, les de Jaume Sans d'IBM i les de Javier González, del CEDIB-UIB.

La perplexitat ve de l'afluència de públic, difícilment explicable només a a partir del fet que aquesta assistència comptava com un crèdit de lliure configuració. D'entrada hi havia més de 270 inscrits i l'assistència no ha baixat dels 220, àdhuc un dia com avui que era festiu a la UIB. Per afegitó, la participació en els debats posteriors a a les ponències i a la taula rodona d'avui ha estat molt activa (en puc donar fe, atès que n'he estat el moderador). O sigui que l'èxit ha estat complet. La qual cosa deu voler dir que el tema és d'actualitat i que el programa ha estat atractiu. Semblava, per l'expressió de les cares dels assistents, que les seves expectatives no han estat defraudades. Va bé.

Per cert, en Ricardo quan va veure l'apunt d'ahir d'aquest bloc, em va recordar que el millor graffiti que ha vist mai va ser un que va aparèixer a Formosa, la ciutat d'Argentina on va nàixer, poc després del desbordament del riu Paraguay, vers l'any 1983. El graffiti deia No es que el rio crezca, sino que la Argentina se hunde. Acaba el seu comentari amb un lacònic i contundent comentari Clarivident, el tipus. Doncs això.

     00:37 - [ enllaç ]



27.11.03

Un graffiti
M'he passat la major part de les darreres 36 hores entre avions i aeroports. El primer bot de la sèrie va ser ahir, devers migdia, a Barcelona. Desprès, cap al tard, vaig anar a Madrid a agafar un avió cap a Las Palmas, des d'on he tornat avui, també via Madrid, però sense passar per Barcelona aquesta vegada. El motiu del viatge a Las Palmas era participar a la presentació del concurs de redacció multimèdia El escritnauta el qual, per primera vegada, es farà enguany també a les Canàries. La primera edició a les Balears va ser l'any passat i la setmana que ve hi haurà la presentació de la segona edició. Aquí es diu L'escripnauta (una web, aquesta darrera, on hi podeu trobar les redaccions presentades l'any passat). Els alumnes participants en aquests concursos de Banca March Jove elaboren les seves presentacions online amb una aplicació elaborada als efectes per un equip del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB fent servir programari lliure, esclar.

Per cert, el graffiti al qual al·ludeix el títol d'aquest apunt és un que he vist avui per un carrer de Las Palmas. Estava just davall una placa de marbre d'aquestes que serveixen per recordar que en aquella casa hi va viure algú notable, és a dir, una d'aquelles que comença amb la frase Aquí vivió fulanito de tal .. i, tot seguit, una referència dels mèrits que el fan important. El graffiti recordava que, a més en aquella casa hi havia viscut gent amb d'altres mèrits, com és y el cabrón de su nieto. Tot compta.

     22:46 - [ enllaç ]



25.11.03

I ara, perseguiu-me
No sé si se'n recorda gaire gent, però ja fa un parell (mallorquí) d'anys que un adolescent nòrdic va deixar bocabadat el món de les tecnologies digitals quan va fer públic el supersecret codi emprat per fer els dvd's. Ho havia aconseguit per enginyeria inversa (dit a l'engrós: una cosa com ara llegir directament els bits) i, naturalment, fou immediatament denunciat davant els tribunals americans, un plet que encara avui no ha estat resolt. Doncs bé, aquest mateix personatge, sembla que ha aconseguit fer un hack per poder eliminar les restriccions de còpia que té la música que hom es pot descarregar de la web de pagament d'Apple iTunes i, ja que hi era, l'ha penjat a la seva plana web amb un títol espectacular: I ara, posau-me plet amb el telegràfic text que segueix:

So sue me
Jon Lech Johansen's blog
Fri, 21 Nov 2003
QTFairUse

QTFairUse: QuickTime for Windows AAC memory dumper.


El títol del programa deixa ben a les clares quin és el seu objectiu: no es tracta tant d'un campi qui pugui com de facilitar un bon ús de les possibilitats que les tecnologies digitals posen al nostre abast, limitades de forma absurda per interessos anacrònics contraris a l'esperit de la nostra era. De passada, deixa clar una vegada més que els intents de limitar les possibilitats de còpia són contra natura en el context d'una tecnologia per a la qual no hi ha diferències essencials entre reproduir i copiar.

Tot aquest afer m'ha recordat que justament el plet que li varen posar les productores va inspirar un concurs per veure qui era capaç de trobar un mètode per fer públic el codi dels dvd's sense tenir problemes legals. Els guanyadors: els advocats de les productores que, quan varen posar la demanda, no varen pensar a demanar secret de sumari, la qual cosa va permetre accedir a aquest codi i sense problemes legals a tothom que va voler.

P.S.: Ahir em vaig dur una alegria quan en Benjamí em va telefonar per dir-me que havia vist exemplars La seducció ... a la llibreria de El Corte Inglés de Palma. I és que, de vegades, basta ben poc. Tot i que s'ha de dir que per a les petites editorials resulta certament difícil aconseguir tenir presència en aquests llocs, un mèrit que s'ha d'atribuir al distribuïdor. Per cert, hi ha un capítol que parla de l'episodi del concurs, el que du per títol justament Els codis

     18:48 - [ enllaç ]



23.11.03

Matemàtiques i música
Segons he sabut avui -gràcies una vegada més a un oportú missatge d'en Ricardo- hi ha una empresa de nom Poliphonic HMI que ven un algorisme que prediu si una determinada cançó serà o no un èxit de vendes. Pel que sembla, l'algorisme en qüestió està basat en l'anàlisi de les cançons que han arribat a estar entre les trenta més venudes dels darrers cinc anys. Han aplicat tècniques matemàtiques de classificació i d'aquí han extret les característiques essencials que fan d'una determinada cançó un èxit de vendes. D'aquest procés han pogut distingir divuit classes diferents de cançons que han estat èxits. Ateses les meves circumstàncies personals, hauria d'estar content i joiós per aquesta notícia, sobretot després de llegir la conclusió d'aquest article que el que ens ha posat sobre la pista de la tècnica matemàtica de predicció:

You know how it is when you're jamming with your band, and you're just a few "underlying mathematical patterns" away from greatness. Polyphonic HMI hopes to help. You want to be a pop star in the 21st century? Better start studying your calculus.

Doncs això: la matemàtica indica el camí de l'èxit musical. Tanmateix, i perquè no sigui dit, no em puc estar de demanar-me que hauria dit l'algorisme de Polyphonic HMI si, en el seu moment, l'haguessin interrogat sobre les possibilitats de Love me do o qualsevol dels primers èxits de The Beatles.

     22:51 - [ enllaç ]



22.11.03

Mòbils, radars i salut
Amb aquest títol, el mes d'agost de l'any passat, la revista Spectrum de l'IEEE publicava un interessant article de Raymond S. Kasevich, un informàtic que fa feina en una empresa de tecnologies mèdiques. La tesi de Kasevich és ben simple i regiradora: en tot això dels possibles riscos per a la salut vinculats a les radiacions electromagnètiques, els estàndards actuals i que fixen quins són els nivells mínims de radiació que no són perillosos, estan calculats a partir de la base que els efectes perjudicials per a la salud humana només podrien ser conseqüència de l'escalfament que aquestes ones produeixen. Per afegitó, sempre segons aquest article, aquests estàndards només estan calculats a partir de l'exposició de tot el cos a les radicacions i no d'òrgans específics o de parts del cos, com el cap. Tanmateix, estudis recents posen de manifest que els camps electromagnètics vinculats a aquestes ones produirien també d'altres efectes derivats del fet que, al nivell molecular, les forces electromagnètiques es converteixen en forces mecàniques que poden moure, reorientar i fins it tot alterar, les molécules i els ions -o les seves distribucions- en el cos humà.

Conclou Kasevich que no es tracta de fer cap casta de marxa enrere, sinó de redefinir els estàndards de perillositat d'exposició a les ones electromagnètiques d'acord amb els usos actuals de tota casta d'aparells. Dit altrament, es tracta d'aconseguir dissipar els dubtes i pors sobre la salud que, amb tota raó, genera aquesta exposició, la qual, encara forma part dels anomenats riscos fantasmes, és a dir, d'aquells riscos pels quals encara no s'ha pogut demostrar de forma fefaent la relació entre la causa (radiacions electromagnètiques) i l'efecte (alguns tipus de càncer).

Diu més coses, però seria massa llarg reproduir-les aquí. Malauradament, aquest enllaç només és accessible pels socis de l'IEEE. La referència completa de l'article és aquesta: R.S. Kasevich: Cellphones, Radars, and health. I.E.E.E. Spectrum, Agost 2002, p. 15-16

P.S.: Per cert, les sigles IEEE identifiquen l' Institute of Electrical and Electronics Engineers, una associació professional sense ànim de lucre, de caràcter tècnic i que agrupa més de 380.000 membres de devers 150 països.

P.S. 2: Després de fer aquest apunt, també he penjat a la web del llibre La seducció de les noves tecnologies alguns articles que vaig escriure -ja fa temps- relacionats amb aquest tema dels riscos fantasmes. En particular, aquest conté la definició de risc fantasma. Naturalment, els trobareu a l'apartat primer (Una senyora ...) de la plana En teniem més però no hi cabien.

     17:53 - [ enllaç ]



20.11.03

Les campanyes de l'OCB
Gràcies a un missatge de Dani Ruiz de BULMA he tengut notícia avui de la campanya de l'Obra Cultural Balear a favor d'una televisió autonòmica integrament en català. Teòricament en aquesta web vos podeu adherir a aquesta campanya i a d'altres similars. Malhauradament, com passa en d'altres àmbits, sembla que no hi ha la mateixa sensibilitat respecte de l'ús de formats i programari propietaris, com han pogut comprovar recentment alguns membres de BULMA. Tanmateix, aquesta vegada he trobat que calia fer-ho saber als de l'OCB i, per això, els he enviat aquest missatge:

Hola,

Som en Llorenç Valverde, soci de l'OCB. Avui quan he anat a signar el manifest sobre la
televisió autonòmica he observat que teniu dos documents en un format propietari, la qual cosa
obliga a tenir un programari determinat a tots aquells que, com jo mateix, els vulguin
llegir. Vos agrairia que prenguessiu en consideració obrir a tothom -sense discriminacions-
el contingut d'aquests documents, per la qual cosa només cal que feu servir formats oberts
i no propietaris. Cas que necessiteu assessorament al respecte, estaré encantat de fer-vos arribar
els detalls que fan al cas. Esper que entendreu que, al capdavall, no hi ha gaire diferències
conceptuals entre la discriminació lingüística i la que suposa l'ús de formats propietaris en
informàtica.

Qued a la vostra disposició, ben cordialment

Llorenç Valverde.

P.S.: Per descomptat que aquesta observació no ha suposat cap obstacle per adherir-me
de fet a les campanyes contra la discriminació del català.


Ara veurem si diuen alguna cosa o rectifiquen. Mentre tant, no fa res si vos hi adheriu, al manifest, vull dir.

     21:16 - [ enllaç ]



18.11.03

Calendaris, mòdems, blocs ...
Diumenge passat i amb aquest títol vaig rebre un correu d'en Pere Quintana -menorquí, estudiant de Física a Barcelona- i que també té un bloc actiu just aquí. Efectivament, el seu missatge comenta els meus apunts que tracten d'aquests tres temes. Amb el seu permís, pas a reproduir-ne alguns dels paràgrafs. Sobre els calendaris, i després de repetir la reflexió de Gould que conforma l'apunt de dia 15 d'aquest mes, i amb tota la raó del món, diu:

Tot i això Déu ens ha fet el favor de fer una llei de la gravitació (oblidem-nos de la relativitat) on l'exponent és precisament un 2. Un nombre natural, ni més ni menys. Podria haver estat una fracció o, fins i tot, un nombre irracional! Però no. No ha estat així. Pot ser Déu es va cansar de fer-nos jugar a fet i amagar i ens va deixar alguna llei senzilla i clara. Sorprenent.

No deixa de ser igualment rellevant l'esment/correcció que fa a la meva afirmació de l'apunt de dia 12 sobre l'obsolescència dels mòdems:

En quant als mòdems... Encara som uns quants que sentim el to de del mòdem a diari, ens agrada aferrar-nos a la que ha estat la banda sonora de la xarxa, des dels seus inicis fins ara. Bé, essent clars, no és que ens agradi, és que som estudiants. Per sort, a la xarxa triomfen els blocs, la paraula escrita, i per això fins i tot el mòdem de 1200 bps seria suficient.

Jo no tocaria haver oblidat que els estudiants universitaris no sempre tenen accés en condicions a la xarxa. Més enllà de les sales d'usuaris, que afortunadament ja comencen a ser habituals a les universitats d'arreu, hi hauria d'haver un reconeixement explícit com un dret de tots els estudiants d'accedir en condicions a la xarxa també a les seves residències i mesures per fer-lo efectiu. Sembla que, tot sovint, oblidam el seu protagonisme. I així li vaig dir al meva resposta.

Diu moltes més coses en Pere sobre neologismes i traduccions barroeres, ensems que m'expressa la seva satisfacció per la meva adopció del terme bloc, coses totes elles en les que també estem completament d'acord. Finalment em diu que

... és tot un plaer llegir el teu bloc.

I, per descomptat, per a mi és tot un plaer rebre missatges com el teu. Gràcies.


     19:43 - [ enllaç ]



17.11.03

La soledat
No vaig tenir la sort de conèixer personalment en Guillem d'Efak, però ell va tenir la gentilesa de fer-me arribar un exemplar del seu magnífic llibre de poemes La ponentada gran amb una dedicatòria personal i entranyable. Aleshores ja estava malalt, encara que vivia a ca-seva. La seva malaltia irreversible el va dur a una clínica on la preparació per a la mort, tasca que abans feien en exclusiva els capellans, semblava estar compartida amb psicòlegs. En Toni Artigues avui m'ha contat que una vegada que el va visitar tot just se'n acabava d'anar la psicòlega de torn. En Guillem el va escometre amb aquestes paraules:

No hi ha res que m'emprenyi més que et fotin la soledat i no et facin companyia

Una gran veritat que en Guillem, com tantes d'altres coses, va expressar amb la bellesa d'aquestes simples i contundents paraules.

Aquesta també és una bona ocasió per recordar i recomanar l'excel·lent biografia que en Tomeu Mestre va fer d'en Guillem d'Efak: Balada de Guillem d'Efak. (Menjavents, 22. Ed. Documenta, Palma 1997)

     15:18 - [ enllaç ]



15.11.03

Polissonades
Ahir, en el context de la setmana de la ciència, vaig anar a l'Institut Na Camel·la de Manacor. Vaig parlar de La màgia de les matemàtiques, amb l'inestimable ajut de l'ànec Donald. Sí, en Donald, el de Walt Disney. Evidentment no va poder venir en persona i, per això, l'ajut va ser per mitjà del memorable vídeo Donald en el País de les Matemágicas (només tenc la versió doblada al castellà). L'avinentesa em va servir per recordar i explicar als alumnes que varen venir a la xerrada el brillant paràgraf de Stephen Jay Gould a Mil·lenni relatiu a les dificultats de la humanitat per fer un calendari com cal. El paràgraf és aquest:

... dia com a rotacions de la Terra, llunacions (nosaltres definim els mesos de manera lleugerament diferent, i ho fem per raons interessants) com a revolucions de la Lluna al voltant de la Terra, i anys com a revolucions de la Terra al voltant del Sol. (Déu que és inefable, matemàticament incompetent o simplement un comediant pel que fa a aquest tema, també va disposar aquests cicles primaris de manera que cap d'ells funcionés com un múltiple senzill de cap dels altres.

Sembla talment com si la natura hagués fet la polissonada de plantejar-nos una espècie de joc de conions d'amagar (en castellà: escondite). Les matemàtiques han estat l'eina essencial que ha donat als humans alguna possibilitat de reeixir en aquesta partida i d'aquí la seva màgia. De fet, Galileu ho va dir més fi: Les matemàtiques són l'alfabet en el qual Déu ha escrit els secrets de l'Univers. Tanmateix sembla que hi ha d'altres secrets que també estan codificats amb l'ajuda de les matemàtiques.

L'experiència d'ahir a Na Camel·la va ser molt interessant, com també ho va ser l'anada a l'Institut Josep Sureda i Blanes de Palma del dillus passat i amb el mateix objectiu. Esper que també ho hagi estat pels alumnes.

     19:01 - [ enllaç ]



13.11.03

Des de Terrassa
Avui he tengut un interessant intercanvi de missatges amb un seguidor del programa de ràdio Mallorca en xarxa. Aquest ha estat el primer:

De: Ramon Bertolín i Purtí
Data: Dj 13 nov, 2003 10:44:57 AM Europe/Madrid
Per: lvalverde@lvalverde.net
Assumpte: Llibre: "La seducció de les noves tecnologies"

Hola Sr Valverde,
he vist el llibre en la seva web i també vaig escoltar el programa de ràdio de "Mallorca en xarxa", en el qual, es parlava sobre el llibre ...


Més endavant diu:

...Ahir vaig anar a una llibreria per comprar el llibre però només van localitzar que hi havia editada una sola còpia. M'agradaria saber si hi ha previsió de fer-ne més còpies i quan estaran disponibles.
Moltes gràcies.
Ramon


Dos missatges més tard, devers les 11:20, ja havíem aclarit un petit detall: jo visc a Terrassa (Barcelona) i vaig anar a una llibreria de Terrassa i van buscar per ISBN i no els hi sortia pas en la seva base de dades i mirant per internet van trobar el llibre a partir de la editorial, Hiperdimensional Edicions, i segons constava només apareixia que s'havia editat un llibre.

Efectivament, Les seduccions és el primer llibre d'aquesta editorial. Ho hem aclarit i l'he posat en contacte amb el distribuidor, que l'hi farà arribar. També hem aclarit que va venir l'any passat a les jornades de BULMA i allà ens vàrem conèixer, la qual cosa ja m'ho havia suposat quan m'ha dit que era de Terrassa, atès que recordava molt bé quan es va presentar l'any passat i, francament, no crec que hi hagi a Terrassa gaire seguidors del programa.

Missatges com aquests són molt i molt d'agrair, especialment perquè conté afirmacions com aquesta:

... vostè sembla que tingui paraules màgiques per a que la gent sàpiga captar totes les idees.

O sigui, moltíssimes gràcies Ramon.

     21:20 - [ enllaç ]



12.11.03

Retorn al passat
Ahir vaig tenir la possibilitat d'experimentar un viatge cap enrere en el túnel del temps. Resulta que l'hotel de Barcelona on he passat la nit no hi havia cap altra possibilitat de connectar-se a Internet que fer servir la xarxa telefònica commutada. Afortunadament, el meu portàtil pertany encara a l'època de transició entre dues tecnologies, de fet tres. Vull dir que, a més del port ethernet i de la tarja wireless integrada (és a dir, la connexió sense fils), el meu ordinador encara conserva restes de tecnologies obsoletes en forma de módem. Tanmateix vaig fer diversos intents -fallits- per fer servir de forma paràsita una xarxa wireless que hi havia per allà, però no va poder ser, entre d'altres coses perquè aquesta xarxa no tenia sortida cap a Internet. Total que no em va quedar altre remei que provar la connexió d'un temps, és a dir amb el módem i és aquí on va començar el retorn al passat remot de quan aquesta era la forma habitual, i ben bé única, d'accedir a Internet. Vaig tornar a experimentar la sensació que produïa escoltar els sorollets inicials propis d'aquesta forma de connexió, acompanyats de la incertesa per saber si l'intent tendria èxit o hauria de tornar a provar-ho i quantes vegades. En resum una cosa que no havia fet des de feia una eternitat, és a dir, encara no dos anys. L'ADSL va eliminar aquests sorolls i, gaire bé sense temps a gastar els cables d'ethernet, la tecnologia wi-fi ens ha duit on som ara. De fet, ja tenc un estri que només té l'opció de connexió sense fils: una agenda electrònica que em van regalar aquest estiu dos bons amics. Doncs això, avui tocava aquesta espècie d'homenatge als módems que tan bon servei varen fer i que ja han quedat ben bé arraconats.

Per cert, els primers módems eren com el de la foto de l'esquerra: calia posar l'auricular del telèfon en els forats corresponents i ja estava (o no). Diuen que, alguna vegada, arribaven a funcionar i tot. La imatge de la dreta correspon a un dels primers módems electrònics, uns que aconseguien l'esgarrifosa velocitat de 1200 (i no derrapaven). Diuen que una ADSL domèstica d'avui hauria d'arribar a 256K i, de fet,anant bé no passen d'uns 180K (unes 150 vegades més). La foto del módem acústic està agafada d'aquesta web

     22:41 - [ enllaç ]



10.11.03

Un programa sorpresa
Amb l'excusa que som molt difícil de sorprendre, resulta que mai no m'han fet cap festa sorpresa, però avui n'Araceli i en Benjamí me'n tenien preparada una, ben bé no era una festa sorpresa, sinó un programa sorpresa i han convertit Mallorca en xarxa, l'espai que tenim cada dilluns a Ona Mallorca, en un monogràfic sobre el llibre. Sense dir-me res, havien convidat en Llorenç Capellà, en Toni Bibiloni i en Ricardo Galli. Ja vos podeu imaginar la cara que han posat que he arribat a l'emissora dient A ver si hoy hablamos de mi libro i la cara que m'ha quedat quan han començat a arribar els convidats. No sé si el programa ha quedat bé, però a mi m'ho ha semblat i ha estat una autèntica festa. Gràcies a tots.

Per cert, ahir vaig fer una mirada superficial al diari El Mundo, i per això mateix no em vaig adonar que el titular deia mentor de tecnócratas i no el que dic a l'apunt anterior, és a dir mentor de las nuevas tecnologías. Així d'entrada, sembla com a més despectiu que l'original i, sense cap casta de dubtes, n'és, la qual cosa no deixa de ser certament contradictòria amb l'elogi del dijous en el mateix diari. Però avui, quan algú m'ho ha fet notar, he tirat mà del diccionari de l'IEC, i segons aquest, això de mentor de tecnócratas vendria a voler dir que som una persona que fa de conseller i guia d'altres persones que exerceixen el poder polític en virtut de la seva preparació; la qual cosa, per ella mateixa, no sembla gaire dolenta, ans al contrari, m'atribueix capacitat per aconsellar i guiar gent preparada i que comanda. Tanmateix, això em fa pensar que la mirada superficial meva no ha estat, en qualsevol cas, ni la única ni, sobretot, la més superficial.

P.S. 1: Divendres vaig tenir resposta del president de 9! que comentaré aviat.
P.S. 2: Podria ben ser que demà no hi hagués apunt, atès que he d'anar per feines diverses a Barcelona.


     22:18 - [ enllaç ]



9.11.03

Blogs perillosos
He trobat a Vilaweb una traducció simple i contundent de blog com és bloc. Segons l'Alcover-Moll, un bloc és, entre d'altres coses, un quadern o llibreta apaïsada. Ara pot ser electrònic, virtual, o ... , però no deixa de ser un lloc per fer-hi apunts per comptes de posts. A veure si la iniciativa tira endavant i, en poc temps, l'IEC l'adopta com a bona, cal esperar que amb més acceptació que programari i maquinari. Per cert, divendres algú em va fer notar que en el cas dels humans i per a determinades situacions, la natura ha estat prou sàvia com per fer possible que la progressiva i natural degeneració del maquinari humà sigui substituïda per un programari -humà, també- que millora amb el temps. El comentari -per donar més pistes- va sortir en el context d'un benerar de gent de la meva quinta.

Un altre dia hauré de parlar de la que ha estat la notícia de la setmana relativa als blocs i que no és d'altra que l'acomiadament d'un empleat de can Gates perquè al seu bloc personal va posar una foto que mostrava com descarregaven ordinadors Apple G5 en unes dependències de Microsoft. El subtítol era molt clar: A Microsoft també volen G5. Tot i que la persona afectada assegura que es tracta d'un bloc personal que només miren amics i coneguts, l'han marxat per violar el compromís de confidencialitat que havia signat com a empleat de Microsoft la qual cosa, sigui dit de passada, ha fet que el seu bloc hagi deixat la intimitat familiar per esdevenir un dels blocs més famosos del moment.

Per cert, Diari de Balears i Última Hora, amb titulars que destaquen la meva afirmació que sense tecnologia no hi hauria cultura, i El Mundo de Balears amb el De candidato a Rector de la UIB a mentor de las nuevas tecnologias dediquen espais significatius a les entrevistes que em van fer amb motiu l'aparició del llibre La seducció de les noves tecnologies. Una vegada més gràcies a tots per la consideració i comentaris.

     22:32 - [ enllaç ]



6.11.03

El carter sempre truca dues vegades
Fins i tot si es tracta del carter electrònic. Des del darrer post he rebut dos correus electrònics ben interessants i singulars (cada vegada resulta més difícil separar els correus de debò dels que integren el nostre voluminós spam quotidià de cada dia). Un d'aquests correus venia de França, i era d'un petrer que fa un postdoc a Montpellier que estava interessat en accedir a l'article original de Bruce Sterling, publicat al Technology Review del MIT, del qual parlava a la meva columna d'ahir del Diari de Balears sobre tecnologies que haurien de desaparèixer. Li vaig enviar immediatament, esclar, sobretot si teniu en compte que a les 10 del matí ja havia llegit el meu article i m'havia enviat el seu missatge.

L'altre email l'he rebut avui i era del president de 9! relatiu al meu post en el qual em feia ressò de l'aparició d'aquesta associació d'estudiants de la UIB. Sembla que no li han agradat gaire alguns aspectes del meu comentari i hem començat un petit debat en el qual intent explicar-li que gairebé tot ho ha agafat pel cantó que no tocava. Com que aquest debat encara és obert, ja que encara no he rebut la seva resposta, no en donaré gaire detalls, per ara. De tota manera he de reconèixer que segurament te raó quan diu que m'he passat amb la qüestió del bilingüisme, ja que tota la seva web està íntegrament en català. De tota manera el meu comentari haurà servit per que em deixassin ben clar quina és la seva llengua vehicular. Quan tengui la resposta a les meves altres observacions -i la corresponent autorització del president- en donaré més detalls d'aquest interessant intercanvi.

Sigui dit de passada, aquest dies he rebut més correus electrònics interessants. Fins i tot n'hi ha algun que no sé com l'he de contestar. Ni tan sols sé si l'he de contestar. Però això són figues d'un altre paner.

P.S.: Per cert, a l'edició local de El Mundo hi ha un curt -amb foto- sobre l'aparició de La seducció de les noves tecnologies. Diu que he presentat un llibre que recull la seva obra periodística dedicada a reflexionar amb intel·ligència la, com diu el títol de l'obra, "seducció de las noves tecnologies". Gràcies.

     22:29 - [ enllaç ]



4.11.03

Guaita qui guaita!

De tant en tant, faig una ullada als logs d'aquesta bitàcola, la qual cosa em permet saber les adreces IP de llur visitants. I això m'ha donat algunes sorpreses, com les que se'n poden derivar d'aquesta llista:

IP Location: China - Access Network
address: Floor #3, Building A, ZhongGuanCun Sci-Tech
address: Development Mansion, South ZhongGuanCun Street, Beijing 100081,China.

Ja sé que una flor no fa estiu, però és que són força reincidents. Per altra banda, hi ha aquests altres, igualment exòtics:

IP Location: China - Chinanetcenter Ltd
address: Fl.7,China Overseas Building, No.398,Mid,Huaihai Rd., Shanghai

IP Location: Korea, Republic Of - Korea Telecom
address: 128-9 Yeong-Dong Jongro-Ku Seoul

També hi ha moltes IP ubicades als Estats Units, la qual cosa, sigui dit de passada, no toca venir gaire de nou, tot i que no sigui immediat esbrinar-ne les raons de llur visites. Per contra, d'aquests sembla estar més clar quins puguin ser els motius de les seves entrades, a més de les poques feines, esclar:

IP Location: Canada - On - Newmarket - Canadian Mental Health Association York Region

Però, d'aquests altres, algú me'n podria donar una entresenya?

IP Location: Spain - Madrid - Madrid - Direccion General De La Guardia Civil


     19:45 - [ enllaç ]



3.11.03

Una altra de l'altra UIB (la de Batam)
Avui he sabut que a un alumne amb problemes crònics de salut li van dir que havia de triar entre el tractament o les pràctiques d'una assignatura dels seus estudis, una actuació típica de la UIB (la de Batam vull dir: vegeu el post de dia 17 d'octubre). El més curiós és que davant aquesta casta d'actuacions, sembla que la majoria d'alumnes prefereixen callar i així evitar possibles represàlies. I deu ser per això que la Sindicatura de Greuges no pot actuar. Tanmateix, si algú em demana més detalls, no els podria donar perquè la persona interessada -igual que la que va haver de deixar la feina per poder fer les pràctiques- no vol de cap manera ni que s'esmenti la seva situació. O sigui que, per ventura es tracti d'una llegenda urbana, però en qualsevol cas, siguin certes o no, aquestes coses no ajuden gaire a la imatge de la UIB i seria bo que algú amb autoritat fes alguna cosa bé per evitar les situacions d'abús, o si aquestes no són certes, per treure qualsevol casta de credibilitat a aquesta remorologia. Mentre tant, tots seguirem tenint el que tenim, que deu ser el que ens mereixem.

     21:34 - [ enllaç ]


Què volen aquesta gent...
... que de matinada envien aquests missatges?:

De: José Miguel Gómez García
Fecha: Lun 3 nov, 2003 1:20:22 AM Europe/Madrid
Para: (llista de destinataris suprimida)

Asunto: Nova Organització Universitària.. UIB
Visita nuestra web
http://www.novaorganitzaciouniversitaria.com
Hasta pronto.


És fàcil d'esbrinar el que volen: s'acosten eleccions de tot -manco de rector- sempre que el Consell de Govern de la UIB aconsegueixi el quòrum necessari per aprovar la normativa electoral, cosa que no va passar el passat dia 27 d'octubre a la reunió extraordinària convocada a l'efecte. Total, que la nova associació 9! deu voler ser-hi i ara no val badar. Fins i tot jo diria que el retard no els deu anar gaire malament. Ells no ho diuen a la seva web, on sí expliquen els seus objectius i procedència- però tot indica que s'articula, essencialment, a l'entorn dels estudis del Jovellanos, que és el lloc de procedència del seu president. Justament amb en José Miguel Gómez vaig tenir oportunitat de parlar llargament durant la passada campanya a rector -i quan la discussió dels estatuts- i per això no m'ha sorprès gaire aquest moviment. De moment han aparegut anunciant taules rodones i conferències i semblen tenir recursos ja que, a més de la web, han sembrat el campus de propaganda.

Per cert, semblen estar a la moda imperant del bilingüisme, la web està en català però el missatge que l'anuncia està en castellà.

     19:56 - [ enllaç ]



2.11.03

El País, avui
He quedat astorat quan avui -sense cap casta d'avís previ- he vist en El País, a la secció setmanal de n'Andreu Manresa sobre les Illes, una referència al llibre, la qual cosa vol dir, si fa no fa, que ell el va tenir abans que jo mateix i que demostra, una vegada més, l'habilitat d'aquest periodista felanitxer. Aquest és l'nici de la referència:

"Desde la cama podía oir los esfuerzos que hacía mi padre, después de una larguísima y dura jornada de trabajo, para enseñar a leer a mi madre". Cita de un texto del catadràtico Llorenç Valverde García en su compilación La seducció de les noves tecnologies (Hiperdimensional Edicions, 2003), libro con portada de Guillem Mudoy, psicòlogo y pintor privado.

Francament, la resta de la referència és massa elogiosa (a la meva persona i circumstàncies familiars) com per reproduïr-la aquí, sempre podeu acudir al diari. Val a dir que la cita està feta en el context d'una crítica a unes declaracions -no gaire afortunades- de la Presidenta del Consell de Mallorca en les quals vinculava augment de l'analfabetisme i emigració.

De tota manera, el que no es pot negar és que això del llibre ha estat arribar i moldre.

     16:46 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?