Llorenç Valverde - Weblog
Llorenç Valverde

31.10.03

El llibre, a la fí!



S'ha fet esperar, però finalment ahir em va arribar el primer exemplar del llibre La Seducció de les Noves Tecnologies. Inicialment jo havia suggerit el títol alternatiu Les Seduccions de la Tecnologia Informàtica (1998-2001 i alguns anteriors), però els editors varen creure més convenient l'altre. La qual cosa, sigui dit de passada, ha provocat més d'una pregunta d'incredulitat per part d'amics i amigues que m'han sentit dir, per activa i per passiva, que això de noves tecnologies no era un nom escaient, en tant que s'aplica habitualment a les tecnologies de la informació i de la comunicació, siguin noves o velles, i deixa fora altres tecnologies que són noves però no pertanyen a aquest tipus.

En dies successius anirem afegint -a l'apartat corresponent- més detalls sobre el llibre, com per exemple, l'índex, la presentació i, sobre tot, tal com s'anuncia a aquesta darrera, aquells articles que finalment no han anat a parar al llibre. Tenim un nom i tot per a aquesta secció de la web: En teníem més, però no hi cabien!.

Doncs això, de mica en mica anirem omplint la pica.

 

 

     16:22 - [ enllaç ]



29.10.03

Una enquesta que retorna (com l'all)
Si no vaig errat, un diari de Palma es feia avui ressò d'una enquesta segons la qual un poc més de la mitat dels usuaris de pc's maltracten els seus ordinadors. Fet i fet, m'ha semblat -per algunes dades- que és la mateixa que em va inspirar, el passat mes de febrer, aquest article de L'Observador del Pla de Mallorca. Avui, vista la plana web de l'empresa que va subscriure aquesta enquesta, convé dir que està més clar que mai on cal buscar la raó última d'aquests maltractaments, els quals -sigui dit de passada- són injustificables, com qualsevol casta de violència.

Maltractats
Segons una enquesta feta per Sosmatic i publicada a finals de gener, quan les coses no van bé, un 32,2 per cent dels usuaris donen cops als ordinadors, i un 16,5 per cent li xerra gruixat. Tot això sense comptar que un 51,3 per cent confessaven que alguna vegada havien tengut ganes destrossar el seu ordinador. Si va a dir veritat, aquestes xifres no em venen de nou tant com saber qui eren i d'on sortien els autors de l'enquesta. Es tracta d'una empresa que, entre d'altres coses, ofereix assistència tècnica a domicili per resoldre els múltiples problemes que els ordinadors casolans poden presentar: instal·lar maquinari i programari nou, reinstal·lar el sistema operatiu i tota aquella casta de capricis i arbitrarietats que són tan i tan familiars als usuaris d'un sistema, diuen que operatiu, i que està molt i molt estès. Els de Sosmatic creuen haver descobert una nova forma de negoci consistent en oferir una espècie
d'iguala que, per comptes de ser mèdica, és informàtica. Per només una cosa com ara un euro a la setmana, a determinades ciutats, és possible tenir a l'abast un telèfon on demanar ajuda a domicili. I l'enquesta és la peça clau del llançament publicitari d'aquesta empresa, la qual, si triomfa, cal suposar que significarà un gran descans per aquesta nombrosa comunitat formada per veïns, cunyats, coneguts i saludats que incautament han deixat saber que són un poc entesos en informàtica i són requerits en els moments més inoportuns -com el dia de Nadal horabaixa- per resoldre tota casta d'estúpids problemes d'aquesta casta. Ara estan bé d'enhorabona ja que, amb una mica de sort, podran donar un telèfon d'ajuda i seguir fent la seva. Encara que només fos per això, beneïda sigui l'enquesta i l'empresa que diu que l'ha feta.

     22:40 - [ enllaç ]



28.10.03

Voltaire

Entre les reaccions airades i les declaracions desaforades relacionades amb algunes de les notícies d'aquests dies, he trobat a faltar -de fet ja fa estona que ho pens- que es ben necessari que algú hi posi seny i recordi el que va dir Voltaire, ja fa molts d'anys:

No estic d'acord amb el que dieu, però em barallaria per tal que ho poguéssiu seguir dient

Bé, esclar que, a més de dir-ho, hauria d'actuar en conseqüència. Potser sigui una perogrullada, però trob que algú ho havia de recordar, ja que és un dels millors antídots contra el virus del pensament únic que sembla haver-ho contaminat tot de forma irreversible.

P.S.: Ahir era a Jun (Granada), un poble de 2500 habitants amb un ajuntament que va declarar, el desembre del 1999, l'accés a Internet com un dret bàsic i universal. I més enllà de declaracions grandiloqüents, des d'aleshores ençà, ha fet molt per apropar la gestió municipal a tots els seus habitants amb l'ajut de les tecnologies de la informació. Qui sap si, al capdavall, aquestes tecnologies, juntament amb el reforç de la identitat, seran de debò una de les eines més importants per lluitar contra la propagació d'aquest virus maligne del pensament únic.

     16:06 - [ enllaç ]



26.10.03

Una altra d'anxiolítics
L'estiu del 2002, vaig ser convidat a un sopar el qual hi havia molts de metges. Un d'ells va contar l'anècdota que recull l'article curt següent que va sortir publicat, aquell mateix estiu, a L'Observador del Pla de Mallorca, una publicació periòdica gratuita. La història dels peixos del llac Lewisville de Texas me l'ha feta recordar:

Ansietat
L'ansietat, a més de ser el motiu central d'una mítica cançó d'amor, és una de les malediccions de la nostra era. Una malaltia que ha generalitzat el consum de les medecines que l'haurien d'apaivagar, anomenades anxiolítics. Fa una partida d'anys que es varen acabar d'instal·lar entre tots nosaltres, deprimits i passadors de pena compulsius, de la mà de l'èxit aclaparador del Prozac, l'anxiolític i antidepressiu estrella d'una nova generació que va inspirar llibres com "Tot escoltant el Prozac" o, el més recent, "Més Plató i menys Prozac" un títol que ja és, en ell mateix, tota una declaració de principis i un crit epicureà en contra de l'hedonisme associat a llur consum. Justament per la creació de sensació de felicitat i de plaer que genera, el Prozac també fóu presentat com una droga de disseny en alguna pel·lícula. Del poder que, en general, tenen els anxiolítics n'és una bona mostra una anècdota que vaig sentir l'altre dia de boca d’un metge, que explicava com, fruit d'un mal entès, afavorit per una consulta de carrer, un pacient que tenia mal de queixal va obtenir, per comptes de l'escaient antibiòtic contra la inflamació, un anxiolític de nom semblant i bastant potent. Total que el pacient va prendre l'anxiolític en dosis de antibiòtic fins que, passats un dies, el metge va col·legir que alguna cosa no acabava d'anar bé quan, una altra vegada pel carrer, li va demanar al pacient si el queixal encara li feia mal. L'amo, tot cofoi, va contestar, "Sí que me'n fa, però me'n fot bé! O sigui que els anxiolítics també duen camí d'acabar amb la maledicció bíblica del dolor. Quan se'n temin segur que el seu consum serà posat a la llista de pecats capitals. Hi posaria messions, si no fos perquè, com el pacient de la contarella, jo també me'n fot. Amb anxiolítics o sense.
Llorenç Valverde

     21:31 - [ enllaç ]



25.10.03

Peixos feliços

La fotografia de la dreta mostra una posta de sol al Lake Lewisville, al nort de Dallas. Bryan Brooks, investigador de la Baylor University de Texas ha descobert que les aigues d'aquests llac contenen fluoxitina -l'ingredient actiu del Prozac- que està sent assimilat pels peixos (esquerra) que viuen en aquest llac . Aparentment, la fluoxitina hauria arribat a les aigues del llac a través d'una planta de tractament d'aigües residuals que no està preparada per filtrar aquest producte, sense que hi hagi altre via d'arribada de la fluxitina a les aigües brutes que les habituals, vull dir que no hi ha cap fàbrica ni res de tot això devora el llac o qualsevol dels rius que l'alimenten.
Bryan Brooks presentarà les seves troballes el proper mes a Seattle, en el decurs del congrés de la Geological Society of America, i tot i que ara està estudiant si el Prozac afecta el comportament dels peixos -si els altera la capacitat per cercar menjar, lluitar contra els seus depredadors i cercar parella- diu que els nivells de fluxitina són baixos.


És clar que la notícia ha generat bromes fàcils com la que descriu les aigües del llac plena de peixos nedant feliços i despreocupats, als quals no els fa res que els pesquin. Però més enllà d'aquestes bromes, la descoberta de Brooks posa en evidència la necessitat d'incloure en el tractament d'agües residuals els fàrmacs i derivats. I és que si hom no hi posa remei, anar a pescar a un llac com aquest i menjar-se el peix, en lloc de convertir-se en un substitut del Prozac passarà a ser una sofisticada -i ben bé sense competència- forma d'inflar-se d'antidepressius. Tot això sense tenir en compta les llegendes -urbanes o no- que parlaven del bromur a l'aigua dels internats i casernes. Algun malpensat podria intentar infectar de fluoxitina les aigües netes d'una ciutat per fer feliços els seus habitants.


Demà una altra història de Prozac, una que li va passar fa uns dos anys a un metge conegut meu.

     15:53 - [ enllaç ]



23.10.03

Intel·ligència Artificial, en català

La sisena edició del Congrés Català d'Intel·ligència Artificial va començar ahir i acaba demà. Entre d'altres coses, és la reunió anual de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial (ACIA). A més, aquest any la fèiem aquí i, com que n'he estat el coordinador general (un càrrec més aviat honorífic, ja que la feina l'ha venguda a fer tota na Bel Aguiló), per fer la presentació a la premsa vaig optar per ressaltar això de català, de manera que la festa va començar el diumenge al Diari de Balears (i crec que a la Última Hora), amb els titulars La Intel·ligència Artificial també parla en català i ha seguit avui en el suplement Campus del Diario de Mallorca amb el titular que he fet servir per títol d'aquest post. Així que ha anat bé, ja que els que hauran volgut hauran pogut veure tot això del bilingüisme des d'una altra perspectiva.

Avui teníem com a conferenciant convidat en Josep Amat que havia de parlar sobre les limitacions de la IA en Robòtica. Com sempre, en Josep ha estat clar, concís i extraordinàriament didàctic. Després ha tengut l'amabilitat de venir a parlar als meus alumnes de Les seduccions de la tecnologia informàtica i també ha estat brillant. Li he demanat permís per reproduir la imatge que acompanya aquest escrit (i que tocaria amagar un enllaç cap a un curt vídeo). Es tracta d'una aportació -crec que poc coneguda- de la Robòtica. Aquests tipus de foques robot estan construïdes de forma que poden aprendre a reaccionar -amb moviments acaronadors- només a l'estímul del seu propietari. S'han emprat -diuen que amb èxit- per ajudar a humanitzar alguns dels milions de nins orfes que hi ha pel món. Una tasca, aquesta de la humanització, que fan usualment els pares amb el seu contacte directe amb els nins. Tot i que l'acceptació d'aquesta funcionalitat és més que discutida, sembla que és millor que res. Tanmateix, qui sap si les recances tenen alguna cosa a veure amb alguns dels resultats d'un estudi fet públic aquests dies i que posen en evidència que un dels factors del fracàs escolar és la manca d'atenció dels pares. Ben mirat, no està clar que fes falta cap casta d'estudi per arribar a aquesta conclusió.

     18:04 - [ enllaç ]



21.10.03

El que crec i el que dic (i/o escric)

Segons he pogut veure avui aquí (Ull: l'enllaç caduca) Marshall McLuhan -sí, el de l'aldea global- va dir No estic necessàriament d'acord amb tot allò que dic, una frase que mereixeria, pel cap baix, una consideració anàloga a la de Grouxo Marx relativa a la seva pertinença a aquells clubs que estiguessin disposats a acceptar-lo com a membre. Tanmateix pot servir per a curar-se en salut, sobre allò que un hom pugui haver dit o escrit en un moment d'excés o incontinència (verbal, esclar). De tota manera, aquesta plana web dedicada a una paraula anglesa cada dia és ben interessant. N'hi ha una en espanyol (no sé com ho sé) i, per contra, no sé si n'hi ha alguna de similar en català, però no deixa de ser tota una idea.

La de McLuhan no és, però, la única frase notable amb la que m'he topat avui. Potser la més notable sigui una atribuïda en aquesta web a Helder Camara: Si don un tros de pa a un pobre, diuen que som un sant. Per contra, si li demàn perquè no en te, diuen que som un comunista. Per cert, els comentaris que hi ha en aquesta darrera web sobre la gesta de l'astronauta espanyol són com per sucar-hi pa.

Doncs això.

     23:10 - [ enllaç ]



20.10.03

N'hi ha molts i duren poc

Un estudi fet per Perseus diu que hi ha més quatre milions de weblogs i que, cap a final del 2004 n'hi haurà més de deu milions. També diu aquest estudi que un quaranta per cent de weblogs són abandonats abans dels quatre mesos des del seu inici, i que només 13600 són continuats després de ser abandonats (com, per exemple, aquest). Les dones són més llençades i més constants que els homes (en això dels weblogs) i, poca broma, més de la meitat són creats per jovençans entre 13 i 19 anys. La proporció arriba a les tres quartes parts si hom estén el ventall d'edats fins els 29 anys. Tanmateix Perseus avisa d'algunes de les limitacions que tenen les tècniques de mostreig emprades en el seu estudi. En aquest sentit són molt interessants els comptes que fa sobre l'audiència que poden tenir aquests weblogs, la qual cosa els du a introduir el concepte de nanoaudiència. Jo en tenc a bastament en saber que hi ha gent que el llegeix i, de moment, d'haver-n'hi, n'hi ha ;-))))

En resum, i això és una altra cosa que no diu l'estudi de Perseus, amb això del weblogs ve a passar el mateix que amb els propòsits de la nit de cap d'any (o antigament, amb els propòsits dels exercicis espirituals): que tothom en fa però que no perduren gaire. Què hi farem!

     23:33 - [ enllaç ]



18.10.03

Una prova

Avui tocava provar com es poden incorporar imatges a aquest weblog. I aquí en teniu el resultat. Entre moltes d'altres possibilitats, finalment m'he decidit per fer servir aquesta imatge de l'esquerra. Es tracta d'un dels primeres ratolins d'ordinador, si és que no va ser el primer. Fou concebut i construït per Doug Engelbart i equip en el context d'un projecte que tenia per objectiu fer servir la tecnologia informàtica per augmentar l'intel·lecte humà. Va ser presentat en societat el 1968, amb el nom de mouse. Des dels inicis va quedar clara llur funcionalitat, sobre tot a partir de la descripció que en feren els seus creadors: un transductor X-Y, manual, usable en qualsevol superfície plana.

Aquesta imatge és una molt bona mostra de que ni la imaginació ni el coratge estaven entre les mancances d'Engelbart i de la seva gent.

P.S.: La fotografia està agafada d'aquesta web, on podreu comprovar que els primers ratolins se semblem molt a uns estris que també feien servir, en aquell temps, a alguns indrets de les Illes. Això sí, aquí els empraven per fer panades (tercera entrada) i rubiols (segona entrada).

     21:30 - [ enllaç ]



17.10.03

www.uib.edu
Com podeu comprovar, si feis clic sobre el títol d'avui, hi ha una altra UIB: la Universitas Internasional Batam Un comunicant, anònim per ara, m'ha fet arribar aquesta adreça amb la indicació que possiblement el curs que ve demanarà anar a aquesta UIB. No estic avergonyit de confessar que, abans d'afegir-me entusiàsticament a la iniciativa, he mirat on era això de Batam, i com sospitava inicialment està enfora, molt enfora, prop de Singapur. La comprovació ha anat be ja que, de passada, m'ha permès saber que en trenta anys, aquesta illa de Batam han passat de 6000 habitants a devers mig milió, i aquesta pel·lícula ja la som vista.

Per cert, deu ser en aquesta UIB, la de Batam, on ha passat una història que m'han contat avui d'un/a alumne/a que ha hagut de deixar la seva feina -en un centre de secundària- per poder fer -en una escola- les pràctiques corresponents als seus estudis, òbviament relacionats amb el ram. No crec que això hagi pogut passar a la UIB d'aquí desprès de les vegades que hem sentit dir, per activa i per passiva, a les autoritats acadèmiques que cal potenciar les relacions entre el món real i la Universitat. Be, de fet, diuen entre empreses i Universitat i, esclar, els centres educatius públics no cauen dins la categoria d'empresa. O és això o l'incident correspon a la UIB de Batam. Sense cap casta de dubtes.

     16:11 - [ enllaç ]



16.10.03

Les menudes espatlles del gegants
Hom atribueix a Newton la generosa, i certament carregada de modèstia, frase per a la posterioritat

Si és que he pogut veure més enfora que els altres, ha estat gràcies a que he pogut colcar damunt les espatlles dels gegants que m'han precedit

Dec a l'amic i professor Josep Pla la coneixença d'aquesta frase que ell va fer servir com a títol de la seva magnífica i altament recomanable biografia novel·lada de Galois: Damunt les espatlles dels gegants (Edicions de la Magrana, Barcelona, 1998). Amb aquesta obra va guanyar el premi de literatura científica de la Fundació Catalana per a la Recerca.

Tanmateix, J. Lienhard, en el seu llibre The Engines of Our Ingenuity (Oxford University Press, New York, 2000, pàgina 76) ve a dir, si fa no fa, que en tot cas, Newton degué pronunciar aquesta frase amb la boqueta ben closa. Sembla que Newton només va poder arribar a president de la Royal Society després de la mort de Hooke, com a resultat d'una disputa científica entre els dos. Al primer, set anys major que Newton, no li va caure bé que aquest no esmentés en els seus treballs d'òptica contribucions de Hooke. En justa reciprocitat, i d'aquí la ironia de Lienhard, durant l'època de Newton com a president varen desaparèixer molts dels treballs de Hooke.

La qual cosa no deixa de ser una bona colcada, que no treu mèrit, si de cas n'hi afegeix, ni a la dita ni a la novel·la de Josep Pla.

     20:52 - [ enllaç ]



15.10.03

El sidral (i III)
La quarta edició del International Information Hiding Workshop (seminari internacional sobre ocultar informació), celebrada a Pittsburgh l'abril de 2001, va ser l'escenari involuntari de la primera renúncia voluntària a fer la presentació pública normal per part dels seus autors d'un treball que havia estat acceptat pel comitè científic. Per comptes de fer la presentació i en nom de tots els autors, Edward Felten de la Universitat de Princeton, va llegir un comunicat en el qual explicava les raons d'aquesta renúncia i que no eren d'altres que les amenaces legals rebudes per part de la RIAA i empreses vinculades a l'anomenada Secure Digital Music Initiative (SDMI), defensores d'un sistema per obstaculitzar la còpia de discs compactes de música, el qual era posat en evidència -en ridícul, de fet- pel treball de Felten i el seu grup.

La cosa havia començat un mesos abans quan els creadors del sistema anticòpia i la RIAA van llençar un desafiament a la comunitat hacker -crec- consistent a fer públics diversos arxius digitals de música contaminats amb aquest sistema anticòpia per tal que els hackers intentassin -legalment- eliminar els obstacles per a la còpia. Hi havia un premi en metàl·lic per a aquell que ho aconseguís i els participants en el joc es comprometien, a canvi, a no donar cap detall de com ho havien fet. Però no havien comptat amb que un grup d'investigadors encapçalat per Felten, participassin en el desafiament i d'una forma bastant simple aconseguissin eliminar els obstacles. Les complicacions comencen quan Felten i equip decideixen passar de la RIAA i comparses i opten per donar al seu treball forma científica i presentar-lo en un congrés. I aquí és quan la RIAA, invocant la Digital Millennium Copyrigth Act (DMCA), fa arribar una carta amb les seves amenaces a Felten. El clamor de la comunitat científica va ser unànime i fins i tot l'ACM, l'associació d'informàtics americana, va iniciar el procediment -amb la més bel·ligerant Electronic Frontier Foundation (EFF)- contra la constitucionalitat d'aquesta llei. Total, que la RIAA va afluixar i l'article titulat Reading Between Lines: Lessons from de SDMI Challenge finalment fou presentat en un altre congrés. Tots els detalls d'aquest afer són accessibles des de la web de l'EFF. La cosa va quedar més o menys apaivagada quan fonts del govern van donar algunes garanties que la DMCA no seria aplicada als investigadors en la seva tasca.

Esper que tot això faci més entenedor que el grup de Felten segueixi amb la seva, és a dir, encaparrat a demostrar que, per ara, en el món de les tecnologies digitals no hi ha cap mètode efectiu i seriós per evitar la còpia. L'últim episodi, per ara, d'aquesta apassionant batalla, és l'article de Halderman que és, en definitiva, el que ha provocat aquest post tan llarg. També vaig tractar aquest tema en un article del Diari de Balears el qual, per cert, és d'aquells que no han trobat lloc en el llibre La seducció de les noves tecnologies. Crec que prest en podré parlar més del llibre.

     19:59 - [ enllaç ]



14.10.03

Columbus Day
Ja és definitiu: dues fonts independents i poc sospitoses de conxorxa, donen per fet que el descobridor d'Amèrica no era felanitxer. No ha estat necessari esperar el resultats de cap anàlisi d'ADN ni cap embull d'aquests. D'una banda està l'inefable Bush que diumenge passat va felicitar els italoamericans per formar part de la nissaga del mariner genovès, protagonista d'una de les grans gestes de la història de la humanitat. I si va dir això -com afirma La Vanguardia d'avui- tot i la gran amistat que l'uneix amb n'Aznar, és que deu tenir proves fefaents de que en Columbus -com l'anomenen per allà- era efectivament de Gènova (llevat, esclar, que les proves siguin tan fefaents com les de l'existència d'armes de destrucció massiva a Irak, les quals tanmateix, varen ser bones per n'Aznar)

L'altre argument ve d'una font acadèmica i felanitxera, un notori catedràtic d'Història que va donar a un conegut comú la prova de-fi-ni-ti-va que el mariner no era felanitxer, l'argument està contingut -si fa no fa- a la contundent afirmació feta en forma de pregunta: Has vist mai un felanitxer que vagi a un lloc pensant-se que va a un altre?

Idò això.

El sidral (II)
Tal com havia promès ahir, aquí van més detalls sobre l'afer Halderman, Felten i els sistemes anticòpia de discs compactes. El treball de Halderman que ha provocat l'aldarull té per títol Analysis of the MediaMax CD3 Copy-Prevention System i no deixa res per verd, així que paga la pena la seva lectura, encara que estigui en anglès. Demà, si lleu, explicaré el context en el qual es mou Halderman i com va anar l'èpica topada de Felten -investigador del mateix departament que Halderman- amb la RIAA, l'associació americana de discogràfiques.

     12:19 - [ enllaç ]



13.10.03

Un sidral(*)
Aquesta setmana passada s'ha armat un bon sidral gràcies a un treball de recerca d'un estudiant postgraduat de la Universitat americana de Princeton. Amb el seu treball, aquest estudiant, de nom Halderman, ha posat en ridícul una empresa dedicada crear sistemes anticòpia pels discs compactes de música, fins el punt que algunes notícies parlaven d'una davallada d'un vint per cent en el preu de les accions. Halderman sosté que per evitar aquests sistemes anticòpia basta mantenir pitjada la tecla de majúscules en el moment d'introduir el disc a l'ordinador i fineses semblants. Halderman també és l'autor d'un altre treball on explica la "sofisticació" de determinats sistemes anticòpia, com un de famós -aplicat en un disc de Celine Dion- i que es podia desactivant simplement pintant de negre la darrera pista -la més exterior- del compacte. Ara, el president de l'empresa afectada primer va anunciar una demanda contra aquest investigador i la seva universitat, però sembla que a darrera hora -i diu que per afavorir la llibertat d'investigació- ha fet anques enrera.

Demà més, amb els enllaços dels articles de Halderman, el qual, per cert, està en el mateix departament que Felten un investigador que va ser notícia ara fa dos estius per la topada que va tenir amb ell la totpoderosa RIAA (Recording Industry Association of America).


(*) Segons el Diccionari de la Llengua de l'IEC, un sidral és un preparat compost d'àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència, que generalment s'usa(va) -abans de la cocacola- dissolt en aigua com a refresc. Justament, quan mesclaves l'aigua i el sidral, la cosa bullia i d'aquí l'us rescatat d'una paraula que també seria a punt de desaparèixer gràcies a una de les primeres puntes de penetració de l'actual globalització salvatge

     21:23 - [ enllaç ]



9.10.03

Fins i tot l'Univers

Doncs això: fins i tot l'Univers està conxorxat amb el futbol. Ja ho sé, és un acudit fàcil però resulta inevitable després de llegir la notícia sobre el treball de recerca publicat a Nature que postula que l'Univers no només no és infinit , sinó que, a més, té forma de pilota de futbol. Aquí trobareu la referència del treball que fa aquesta revista. Sembla que el bessó de tot estaria en les observacions fetes a través d'un satèl·lit de la NASA de radiacions aparentment deixades pel Big Bang i que serien incompatibles amb la infinitud de l'Univers. Fins aquí bé, però és que, a més de ser finit, per afegitó, tengui la forma d'una pilota de futbol, és bastant més del que és acceptable per aquells que troben que de futbol n'hi ha de demés. La veritat és que, llegit l'article, queda clar que lo de la forma de pilota de futbol no passa de ser una llicència poètico-didàctica del que ha fet la ressenya. Manco mal.

     11:43 - [ enllaç ]



8.10.03

Premonició

Els resultats electorals de Califòrnia fan, si és que és possible, més oportuna -i clarivident- la frase de Michael Moore destacada en el post de dia 2 d'octubre. Malgrat tot, m'ha sorprès veure l'esperit extremadament pragmàtic del sistema electoral americà. I és que, si no ho entès malament, ahir votaven -pel cap baix- dues coses: la primera era un referèndum sobre la continuïtat o no del fins ara governador Davis. I per si un cas sortia que no havia de seguir, i ja que hi eren, votaven qui l'havia de substituir. La qual cosa hagués pogut dur a la paradoxa que, per una banda Terminator o un altre guanyés les eleccions per ser el nou governador ensems que, per l'altra, sortia que l'anterior podia seguir en el seu lloc, la qual cosa no deixaria de ser una victòria pírrica pel governador electe, ja que no arribaria a ser nomenat. Curiós, no?

     23:28 - [ enllaç ]



7.10.03

La frase del dia

There's something obvious to anyone close to technology today: Nonproprietary technology helps proprietary enterprise

Aquesta és la brillant frase inicial d'un article, titulat Open-Source, Closed Minds de Lawrence Lessig, professor de Dret a la Stanford University (Silicon Valley, Califòrnia i tot això) convertit segons la revista Wired en una estrella de la Ciberllei. Les seves contribucions varen ser decisives per muntar el cas contra Microsoft i ha publicat un llibre sobre el treball creatiu i els drets d'autor a l'era digital. Així que ja ho sabem: Hi ha una cosa que és obvia per tots aquells que estiguin prop de la tecnologia d'avui: la tecnologia no-propietària ajuda a l'empresa propietària. Un dels principals arguments: tot el negoci que es va generar a partir de la liberalització del sistema GPS.

N.B: Serveixi també aquesta reflexió de consol, per si un cas els mals averanys es confirmen i Terminator (és més bo d'escriure que el seu cognom) acaba guanyant les eleccions a governador de Califòrnia d'avui.

     22:46 - [ enllaç ]



6.10.03

Bulma

Bulma és l'acrònim d'un dels grups d'usuaris de Linux més actius que hi ha actualment i vol dir "Bergantells Usuaris de Linux de Mallorca i Afegitons". Encara que no m'estigui bé dir-ho, de fet, aquesta és la traducció/adaptació que els vaig suggerir de l'inicial "Bisoños Usuarios de Linux de Mallorca y Alrededores" (La qual cosa, sigui dit de passada, mostra un cert grau d'anticipació a l'actual -i suposadament innovadora- política afavoridora del bilingüisme).

Fa temps que observ amb interès -i aplicació- les vicissituds d'aquests entusiastes pel que suposa d'entrada d'aire fresc en el nostre entorn tecnològic. Sigui dit de passada, aquest entusiasme és el responsable de que en el moment actual, en el qual sembla que s'hagi posat de moda el Linux i el programari obert, poguem comptar amb un grup consolidat d'experts capaços de liderar aquesta onada d'innovació. Per això mateix, quan m'ho van demanar, vaig posar al seu abast recursos tècnics -sobrers de projectes en els quals estava involucrat- per tal que poguessin seguir mantenint la seva activitat. I segurament per això, en el seu moment, em van donar el seu suport explícit. Afortunadament, sembla que l'actual rector de la UIB també ha descobert la vàlua d'aquest grup ja que els esmentava de forma destacada en una entrevista publicada en un diari de Palma amb motiu de l'inici del curs escolar. Una referència que ha merescut l'agraïment explícit de part de Bulma, en forma d'un e-mail, del qual n'he tret -amb permís- els següents fragments:

De: Ricardo Galli
Fecha: Lun 6 oct, 2003 7:41:28 PM Europe/Madrid
Para: rector@uib.es
Asunto: Bulma: gràcies

Benvolgut rector,

he llegit amb agradable sorpresa la seva referència a Bulma al
reportatge (...):

http://www.uib.es/premsa/setembre03/dia-29/1093749.pdf

Com ex-president de Bulma, actual membre de la Junta Directiva i professor
de la UIB volia agrair-li directament aquesta referència a l'associació,
que no fa altra cosa que començar a treure'ns de la quasi clandestinitat
(...).

Si no hagués estat per Llorenç Valverde que ens ha autoritzat i donat el seu suport
incondicional durant els darrers anys, no haguéssim pogut continuar
mantenint a la UIB el nostre servidor web i molt
manco mantenir i ajudar a la comunitat d'alumnes i professors.

Com a primer pas d'aquesta "normalització", seria molt important per a
nosaltres que també poguéssim tenir allotjades les nostres llistes de
correu (de suport tècnic, especialment per a principiants) al mateix
servidor. L'anterior va ser impossible d'obtenir i ens vàrem veure
obligats a tenir-les allotjades en servidors d'USA cedits per altres
membres de l'associació. (...)

I per descomptat, continuarem disposats a col·laborar formal i
informalment amb la UIB en tot allò referent a la divulgació del
programari lliure, no només perquè és una forma d'erosionar el pensament
únic en aquest camp, sinó perquè és un petit pas més per dur la
Informàtica al que ha de ser: una ciència, però subjecta a la revisió entre
iguals
(...)

Gràcies.

Una cordial salutació.

--
ricardo galli


(les negretes són meves)

Tanmateix, també he de dir que divendres passat, mentre prenia un cafè a Son Lledó, una persona, membre del personal d'administració i serveis, va tenir l'amabilitat de fer-me saber que s'estava realitzant un dels punts de la meva campanya: la millora dels entrepans dels bars del Campus. per ventura anava de bromes, però no m'ho va semblar. Per consegüent, i al marge que sigui cert o no, sempre són d'agrair copets a l'esquena d'aquesta classe. Sobre tot si, amb el pas del temps, es van repetint aquesta casta de reconeixements relatius a més punts del meu programa.

I és que, de vegades, n'hi ha a bastament amb tan poc!

     20:00 - [ enllaç ]



4.10.03

Més IgNobels 2003
He de començar amb una rectificació/aclariment relatiu a una confusió entre els Annals of Improbable Research i la també satírica revista científica Journal of Irreproducible Results, on va sortir l'article sobre la construcció casolana de bombes atòmiques trobat a una de les seus d'Al Qaeda de Kabul que esmentava ahir. He pogut resoldre aquesta confusió gràcies a l'enciclopèdia on line (i lliure) Wikipedia, on s'explica que, si fa no fa, els Annals varen ser creats a partir d'una escissió del Journal quan va canviar de propietari, l'any 1994, i d'aquí ve que els uns -els amos del Journal- i els altres -els redactors dels Annals- tenguin raó en reivindicar la paternitat dels premis IgNobel, gestionats, avui per avui per l'equip dels Annals.

Tot això venia a rotllo perquè abans d'ahir es van entregar els IgNobel 2003 i ahir vaig donar una part de la llista. Faltava esmentar els de Química, Literatura, Recerca interdisciplinària, Pau, Biologia i Economia. Són aquests:

Química: A l'investigador japonès Yukio Hirose de la universitat de Kanazawa, per haver aconseguit fer un tipus de bronze per fer estàtues amb una composició química que no atrau els coloms.

Literatura: A J. Trinkaus, de la Zicklin School of Business, de New York, per la seva meticulosa recol·lecció de dades i publicar més de 80 treballs acadèmics donant compte detallat de comportaments tan interessants, com per exemple, el percentatge de de joves que duen gorres de beisbol amb la visera cap enrere, per comptes de dur-la cap endavant. I fineses similars, seguint la tradició inaugurada fa més de cent cinquanta anys per un dels meus ídols: Sir Francis Galton, cosí bo de Darwin.

Recerca interdisciplinària: Tres investigadors de la universitat d'Estocolm, pel seu "inevitable" article titulat: "Els pollastres prefereixen humans bonics"

Pau: Lal Bihari de la Índia, per tres raons: primer per dur una vida activa, tot i haver estat declarat legalment mort; segon per liderar una campanya -pòstuma- contra la inèrcia burocràtica i, tercer, per crear una associació de gent morta.

Biologia: Un holandès que ha estat capaç de documentar científicament el primer cas de necrofília homosexual en un tipus d'ànecs

He deixat pel final el d'Economia, pel que té d'exemplificador i importable cap a aquestes contrades nostres. Ha estat atorgat a Karl Schwärzler i l'estat de Liechtenstein, per fer possible llogar tot el seu país per congressos, noces, comunions i d'altres reunions socials, tal com es pot comprovar a www.rentastate.com. Quina idea!

     17:33 - [ enllaç ]



3.10.03

Els IgNobel 2003
En Ricardo m'ha fet saber que, ahir dijous dia dos d'octubre, va tenir lloc l'acte de solemne d'entrega dels premis IgNobel en la seva edició d'enguany. Aquests premis, instituïts per la revista Annals of Improbable Research, tenen per objectiu distingir, en el context d'humor que caracteritza la revista, aquelles troballes científiques que són fruit de recerques que "no poden o no haurien de ser reproduïdes." Tanmateix, segons fan constar en la seva plana web tots els guanyadors d'aquests premis, primer han fet riure i, després, han fet pensar. Per a aquells que els faci vesa -per les raons que siguin- anar a les fonts originals, aquí va la llista de guanyadors d'enguany, juntament amb el motiu que els ha fet mereixedors de tan alta distinció:

Enginyeria: A J. P. Stapp, E. A. Murphy, Jr., i G. Nichols, inventors, l'any 1949, de les inefables Lleis de Murphy, les quals, com és ben sabut, poden ser resumides en una: si una cosa pot anar malament, hi anirà. (Els dos primers han estat premiats a títol pòstum).

Física A un grup d'australians que han publicat un treball destinat a fer una acurada anàlisi de les forces necessàries per arrossegar xais sobre diverses superfícies.

Medecina A un grup d'investigadors de la University College London, per fer uns estudis que els han permès demostrar que el cervell dels taxistes londinencs està molt més desenvolupat que el dels seus conciutadans.

Psicología Dos investigadors de la Universitat de Roma i un de la Universitat de Stanford, pel seu estudi amb títol tan clarificador (àdhuc en anglès) Politicians' Uniquely Simple Personalities i publicat a la revista Nature

Demà més, que la cosa dona de sí. Convé dir que la majoria de premiats va a recollir els seus guardons, usualment entregats per veritables guanyadors dels Premis Nobel. Per cert, l'any passat, els Annals va ser protagonistes involuntaris de la invasió d'Afganistan, quan tots els diaris i televisions van fer saber que havien trobat proves irrefutables de que Al Qaeda pretenia fabricar bombes atòmiques. Després va resultar que l'esmentada documentació era, simplement, restes d'un article de conya publicat als Annals.

     22:13 - [ enllaç ]



2.10.03

Més enllà de Bowling for Columbine
Hauria d'estar empegueït de confesar que no vaig veure aquest extraordinari -i guanyador de l'Oscar d'enguany- documental de Michael Moore fins fa només dues setmanes, i encara va ser perquè el meu fill hi va insistir de valent. En justa compensació, però, puc dir que estic a punt d'acabar de llegir el seu llibre Estúpids homes blancs (Ed. Empúries, Barcelona, setembre 2003), en el qual fa una descripció ben peculiar -i certament satírica- de la política nord americana, en una línia que no desentona gaire de l'explicació de la història dels Estats Units en dibuixos animats que surt a Bowling for Columbine. Serveixi com a mostra del llibre aquesta remarcable descripció de l'actual moment sociopolític d'aquell indret que surt a la pàgina 16:

Milions d'americans, de tots els punts de l'espectre polític, se senten desequilibrats, insegurs, preocupats, desarrelats. La resta són a la presó

Tanmateix -i deixant a part les barroeries de Torrente- trob que seria ben refrescant tenir per aquí -i a tots els nivells: autonòmic, estatal- sàtires anàlogues. Segurament, no hi ha per aquí un autor o autora amb el nivell de gosadia i inconsciència necessaris -i convenients- per poder encarar amb un mínim de garanties una tasca com aquesta (Se'n recorden del que va passar amb Ajuntament, bon dia?). La plana web de Michael Moore fa justícia a la seva controvertida figura, però no hi ha res com veure el documental (accessible en format DVD) i/o llegir el llibre.

P.S.: Per cert, gràcies a un correu electrònic, tot just m'acab d'assabentar que una jutgessa de Barcelona ha ordenat que siguin retornats als seus legítims propietaris mig milió de discs compactes i DVD verges que, el passat mes de juliol, havien estat requisats per la policia en una de les operacions que fou qualificada com una de les majors operacions contra la pirateria i el top manta, instigada aparentment per la SGAE, la inefable Societat General de Autores y Editores, la qual cercava en operacions com aquesta excuses per justificar la imposició efectiva d'un canon als consumidors finals d'aquesta casta d'estris, és a dir, a tots nosaltres. Ara veurem si teles i diaris donen la notícia amb el mateix rebombori que el que fan servir quan van donar la de la intervenció policial. A veure.

     21:42 - [ enllaç ]



1.10.03

Nulla dies sine linea
Hola a tothom. Després d'un temps de prudent silenci, ja tornam a ser-hi. Durant algunes hores, el primer text d'aquesta nova etapa del weblog ha estat un tros del Lorem ipsum. Ha durat poc, però ja hi ha hagut gent que se m'ha queixat d'aquestes llatinades. I és que hi ha hagut un espai buit entre les tasques tècniques d'adaptació del weblog al nou curs, estrenat avui, i la meva disponibilitat per escriure qualsevol doi per començar. Tanmateix, gràcies a la diligència d'en Benjamí, això haurà servit per esbrinar el significat d'aquesta expressió, la qual m'he trobat força vegades aquestes darreres setmanes, associada a les proves d'impremta de La seducció de les noves tecnologies, una recopilació, en forma de llibre, d'alguns dels meus articles publicats - si fa no fa- entre els anys 1998 i 2001. Esclar que convendria donar detalls del llibre, però ho deixarem estar per avui (però només per avui).

Per cert, aquí hi ha una explicació molt interessant dels orígens i les raons de l'omnipresència en el món de les arts gràfiques d'aquest text del Lorem ipsum, sembla que està agafada de la frase "Neque porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit...", que vol dir, una cosa com ara "No hi ha ningú que estimi el dolor per ell mateix, ni que el cerqui i el vulgui tenir, simplement perquè és dolor ..." Un pensament certament profund, encara que no té res a veure amb la seva omnipresència. Llatinada per llatinada, això m'ha donat peu per posar com a títol una altra frase en llatí, emblemàtica i també molt coneguda. Ara veurem si trob material per fer-la realitat a través d'aquest weblog. Al manco els dies feiners.
Doncs això.

     06:37 - [ enllaç ]



all rights unreserved 2003-2004
This page is powered by Blogger. Isn't yours?